Alejandro Nadal*
L'increment de l'atur està associat a una caiguda en la demanda efectiva i constitueïx un obstacle perquè una economia i les seves empreses puguin recuperar-se. No obstant això, en Estats Units la fase actual de la "recuperació" ha funcionat de manera estranya. En aquesta economia l'atur ha permès augmentar la productivitat i, amb això, els guanys. L'atur ha estat una mica com un regal per a les grans corporacions. Això pot sorprendre, però les dades no menteixen. La crisi global va portar amb ella una dramàtica elevació de l'atur. Per descomptat que els països europeus van ser sacsejats per la desocupació, però segons dades de l'OCDE més de la meitat dels llocs de treball perduts entre 2007-2010 en les 31 economies més importants del món es van destruir als Estats Units. Aquesta disminució en l'ocupació està fora de proporció amb la caiguda en el producte en aquesta economia. Les dades demostren que el PIB en Estats Units va declinar menys que per a aquest grup de països entre 2008 i 2010. Com és això possible? La resposta és reveladora de la dinàmica interna de les economies capitalistes.
Durant els últims tres decennis es va imposar en Estats Units un règim de flexibilitat en el mercat laboral. La protecció dels drets laborals, tant en el cas de contractes temporals o permanents, es va eliminar de manera gradual i inexorable. Enfront dels seus col·legues europeus, el capitalisme nord-americà va poder vantar-se durant anys que l'atur s'havia reduït perquè s'havia establert un règim en el qual era fàcil "contractar i acomiadar". Clar, mentre van durar els miratges de les bombolles (especialment en els últims deu anys), els treballadors aguantaven les coses i es van endeutar cada vegada més.
La pressió sobre la força de treball també es va mantenir amb el trasllat d'ocupacions cap a l'exterior, en aquest gegantesc procés de subcontractació internacional de l'anomenada "globalització". Però encara aquest mecanisme no va poder reduir més de 30 per cent el nombre d'ocupacions en Estats Units. En l'actualitat, les empreses trasnacionals encara empren dues terceres parts de la seva mà d'obra als Estats Units (aproximadament 21.2 milions d'un total de 31.2 milions de treballadors segons un estudi de Martin Sullivan). Per aquest motiu l'ofensiva en contra dels treballadors s'intensifica en Estats Units.
Quan va esclatar la crisi, les empreses nord-americanes van poder retallar costos laborals més fàcilment que les sevess contraparts de l'altre costat de l'Atlàntic o de Japó. La flexibilitat en el mercat laboral va permetre trobar poca resistència per a retallar costos i recuperar els marges de guany. Per això Estats Units té avui una de les pitjors taxes d'atur obert en el món desenvolupat. I si comptabilitzem l'atur disfressat (persones que van abandonar la recerca d'una ocupació o persones ocupades en ocupacions de temps parcial que busquen un de temps complet), la taxa de desocupació es dispara a nivells d'una depressió.
Avui la creació d'ocupacions segueix sent feble i no compensa els nous treballadors que entren al mercat laboral cada any. A aquest ritme de creació d'ocupació, els nivells d'atur que existien abans de la crisi (5 per cent en 2007) tot just es recuperaran el 2031.
A més, prop de 27 per cent de les ocupacions que es van crear en 2010 van ser temporals. La gran majoria de la resta dels nous llocs de treball generats pel sector privat són mal remunerats i sense prestacions, gairebé tots en el sector serveis. El desastre en el mercat laboral de l'economia dels Estats Units ha estat marcat pels acomiadaments i una forta contracció salarial. En 2010, el pagament de sous i salaris realitzat per empreses als treballadors tot just va arribar el 42 per cent de l'ingrés personal en Estats Units, una xifra rècord. La pauperització de la classe treballadora és ja un tret estructural de l'economia dels EUA.
La retallada laboral va generar augments de productivitat (menys persones produïxen la mateixa quantitat de béns) i això es va traduir en un increment important en els guanys del període 2008-2009. Encara que aquestes van sofrir una modesta contracció en el primer trimestre de 2011, les dades revelen que els guanys de les corporacions constituïxen al voltant de 11 per cent de l'ingrés nacional. Mentre la inversió en actius fixos productius es va estancar, les grans corporacions en Estats Units van veure créixer el seu flux d'efectiu. En el sector no financer aquest millorament del flux de liquiditat disponible va permetre dirigir més recursos a la recompra d'accions, noves inversions en el mercat accionari i a les fusions i adquisicions d'empreses (tret típic de les crisis capitalistes). A més, les tresoreries de les principals trasnacionals nord-americanes estan ofegades en liquiditat, el que els ha permès augmentar les seves inversions en cartera en els anomenats països emergents.
Tot això és insostenible. El més greu és que la recaiguda de l'economia dels EUA tindrà greus repercussions sobre el capitalisme mundial.
* Alejandro Nadal és economista. Professor investigador del Centro de Estudios Económicos de Mèxic. Article publicat al diari mexicà La Jornada l'1 de juny de 2011. Traducció de La Fàbrica.