Visita històrica del President cubà Raúl Castro a Veneçuela

En vespres de l'aniversari 50 de la Revolució cubana, el país antillano i Veneçuela van elevar en un nou graó l'àmbit de les relacions polític-econòmiques bilaterals durant la IX Comissió Mixta. En un acte culminant en el Palau de Miraflores, delegacions d'ambdós governs van subscriure documents que deixen constància dels resultats arribats per 24 taules de treball, que van abastar importants rubros econòmics de les dues nacions. Les missions nacionals respectives van estar presidides pels presidents Hugo Chávez, de Veneçuela, i el seu homòleg cubà, Raúl Castro, qui va arribar ahir a Caracas en visita oficial.

Representacions estatals dels dos països llatinoamericans van confirmar un programa de cooperació general per a 2009 on destaquen 173 projectes econòmics conjunts.La cerimònia oficial de tancament de la comissió intergovernamental es va desenvolupar en el Saló Ayacucho de la seu presidencial veneçolana i va incloure a més la rúbrica de tres memoràndums d'enteniment entre ambdues parts. En l'acte transmès en viu anit per la televisió estatal van participar a més de Chávez i Raúl Castro, el vicepresident Ramón Carrizales i els cancellers Nicolás Madur (Veneçuela) i Felipe Pérez Roque (Cuba), entre altres ministres i alts dignatarios. Els acords inclouen 137 projectes de desenvolupament i 36 nous programes, per una suma financera equivalent a uns dos mil milions de dòlars, van indicar fonts ministerials.

Les actes de certificació d'aquests convenis van ser signades pel ministre veneçolà d'Energia i Petrolis, Rafael Ramírez, i pel vicepresident del Consell de Ministres de Cuba Ricardo Cabrisas.A més Veneçuela es va comprometre amb la creació d'una empresa Holding Cuvepetrol S.A., entitat que apunta al desenvolupament de grups mixts per a la refinació de petroli i gas natural licuado a Cuba.Altres acords esmenten la construcció d'una nova refineria en Matances, Cuba, amb capacitat de 150 mil barrils diaris, per a manufacturar productes d'alt valor comercial mitjançant esquemes de conversió energètica profunda.

Aquest procés donarà pas al disseny i aixecament d'una Planta de Regasificación GNL a Cuba, així com els gasoductos i altres facilitats per a la utilització d'aquest combustible en indústries i centres de consum determinats.Altre instrument de cooperació subscrit va ser el memoràndum d'enteniment entre el Ministeri per a l'Energia de Veneçuela i el Ministeri d'Informàtica de Cuba, sobre la creació de la societat socialista de capital mixt Guardià de l'ALBA.En el context de la mateixa cerimònia, el cap d'Estat cubà va ser condecorat amb l'Ordre Gran Collaret del Libertador i va rebre una rèplica de l'espasa de Simón Bolívar de mans del seu parell Hugo Chávez.En les seves paraules de clausura de la trobada, Raúl Castro va destacar que l'Alternativa Bolivariana para els Pobles de La nostra Amèrica (Alba) és una forma superior d'associacions de països i un instrument per a plantar cara al neoliberalismo, a la crisi financera, i obre pas a la transició cap a societats més justes i equitatives.

El Cap d'Estat cubà va precisar que en el passat eren solament dos països els quals donaven suport aquesta alternativa, avui són sis. D'allí iniciatives de cooperació com la de Petrocaribe i moltes altres, que busquen la consolidació d'un món millor que és possible. 'Hem de treballar amb rapidesa per a concloure projectes en execució, és imprescindible identificar, com ho estem fent, aquells obstacles que puguin demorar la consecució dels objectius proposats', va fitar.En aquest sentit, va recordar que fa 14 anys, el Mandatari veneçolà, en la seva condició de civil, va arribar a la Universitat de L'Havana a ratificar que el segle que venia era d'esperança per als pobles d'Amèrica i l'escenari perfecte per a la resurrecció del somni bolivariano i llatinoamericà. 'Les teves paraules comencen a complir-se (li va dir a Chávez), els somnis d'ahir comencen a fer-se realitat.

Agraïm en nom de Cuba la solidaritat del poble veneçolà amb la Revolució cubana, si hem pogut deixar enrere els anys més durs, quan vam resistir sols la crisi i el bloqueig repressiu, es deu no solament a la nostra unitat i esperit de resistència, sinó al decisiu suport rebut de la Veneçuela Bolivariana', va exclamar.Castro va destacar els avanços de la Comissió Mixta Cuba-Veneçuela, que durant vuit anys ha registrat un creixement sostingut i els seus projectes resulten cada vegada amb major impacte.

Una de les demostracions palpables d'això és que fa vuit anys Veneçuela tenia un milió 600 mil analfabetes, avui és reconeguda davant la Unesco menjo un país lliure d'analfabetisme.El President cubà va agrair les condecoracions imposades pel cap d'Estat veneçolà, i va manifestar que les rep en nom dels milers de compatriotes que han caigut al llarg d'aquests anys defensant a la Revolució.

més informació a Granma

Gustavo Espinoza M.: La solidaritat els farà lliures…!

Finalment, després de gairebé 10 mesos d'espera, el Onceno Circuit Federal de Atlanta, als Estats Units, va fer conèixer la seva decisió entorn del dramàtic cas dels 5 cubans empresonats en Estats Units i condemnats a Cadena Perpètua i a altres penes oprobiosas i injustes. Va posar llavors fi, a una llarga espera iniciada el 20 d'agost de l'any passat, quan va rebre la petició de la Defensa a fi que es revisés la causa que involucra a René González Sechweter, Antonio Guerrero Rodríguez. Ramón Labañino Salazar, Gerardo Hernández Nordelo i Fernando González Llort, “els 5” com se'ls coneix ja en l'escenari mundial.

Mitjançant la seva decisió, donada a conèixer oficialment en les últimes hores del dimecres 4 de juny i després d'una tibant deliberació, els jutges de Atlanta van convenir a assumir que no hi ha motiu per a la revisió de la causa i van confirmar en el fonamental l'actuat per la Cort de La Florida, que va tenir al seu càrrec un procés amañado i confús que va derivar en cruels penes per als afectats. Encara que originalment la intenció de la Fiscalia dels Estats Units va anar denunciar als acusats per càrrecs majors: “espionatge” i “terrorisme”, no va poder finalment fer-lo per l'absència de delictes que els configuressin.

Va Haver de conformar-se amb sentències referides a la “associació il·lícita” i a la “voluntat per a delinquir”, amb una immensa dosi de perversitat i subjectivisme. Va inventar, en l'extrem, la tesi de la “conspiració per a cometre assassinat”, que “va justificar” després la draconiana sentència contra Gerardo Hernández, a qui arbitràriament se li va voler vincular a la mort dels pirates de “germans al rescat” que van violar la sobirania àrea cubana fa alguns anys i que fossin derrocats per les defenses d'acord als mecanismes reconeguts internacionalment pels Estats per a aquestes circumstàncies.

Com es recorda, per a condemnar als 5 es va muntar en l'Estat de La Florida una immensa pantomima, que va anar el “procés” que va lliurar la causa i es va sancionar amb penes absurdes a qui s'havien jugat la vida denunciant les activitats terroristes que executen contra Cuba, i a l'empara de la CIA, les bandes contra revolucionàries de la cridada “Fundació Cubà-Americana” que operen des de Miami.

La decisió recent dels jutges de Atlanta constitueix uneixi afronta al món i una escopinyada a la justícia. Però també un insult a la memòria de Jorge Washington, l'home de la Independència d'aquest país, que no ho va alliberar del jou britànic perquè es convertís en opressor d'altres pobles, ni en enemic del sentit comú. Perquè ho han entès així, en més de 97 ciutats dels Estats Units ha tingut lloc en les últimes hores manifestacions i expressions publiques de rebot a aquesta decisió; i elles s'han multiplicat pel món. En efecte, en 127 països, 350 Comitès de Solidaritat amb els 5 han sortit als carrers i s'han manifestat contra entitats del Govern dels Estats Units repudiant aquesta denigrante resolució judicial que envileix al món.

A Buenos Aires, La Pau, Lima, Santiago de Xile, Caracas, Rio de Janeiro, Brasília i altres ciutats, milers de joves, de dones, de treballadors i de professionals i tècnics de diferent condició social han sortit a expressar es més enèrgic rebuig a una fallada que té totes les característiques d'una concessió política a les pressions de la Casa Blanca. En les últimes setmanes, en efecte, i més precisament des del 20 de maig passat, el President Bush va cridar a tota la seva administració a “reforçar” la lluita contra Cuba, és a dir, a enfrontar amb noves mesures i accions al procés alliberador que es viu en la illa martiana.

El titular de l'Imperi busca per cert, castigar a aquest poble i doblegar la seva resistència enfront de la política imperial. Sap que no podrà subornar, ni desacreditar, ni humiliar a ningú. I opta pel maneig ruin dels ressorts del Poder, que administra en el seu profit. Això és el que explica el qual avui protegeixi amb més descaro que mai a Luís Posada Carrils, que nuï els seus vincles amb la Fundació Cubà Americana i que encoratgi als minúsculs “grups interns” als quals finança amb cabalosos recursos i injustificable descaro. Però també George W. Bush procura guanyar dividends interns explotant el tema.

No cal descartar, en efecte, en el plànol polític, les coincidències. I una d'elles té a veure amb el fet que la decisió de Atlanta -que estava pendent des d'agost de l'any passat- es va fer pública solament el mateix dia que es va concretar la victòria de Barack Obama en les Primàries Demòcrates i es va obrir pas a la oficialización de la seva candidatura. Col·locar en el centre de l'interès de l'opinió pública nord-americana el tema dels 5 no podria servir també per a forçar a Obama a precipitar una posició entorn del cas?

Si el líder del Partit Demòcrata expressés alguna elemental solidaritat amb els 5 no podria ser ell mateix víctima d'una immensa campanya de desprestigio per part de l'embull de Washington per a aixafar les seves aspiracions sota l'argument que “protegeix als terroristes” i es diu, a més de Barack, també, Hussein?

I si es manifestés a favor de les decisions de Atlanta i condemnés als cubans víctimes d'aquest oprobi no es desqualificaria davant el món desacreditant la seva imatge, que és finalment el que busca l'administració Bush per a encastellar a Mc Cain? Usar el tema dels 5 com peces d'un tauler electoral americà, no és idea nova en l'administració yanqui.

S'ha fet moltes vegades abans. I s'ha vinculat aquest tipus de decisions amb el declarat propòsit de “defensar la democràcia” i “cautelar els interessos dels Estats Units”, quan en realitat el que s'ha defensat són els privilegis dels monopolis i el que s'ha cautelado són els interessos dels grans consorcis transnacionals. Per això en el món s'afirma la idea que només la solidaritat dels pobles podrà arrencar als 5 de les arpes de l'Imperi. I a aquesta solidaritat cal recórrer sempre fins a arribar a la victòria.

Inauguren a Berlín primer monument del Che

El 14 de juny se celebrarà el 80 aniversari del naixement del Guerriller Heróico Ernesto Che Guevara. Ja amb antelació, avui es va inaugurar a Berlín el primer monument dedicat al Che a Alemanya. No obstant això, tampoc a Berlín, on el Partit Socialdemòcrata (SPD) i L'Esquerra (Die Linke) estan governant junts, ha estat possible instal·lar aquest monument en un lloc públic i central.

Així, el primer i ara com ara únic monument del Che a Alemanya està en territori cubà, en l'entrada de l'Ambaixada cubana. En un breu discurs, l'Ambaixador cubà a Alemanya, Gerardo Peñalver, va destacar la vida del Che i la seva importància fins a avui. Va agrair a l'artista Christian Paschold per la donació del busto i va donar la benvinguda a les Ambaixadores i els Ambaixadors de Veneçuela, Bolívia, Equador, Nicaragua i alguns països africans.

També van participar en l'esdeveniment representants del partit L'Esquerra, que havia donat suport la creació del busto, del Partit Comunista Alemany (DKP), de sindicats i de grups de solidaritat amb Cuba.Després de la cerimònia senzilla, el diplomàtic cubà va convidar als assistents de l'actes al jardí de l'Ambaixada per a gaudir música cubana, Cuba Lliure i menjar caribeña.

Els convidats van aprofitar el bon temps i les temperatures cubanes per a gaudir el sol i l'hospitalitat de la Missió Diplomàtica cubana.

Sempre amb Cuba socialista, sempre amb Fidel

Per la Brigada Catalana Venceremos

Davant l'anunci de Fidel Castro Ruz de renunciar a les seues responsabilitats com a President del Consell d'Estat de la República de Cuba, la Brigada Catalana Venceremos , entitat de solidaritat amb la Revolució Cubana de l'Esquerra Independentista, exposa les seves valoracions.

1. La substitució de Fidel Castro com a cap visible del govern s'ha viscut en Cuba amb normalitat i naturalitat, com correspon al fet que des d'agost de 2006 ja estiguera apartat d'aquestes responsabilitats a causa d'una greu malaltia, però també com a mostra de la maduresa política de la població cubana i la confiança d'aquesta en la Revolució, en el socialisme, i en les organitzacions polítiques i de masses i els seus dirigents.

2. La substitució de Fidel Castro no ha de suposar, en tot cas, canvis profunds en el model polític ni social en Cuba. L'imperialisme, en el seu desig per atacar a Cuba, ha pretès lligar el socialisme a la figura de Fidel. Si bé Castro ha estat capaç d'aglutinar i referenciar la Revolució Cubana, aquesta no es deu a la seua persona, sinó que és un procés històric que es va iniciar el 1868 amb la revolta anticolonial de Céspedes, continua el 1895 amb la Guerra iniciada per Martí, es desenvolupa al llarg de la primera part del segle XX en les diferents lluites contra les dictadures de Machado i Batista i contra l'intervencionsime ianqui, i es concreta finalment amb el procés que s'inicia el 1953 amb l'assalt a la Caserna Moncada i que continua amb la lluita guerrillera a Sierra Maestra.

3. Si alguna cosa ha de canviar en Cuba, aquesta és una decisió que han de prendre exclusivament les cubanes i els cubans, sense ingerències ni condicionants per part de països que, precisament, es destaquen pel seu intervencionisme. És la democràcia de Pakistan, Afganistan o Iraq la que volen EEUU i la Unió Europea per a Cuba? És el capitalisme d'Haití, Honduras o Guatemala el que volen EEUU i la Unió Europea per a Cuba? Estem convençudes de que sí, perquè per a les potències imperialistes la dignitat i sobirania d'un poble han de passar pel seu sedàs d'opressió i domini.

4. Entenem prioritari que el que ha de canviar és la política de l'imperialisme contra Cuba. Exigim la fi del bloqueig econòmic, comercial i financer contra l'illa; la derogació de les feixistes lleis Helms-Burton i Torricelli; la llibertat de Fernando, Gerardo, René, Antonio i Ramon, cinc cubans empresonats a EEUU per lluitar contra el terrorrisme; i la devolució del territori cubà que hui ocupa la base naval de Guantánamo, que EEUU utilitza de presó clandestina per a la tortura sistemàtica.

5. Les habituals veus que, des de l'opulència i la hipocresia d'Occident, reclamen a Cuba una política "aperturista" i "democratitzadora", ho fan des del cinisme i la prepotència neocolonial. Cuba ja té una política "aperturista": milers de desposseïdes de 100 països d'Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania tenen assistència sanitària gràcies a les missions cubanes; milers d'analfabets d'Amèrica Llatina han pogut deixat de ser-ho gràcies al mètode cubà (i gratuït) "Yo sí puedo". Centenars de milers de llatinoamericans han recuperat la vista mitjançant el programa "Operacion Milagro". A les aules de les Universitats cubanes assisteixen, becats, una gran quantitat d'estudiants llatinoamericans, africans i asiàtics, i fins i tot un contingent provinent dels EEUU. Cuba, així mateix, ja té una política "democratitzadora"; no debades, en els darrers mesos s'han renovat amb total normalitat els parlaments provincials i l'Asamblea Nacional del Poder Popular. Unes eleccions en les quals participa el 98% de la població, el poble proposa les candidatures, es desenvolupen sense campanyes mediàtiques ni milionàries, no hi ha falses promeses i el debat veïnal és ric i fecund, com han demostrat les 4 milions de cubanes que han participat des de juliol en assemblees per a debatre sobre la situació del país.

6. Resulta evident que Cuba, a l'igual que en altres moments de la seua història recent, afronta moments claus per a la consolidació i millora el socialisme. Els problemes existents a l'illa han estat analitzats amb profunditat en una gran quantitat d'assemblees populars. La vivenda, el transport, els salaris, el burocratisme, la corrupcció, la desigualtat produïda per la doble circulació monetària, els preus...són algunes de les anomalies que la Revolució ha d'afrontar per tal de continuar aprofundint en el socialisme. D'aquesta forma, i juntament amb la Batalla d'Idees, l'atenció prioritària a l'educació, la sanitat, l'atenció social, la plena ocupació, el respecte al medi ambient, la lluita contra les discriminacions de gènere i sexuals, Cuba continuarà sent el referent ètic de les desposseïdes del món, i el referent polític d'aquelles que lluitem per la pau, la justícia social i la igualtat.

Visca Cuba, Fidel i la Revolució!
Pàtria o Mort!
Vencerem!

IMPUNITAT I DRETS HUMANS A COLÒMBIA

Aquest treball audiovisual s’ha realitzat en consorci d'organitzacions catalanes (Solidara i Espai Jove de la Intersindical-CSC) i colombianes (Proyecto K i Asociación POLIS), per a explicar la vida d’una activista de l’esquerra colombiana que ha patit de diverses maneres la repressió i impunitat regnant a Colòmbia.

Conferenciant: Luz Odilia León, protagonista del vídeo i membre del Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado i l’Associación de Mujeres por la Paz y los Derechos de la Mujer Colombiana.

Aquesta defensora dels Drets Humans encarna en sí mateixa la història de violència política a Colombia. Ha patit de manera directa el desplaçament forçat, la persecució política, la violència paramilitar i la pèrdua de la seva família. No obstant això, aquestes injunstícies li donan empenta per continuar treballant pel seu país i per denunciar allà on calgui una situació permanentment amagada pels mitjans de comunicació.

Va ser regidora a finals dels 80's al municipi El Castillo (departament del Meta, Colòmbia) pel partit Unión Patriótica. Aquesta organització política va ser víctima d’un dels casos més greus al món de genocidi polític de la història recent, ja que tota una generació de lluitadors i lluitadores socials va ser exterminada, més de 4000 persones van ser assassinades, altres més han hagut d'abandonar els seus municipis, terres i fins i tot el país.

Més informació sobre Movimiento de Víctimas:

http://movimientodevictimas.org