Clam popular multitudinari en contra de les retallades. La majoria social, la que pateix la crisi, la que té dificultats i la que no vol acceptar més retallades socials, ha decidit prendre el carrer. Ja fa dies que se sent la remor indignada, però aquest diumenge s'ha fet sentir amb molta força arreu del país, escampant el seu crit pels carrers de pobles, viles i ciutats.
Google maps ha xifrat l'assistència a la manifestació del 19-J a Barcelona en 275.000 persones i a València #acampdavlc l'ha xifrat en 80.000. Una marxa que ha estat retransmesa horitzontalment minut a minut via twitter pels milers de persones allí aplegades, que han anat difonent fotos i missatges sota l'etiqueta #19jbcn, #19jvlc i 19jmani per a totes les manifestacions, també la de Palma.
A Barcelona la manifestació ha començat a les cinc de la tarda, i tot i que ha estat la més massiva, d'altres ciutats catalanes també han viscut el clam indignat. Els indignats potser són innocents, però ja no tant després que dimecres passat visquessin una criminalització sense precedents arran dels fets del Parlament en què uns quants diputats no van poder accedir amb normalitat a la cambra. Tot i la violència desproporcionada que va patir la majoria indignada en el desallotjament de plaça de Catalunya, tot i la violència estructural que pateixen dia a dia... malgrat tot això, aquells fets puntuals els va costar el descrèdit de tot el moviment. Un descrèdit que han condemnat i al que avui han volgut posar remei. Per això s'han curat en salut i des de l'organització del moviment 15-M han acordat que qualsevol acte/moment de violència havia d’anar seguit de ”cul a terra” i mans aixecades.
Una marxa doncs, "massiva, festiva i no violenta", tal com s'havia convocat, que ha estat nacional -descentralitzada- i també internacional, ja que s'ha celebrat en centenars de ciutats de tot el món sota el lema: "El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi". Assemblees de barris, pobles i viles dels Països Catalans, en definitiva la majoria indignada del nostre país, n'eren els convocants.
Com a Barcelona, a València diverses columnes de manifestants provinents d'arreu de la ciutat, del conjunt de barris, han confluït al centre de la capital per unir el crit en una sola manifestació. Igualment, les dificultats per avançar s'han repetit i els carrers han quedat bloquejats de protestants. A més, al sud també s'hi han pogut veure pancartes de "sí al valencià", unitat així la reivindicació nacional amb la social en un moviment, el dels indignats, molt difús nacionalment -tot i que a Barcelona ja s'ha inclòs el dret a l'autodeterminació del poble català al document de mínims.
A Palma l'acampadapalma xifra l'assistència en 8.000 persones. Com a totes les capitals, a Palma els manifestants tampoc podien avançar amb fluïdesa per l'èxit de la convocatòria, amb protestants provinents de les diferents columnes de barris i pobles de l'illa. A Palma la gent crida "Contra l'Europa del capital vaga vaga general", "No més lladres a les eleccions",