9/11/09

Honor i Glòria a la RDA i els seus defensors

El camarada Heinz Kessler desertar de l'exèrcit hitlerià i es va passar l'Exèrcit Roig arribant a ser responsable militar del Comitè Nacional Alemanya Lliure. Va ser ministre de Defensa de la RDA. La gran burgesia alemanya el va ficar a la presó després d'ocupar i destruir el primer Estat alemany d'obrers i camperols.


Otto Winzer, Resistent antinazi, va ser secretari d'Estat de la RDA en els anys 50.


El camarada Kurt Hager, Que va ser membre del politburó del PSUA (partit comunista en el poder a la RDA) de 1963 a 1989, va ser tancat pels nazis en un camp de concentració en 1933-34 i va lluitar a les Brigades Internacionals a la Guerra Antifeixista d'Espanya a 1937 i 38.


El camarada Erich Honecker, Que va ser cap d'Estat de la RDA, va ser pres dels nazis de 1934 a 1945 a la mateixa presó de Berlín el que el va tenir la burgesia imperialista alemanya després de la contrarevolució. A partir de la dècada dels 60 fins a final dels 80 l'Stasi va ser una de les organitzacions "administratives" (entre cometes per entendre'ns) més eficaços del camp socialista. Es va distingir per la seva ajuda a moviments d'alliberament del tercer món i fins i tot a organitzacions revolucionàries del primer. Va ser molt eficaç en la lluita contra la República Federal Alemanya. Els va arribar a col.locar talps fins a la secretaria particular de Willy Brand quan era president.


El que queda clar és que era un aparell tècnic de l'Estat i del Partit que, malgrat la seva eficàcia probadísima, no va detectar els canvis que s'estaven produint a l'interior del camp socialista-canvis que en molts casos ratllaven amb la traïció-i quan va voler reaccionar ja era massa tard. Indubtablement que era en el Comitè Central on això s'havia d'haver detectat. Però la perestroika soviètica i les bones relacions d'aquesta amb la RFA el enterbolir tot i la RDA va quedar pràcticament entre dos focs. I el que és pitjor, totalment sorpresa davant el caire i la celeritat que prenien els esdeveniments.


Durant molts anys i fins a la fi de la RDA, el responsable de l'Stasi va ser Markus Wolf, qui va ser detingut i finalment posat en llibertat i sembla ser que en tot moment es va negar a col.laborar amb l'enemic. Ha publicat un llibre, les seves memòries, titulades L'home sense rostre. La policia alemanya va aplanar llibreries a tot el país i la prestigiosa Fira Internacional del Llibre a Frankfurt per comissar un altre llibre sobre el mateix tema: les memòries d'un ex agent doble d'Alemanya Occidental que ara viu a Moscou.


Setmanes abans, la policia havia aplanat l'editorial "Das Neue Berlin", que havia publicat les memòries de Hansjoachim Tiedge, Ex cap de contraespionatge en el servei d'intel ligència d'Alemanya Occidental., L'aparició en la RDA el 1985 va ser un dels grans escàndols de la Guerra Freda. L'imperialisme alemany ha destruït l'economia del que era el desè Estat en el rànquing mundial, la RDA; ha confiscat als seus 16 milions d'habitants la seva indústria valorada en 650 bilions de marcs, ha llançat una gegantina caça de bruixes anticomunista: ha acomiadat 75.000 directors d'escola i ensenyants que eren membres del PSUA, milers i milers d'oficials de la policia i el ENP, juristes, científics, metges dels hospitals, personal de les llars d'infants.


Ha empresonat a dirigents comunistes com Honecker; Willi Stoph, Exministre president de la RDA; Erich Mielke, Exministre de seguretat; general Fritz Streletz, Cap d'estat major del ENP; Heinz Albrecht, membre del consell de defensa de la RDA, soldats de la frontera, ... , ... Ha condemnat a jutges honestos com el jutge Heymann de 77 anys, condemnat el 1995 a 5 anys per haver dictat sentència contra espies oest alemanys, inclosos membres de la xarxa del general nazi Gehlen. Han tret els noms dels carrers dedicats a víctimes del nazisme.


Han substituït l'educació antifeixista en els mausoleus i antics camps nazis per anticomunisme. Han destruït les conquestes socials com l'ensenyament socialista d'alt nivell, la xarxa de llars d'infants, la seguretat social, les vacances gairebé gratis, la plena ocupació, la igualtat entre l'home i la dona, l'educació antifeixista. Han llançat a 2,5 milions de treballadors a l'atur. La taxa de natalitat i de matrimonis a l'ex RDA han caigut en picat. Els jubilats que "han treballat massa per l'Estat" han rebut pensions de sanció.


Les pensions dels ex combatents antifeixistes han estat retirades o disminuïdes en el cas de membres del PSUA. Han violat els drets de les forces progressistes: han espiat a la plataforma comunista del PDS a Turíngia, han condemnat a una multa de 20,7 milions de marcs al diari d'esquerra Neues Deutschland, Han multat a 3,2 milions de marcs al PDS-multa que només va ser aixecada després de vaga de fam dels seus dirigents-, han segrestat a la frontera 1.000 exemplars del llibre de la dirigent de la plataforma comunista del PDS Sarah Wagenknecht L'estratègia antisocialista sota l'acusació de "propaganda d'una organització que s'ha de perseguir". Mentrestant 40 mil funcionaris, magistrats i policies oest alemanys prenien el poder a la RDA i organitzaven el caos.


L'extrema dreta, alliberada de la pressió de l'Stasi, llançava el terror contra els immigrants, cremava centres de refugiats i violava cementiris jueus. La RDA va ser un ferm pilar de la pau a Europa, un bastió antifeixista, un Estat sense explotació i sense apropiació privada de béns per cap classe social. L'imperialisme alemany necessitava demolir la RDA per llançar les seves operacions colonialistes al centre i Est d'Europa, per destruir la federació iugoslava i fer que els pobles iugoslaus es van exterminar entre si, per destruir Txecoslovàquia i la URSS, qüestionar la frontera de Polònia, exigir Kaliningrad i posar de genolls a aquests pobles, el que no va poder aconseguir ni Bismarck ni Hitler.


Però els comunistes i antifeixistes de l'ex RDA resisteixen heroicament i mereixen la solidaritat i el suport de tots els progressistes del Món, solidaritat que ells van donar als pobles oprimits del Tercer Món (no és casualitat que Honecker morís a Xile acollit per la resistència que la RDA va donar suport davant el pinochetisme). La memòria de l'obra de la part millor del Poble Alemany, de Bertold Brecht, de les Brigades Internacionals, de l'Stasi i el PSUA perdurarà en el cor dels antifeixistes i amants de la Pau del Món.