Davant la ineficàcia de tota la política desenvolupada des del Ministeri de Treball de l’Estat espanyol per a fer front a l’augment imparable de l’atur, el Ministre Corbacho vol, com en anteriors vegades, apostar per precarietzar encara més el món del treball. Aquest cop es tracta de reduir la indemnització per acomiadament a través de fomentar, una altra vegada, el contracte de foment de l’ocupació estable, el qual rebaixa a 33 dies la indemnització per acomiadament.
Per sort per ell, el Sr. Corbacho sap que no està sol. Com en gairebé totes les reformes laborals que s’han dut a terme a l’Estat espanyol, comptarà amb el vist-i-plau de sindicats i organitzacions empresarials espanyoles. Això sí, cadascuna d’aquestes organitzacions vestirà aquestes reformes a la seva conveniència.
És la indemnització per acomiadament el problema de l’atur a l’Estat espanyol?
La CEOE sempre ho considera així, fins i tot recentment en l’informe “Recuperar la competitividad, el crecimiento y el empleo en España" de desembre del 2009, on assenyala que cal una aposta per “facilitar" l’entrada i sortida del mercat de treball per superar l’actual situació. Però això no deixa de ser la xocolata del lloro.
Tanmateix, l’aposta del Sr. Corbacho no és nova, i en anteriors reformes ja s’ha apostat per voler normalitzar el contracte de foment de l’ocupació estable, el qual des de la seva creació, l’any 1997, ha passat sense pena ni glòria. Ni la patronal ha fet ús d’aquesta fórmula contractual, malgrat restar estancada en la demanda de la reducció de la indemnització per acomiadament.
Davant d’això, queda clar que tota aquesta farsa del diàleg social espanyol entre govern, sindicats i patronals és només una cortina de fum per no voler mostrar el veritable problema.
Quin problema hi ha?
Com ja hem denunciat des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, un dels principals problemes en l’àmbit laboral a l’Estat espanyol és l‘elevada temporalitat, la qual ha estat fruit de la sistemàtica destrucció de llocs de treballs fixos per posteriorment reconvertir-los en temporals, amb el consentiment de totes les parts implicades, per en els temps de bonança poder buscar el màxim benefici empresarial.
Ara, aquesta política del “carpe diem" laboral és la que ha dut a l’Estat espanyol a tenir més de 4 milions d’aturats i aturades, una bona part dels i les quals provenen de la contractació temporal, per la qual, en els millors dels casos, poden tenir una indemnització per acomiadament de 8 dies per any treballat. I mentrestant, hem d’aguantar la cantarella conforme l’atur se solucionarà amb la reducció de la indemnització.
En definitiva, el que cal és que les parts implicades comencin a treballar en la bona direcció, eradicant la temporalitat, construint treball i desenvolupant sectors econòmics pròspers allunyats dels que ens han dut fins a la situació actual.