La vida del socialisme ecologista antiimperialista està indissolublement unida a la lluita pel poder obrer popular, per la democràcia socialista
El socialisme ecològic antiimperialista no és ni pot ser una teoria acabada, tancada en si mateixa i perfecta. És una praxi en permanent crisi de creixement, una praxi que comença a esgotar-i retrocedir si s'atura la seva permanent autocrítica, si nega i rebutja la seva necessitat d'integració de noves dades i de noves corrents, una praxi que es trenca internament donant pas, per un banda, a la teoria abstracta i d'altra banda, a la pràctica empirista i cega. D'aquesta manera, més d'hora que tard el reformisme es va apoderant de la praxi revolucionària.
Per això mateix, la vida del socialisme ecologista antiimperialista està indissolublement unida a la lluita pel poder obrer popular, per la democràcia socialista, per la construcció de nous i diferents Estats obrers antiimperialistes i internacionalistes conscients que han de caminar al seu autoextinción segons avanci la societat comunista.
La reunificació o millor fer la reintegració de l'espècie humana en la naturalesa, de la qual forma part objectivament, està ja realitzant-se en el teòric i polític mitjançant la reintegració de l'ecologia en el socialisme, mitjançant la lluita antiimperialista. Aquesta reintegració que serà comunista o no serà, i aquest comunisme que serà naturalista o no serà, està ja donada teòricament en el contingut ecològic del socialisme. Per això, la lluita antiimperialista és la lluita per la vida i per la natura.
Llegir assaig complet [PDF]