Arran de les informacions fetes públiques últimament al blog Antimemòries de l'advocat Francesc Arnau i Arias que difonen els indicis de que hi ha dues persones al col·lectiu antirrepressiu Alerta Solidària que estan actuant com a confidents o infiltrats de la policia, ahir 24 de febrer de 2009 a la nit es va reunir la Coordinadora Contra els Abusos de Poder per posar en comú les informacions i investigar el cas.
La Coordinadora Contra els Abusos de Poder vol agraïr al setmanari La Directa els esforços realitzats per investigar aquestes dues persones.Des de la Coordinadora es va proposar i posteriorment es va acordar retirar del blog Antimemòries de l'advocat Francesc Arnau i de la pàgina web d'indymedia-barcelona els posts que contenen aquesta informació, per tal d'aturar el clima d'alarmisme que s'ha generat dins dels moviments socials i també parar l'allau d'insults i amenaces dirigides a l'advocat Francesc Arnau.
Així mateix aquest acord que implica la retirada dels articles publicats es fa per poder realitzar una investigació privada més profunda i discreta que aporti llum al cas.
Weinglass, advocat de Nova York, que defensa algun dels cinc ciutadans cubans, empresonats als Estats Units, sota l'acusació de terrorisme. Es tracta de cinc funcionaris del govern de l'Havana, que foren enviats a Miami, anys endarrera, amb la missió de recollir informació, que servís per desarticular les bandes terroristes que operen sobretot des de la península de Florida, i que continuament preparen atemptats mortífers contra la ciutadania cubana. Quan varen tenir un gruix d'informació suficient, ho varen comunicar tot al FBI.
I els policies ianquis, en lloc d'actuar contra els terroristes anti-cubans de Miami, varen detenir els cinc funcionaris de l'Havana i els varen acusar ni més ni menys que de terrorisme...L'advocat Weinglass vindrà cap a Europa el proper mes de març, per col.laborar en la campanya internacional de solidaritat amb aquests presos. Estem organitzant alguns actes per Barcelona i Madrid i rodalies. Segurament el dia 18 de març, dimecres, aquest advocat nord-americà vindrà a Vic (Osona). Al matí farem un acte a la Universitat. I a la tarda un altre, en algun local més popular. Potser vindrà el cònsul cubà des de Barcelona i aconseguirem que l'Ajuntament local el saludi, tal com fa al cas. Veurem.
PROBLEMES A RÀDIO BRONKA.
Aquesta nit, a Barcelona, hem hagut de fer una reunió urgent dels qui col.laborem en el programa "Judici a la Justícia" de Ràdio Bronka, aquest programa que s'emet cada dijous, des de fa tants anys, en aquesta ràdio lliure. Avui no podem fer el programa, perquè dijous passat la policia va entrar als locals de la ràdio. Encara que venien sense ordre judicial, varen entrar amb l'excusa de que una veïna --del mateix immoble on tenim els estudis radiofònics-- s'havia queixat del soroll que fèiem...
Ha quedat clar que, a partir d'ara, no podrem fer cap programa després de les deu de la nit. I això afecta especialment el de "Judici a la Justícia", que últimament es feia sempre en directe, de deu a dotze de la nit.
Encara que tenim algunes idees, avui encara no sabem que, a principis de l'any que ve, pel gener del 2009, ja podrem tornar a reemprendre les emisions del nostre programa, gràcies a una apreciable col.laboració amb els nostres amics i amigues de Ràdio Contrabanda --una altra de les radios lliures de Barcelona, des d'on podrem continuar en directe cada dijous a la nit. I després el tornarem a emetre en diferit per ràdio Bronka i sempre es seguirà escoltant per internet...
UN INFILTRAT POLICIAL QUE ENCARA CUEJA.
Avui he rebut una trucada telefònica de la Senyora Idoia Muñoz Monllor. És una de les persones que varen resultar absoltes amb tots els pronunciaments favorables, el mes d'octubre passat, en el judici que es va fer a Terrassa, arran del desallotjament de l'antiga casa ocupada de "el KORK". És una bona persona, aquesta Idoia. Ens truca per interessar-se sobre si en el despatx on jo treballo, ja hem aconseguit cobrar els nostres honoraris professionals per la feina feta entorn aquell judici.
La Idoia és la companya d'en Zigor Larredonda i Muñoz.Quan veig o escolto la Idoia, sempre me'n recordo, d'en Zigor i de la seva mare. Del seu pare i de la seva germana. En Zigor, empresonat el mes de gener del 2001, sota l'acusació de col.laborar amb els bascos de la ETA i en el marc d'una complicada operació policial, realitzada a Barcelona i als voltants de la qual encara queden alguns punts foscos, que jo no he acabat d'entendre fins ara.Durant tots aquests anys que han passat, molt sovint m'ha arribat de posar-me a rumiar quantes coses m'agradaria poder comentar amb en Zigor.
Però no puc fer-ho encara, perquè en els locutoris de les presons espanyoles, ja hi ha hagut diversos escàndols --que són del domini públic-- a causa del fet innegable, que la policia ha escoltat clandestinament converses dels presos amb les persones que els visiten.Algun dia hi haurà ocasió. Afortunadament, la condemna que està complint en Zígor, també s'acabarà. Aleshores li podré explicar que aquell mes de gener del 2001, vaig tenir la primera notícia d'un infiltrat policial que avui encara cueja. Fou precisament el dia abans que la policia comencés una persecució implacable contra el Zígor.
Era després de dinar, entre tres i quatre de la tarda. Vaig entrar amb la meva clau, en el despatx de Via Laietana, n. 5, on aleshores teniem el Despatx d'Assessorament Laboral I Popular (DALP).Ja d'entrada em va estranyar trobar tantes persones dins del despatx, a aquelles hores: a més de l'infiltrat policial, hi havia un altre advocat dels qui trebàllavem junts a DALP, en aquella època. També hi havia altres persones, més o menys properes a un altre noi, que va caure pres aquella mateixa nit i que encara és a la presó, també: el senyor Diego Sánchez Burria.Ara ja sé que fou molt a desgrat de l'infiltrat policial, que jo vaig incorporar-me inesperadament a aquella intempestiva sessió de treball.
Es tractava d'aconseguir --amb la col.laboració dels advocats-- que en Diego, disposat com estava a presentar-se voluntàriament davant de l'autoritat judicial, arribés sa i estalvi al Jutjat de Guàrdia de Barcelona. Així confiàvem en poder evitar que la policia el torturés, mitjançant l'aplicació de la temuda llei anti-terrorista.El cas és que totes les nostres bones intencions varen fracassar.
Unes hores després, quan en Diego va arribar al Jutjat de Guàrdia de Barcelona, la policia ja l'estava esperant i se'l varen endur cap a la sinistra Prefectura Superior de Policia de Via Laietana. I el varen obligar a signar tota una sèrie de coses, que després foren utilitzades, davant de l'Audiencia "Nacional" de Madrid, per acusar, jutjar i condemnar en Zigor i el mateix Diego.
ELS CONFIDENTS, UNA TRADICIÓ INFAME.
Durant la primera Guerra del Golf Pèrsic, en 1991, la policia va obtenir un èxit a Barcelona: varen infiltrar un home dins del moviment antimilitarista, que aleshores era molt fort. Eren els bons temps de la Insubmissió al Servei Militar i a la Prestació Social Substitutòria. Aquell espia es deia Albert Martínez o, almenys, amb aquest nom ha passat a la història local de la infàmia policial. Vàrem trigar molt de temps a descobrir-lo. Massa. Aleshores va desaparèixer de Barcelona. I un temps després, va reaparèixer pel País Valencià.
Sembla que varen intentar infiltrar-lo entre els GRAPO ("Grupos Revolucionarios y Anti-fascistas Primero de Octubre"). Va tornar a desaparèixer. I uns anys després, va reaparèixer a l'Irak. Fou un dels desgraciats protagonistes d'un mortífer episodi d'aquella Segona Guerra del Golf Pèrsic. Sembla que ara ja és mort...Aquella fou una de les primeres ocasions que vaig tenir, de veure de prop els devastadors efectes que poden produir aquests infiltrats policials, entre les persones de bona fe que lluiten d'una o altra manera contra el Sistema.
Potser fou la primera de totes, si descomptem els infiltrats del SIM ("Servicio de Inteligencia Militar"), que vàrem descobrir el 1971, en el si de la meva pròpia unitat militar, en el campament de reclutes de San Gregorio, a pocs quilòmetres de la ciutat de Saragossa, sortint per la carretera d'Osca.
He de reconèixer que, després que vàrem descobrir l'Albert Martínez, , em vaig sentir molt tonto: com havia estat possible que jo, que em crec tan llest, no me n'hagués adonat abans?Alguns anys després, el 1995, varen detenir la senyora Agurtzane Ezquerra Pérez de Nanclares, sota l'acusació de "pertinença a banda armada", en el marc d'aquella operació policial, que fou presentada davant de l'opinó pública com a "desarticulación del Comando Barcelona de ETA". També varen detenir alguns veïns de la ciutat.
I en aquella ocasió vaig poder observar, com la policia captava fins i tot una de les persones preses, per fer labors de confident, de manera que un temps després, quan ja va quedar en llibertat, aquell home jove va provar de fer-nos mal, a l'interior del nostre despatx DALP de Via Laietana.
UNA APARICIÓ AL "PUIG GRACIÓS".
Però avui sento especialment la necessitat de seguir la pista d'aquest infiltrat policial, que vaig conèixer el mes de gener del 2001 i abans he dit que avui mateix encara cueja. Després d'aquell primer contacte, que va precedir les detencions d'en Zigor i en Diego, me'l vaig tornar a trobar alguns mesos després, a l'estació de RENFE de La Garriga, a la línia de Puigcerdà.
Era un dissabte al matí, d'un mes de juny. Tots dos: ell i jo, l'infiltrat policial i l'advocat, havíam acudit a La Garriga, per assistir a una commemoració popular, a base de caminar fins a dalt de tot de la muntanya més alta de la zona, el "Puig Graciós". Es tractava de retre homenatge, una vegada més, als senyors Monteagudo i Povo i Erezuma i Uriarte, que el 1991 foren afusellats pels guàrdies civils, enmig d'un jardí, contra una paret d'un xalet d'una urbanització del municipi de Lliçà d'Amunt, sense donar-los la més mínima oportunitat de defensar-se sobre el terreny, ni de tenir algun dia un judici just.Al bar de l'estació de La Garriga, vaig trobar l'infiltrat de la Policia, ocupant el centre d'una taula i rodejat d'altres persones que també havian acudit a la convocatòria.
Em va saludar molt amablement, davant de tothom. Després em vaig adonar que la raó de ser d'aquella salutació era, precisament, demostrar davant de tothom que ell, l'infiltrat policial, coneixia molt una persona com l'advocat Arnau. I aparentar, també davant de tothom, que ell i l'advocat Arnau estaven acostumats a coincidir en convocatòries com aquella...A aquella convocatòria també va acudir una noieta que es diu Marina Bernadó. I, pocs dies després, es va dictar una ordre de recerca i captura contra la Marina, que es va veure així obligada a passar a la clandestinitat, per fugir d'una recurrent acusació de terrorisme.
Una altra. Per més anys que jo visqui, sempre recordaré la Marina que jo mateix vaig veure mobilitzada, durant les manifestacions de protesta contra el desallotjament il.legal de la Kasa de la Muntanya, el 2001. La seva solidaritat i el seu nivell de compromís amb les persones okupes, que estaven assetjades policialment, em varen impressionar molt. Avui la Marina està empresonada, encara. Maleït sigui aquest infiltrat policial !
UNA LLIÇÓ MASSA BEN APRESA.
Els meus amics i amigues i jo mateix, durant tots aquests anys, hem anat fent una labor de formigueta. Hem anat acumulant informació sobre aquest infiltrat policial. En el seu moment, vàrem estudiar amb certa meticulositat aquell discurs que va fer l'infiltrat, en l'acte d'homenatge al senyor Benjamí Ramos, al barri de Gràcia.
En Benjamí va estar molts anys a la presó. Primer, el 1995, a la ciutat alemanya de Berlín. Després, quan les autoritats espanyoles varen aconseguir la seva extradició, el varen empresonar a l'Estat Espanyol. L'acusació? La de sempre! Terrorisme! Col.laboració amb els bascos d'ETA!
El cas és que, amb l'estudi d'aquell discurs de l'infiltrat, tots i totes vàrem arribar a la mateixa conclusió: era un discurs massa ben fet, massa ben estructurat; una lliçó massa ben apresa, una cosa poc feta amb el cor... aquell discurs era un producte de laboratori.
Un laboratori dels serveis d'intel.ligència de l'Estat Espanyol.Després hem estudiat algunes fotografies de l'infiltrat policial, publicades a la premsa diària. Ens hem fixat en la seva mirada, el seu somriure tan diferent del d'altres persones que participaven igualment en el mateix acte públic, entorn a l'actualitat repressiva del moment...
I EL CAS DELS JOVES DE TORÀ.
L'any 2003, al municipi de Torà, a les comarques de Lleida, els mossos d'esquadra varen fer unes detencions que van implicar també l'aplicació de la Llei Anti-terrorista, sota la supervisió del jutge Garzón. Els detinguts eren xavals molt jovenets. Un d'ells, en Vilaseca, va anar a parar a la UVI, després de passar per les mans de la policia autonòmica catalana.
També aquí vaig observar la intervenció del mateix infiltrat policial. Es va dedicar a anar erosionant la moral de la família i els amics d'en Vilaseca i els altres nois detinguts, fins que va provocar divisions profundes en el si de la comissió de solidaritat. En aquella època, l'infiltrat policial feia córrer el rumor que es guanyava la vida en un lloc de treball digne, a l'empresa "Decathlon".
I va tenir la gosadia de posar el seu propi vehicle a disposició d'algun dels advocats del cas, per traslladar-lo a Madrid, a temps per intervenir en les declaracions dels detinguts, davant del Jutjat Central d'Instrucció de Guardia, de l'Audiència "Nacional". Ell mateix va fer de xofer. Naturalment, l'advocat va arribar a misses dites, és a dir, quan les declaracions ja s'havien fet.
I EL CAS D'EN DAVID DE VILAFRANCA.
Avui encara no ho hauria de saber, però en realitat sí que sé, que l'any que ve, el 2009, pel mes de febrer i concretament el dijous dia 12, es farà una roda de premsa als locals de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), en el transcurs de la qual l'infiltrat policial quedarà desemmascarat.
Efectivament, el motiu central de la roda de premsa serà la resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, que rectificarà a la Jutgessa Gallardo, --substituta del Jutjat Penal nº 15-- que estava terminantment decidida a empresonar injustament en David, en base a uns anacrònics antecedents penals per insubmissió al servei militar i una condemna per la manifestació antifeixista d'un Dotze d'Octubre de finals dels anys noranta.
En David llegirà a la roda de premsa un manifest molt clar i molt digne, on precisament parlarà d'arrencar les caretes, que tapen les cares dels responsables de tanta iniquitat. I jo m'atreviré a explicar la història d'aquest infiltrat policial, més o menys com ha quedat exposada en aquest mateix text d'avui.
AQUESTA VEGADA, L'INFILTRAT HA FRACASSAT
Quan els companys i companyes d'en David comenten que amb aquest cas hem guanyat una batalla --però no encara la guerra-- jo insisteixo que el principal mèrit d'aquesta victòria parcial, és precisament el d'haver aconseguit que l'infiltrat fracassés. Sí, amb el cas d'en David ha fracassat totalment.En el cas d'en Zigor, el 2001, va fracassar només en part. M'explicaré: l'infiltrat va col.laborar amb èxit en l'objectiu d'empresonar en Zigor tants anys i anys, però va fracassar a l'hora de dividir i destruir la comissió de solidaritat.
En Zigor, des de dins de la presó, va saber mantenir-se ferm ell mateix i mantenir ferms als i les que, des de fora, portaven i porten endavant la corresponent campanya de solidaritat.En canvi, en el cas dels joves de Torà, l'infiltrat va aconseguir engreixar el seu full oficial de serveis: va col.laborar amb èxit a l'hora de fer-los empresonar i va obtenir uns certs resultats satisfactoris, a l'hora de dividir i destruir aquella comissió de solidaritat.Però en el cas d'en David de Vilafranca del Penedès, no ha pogut.
En David ha sabut resistir els cants de sirena d'aquest infiltrat policial, que ja fa dies que li suggeria la manera com s'havia de preparar l'entrada de l'insubmís a la presó. Una entrada i un empresonament que l'infiltrat presentava com a inevitable, ineluctable.Els amics i familiars d'en David han sabut igualment resistir les ferotges embestides, que l'infiltrat policial ha realitzat, per desprestigiar els advocats. I jo agraeixo sincerament ja des d'ara la decidida defensa, que he obtingut de part d'algunes persones que, en absència meva i en absència d'en David, s'han atrevit a portar-li la contrària a aquest infiltrat policial.
PERÒ AVUI ENCARA NO ESCRIURÉ EL SEU NOM.
En acabar l'esmentada roda de premsa de la FAVB, algunes persones se'm varen acostar i em varen abraçar. Tothom sabia de qui estàvem parlant. Fins i tot hi havia algun mitjà de comunicació radiofònic, que va gravar totes les intervencions de la roda, però a hores d'ara, encara no he vist el nom de l'infiltrat policial publicat en cap mitjà de comunicació de masses. Els advocats ens devem a les persones que ens contracten i hem de defensar, abans de res, els seus interessos. És per això que jo, avui, encara no estic autoritzat a escriure el nom de l'infiltrat policial. Tan aviat com pugui, ho faré.
O potser ho faran, abans que jo, altres persones que no tenen cap de les limitacions professionals que jo tinc. I que poden permetre's respondre en tot moment --i únicament-- a la seva pròpia i intransferible coherència política. Ja ho veurem...En qualsevol cas, els més observadors dels meus agraïts lectors, podran saber de seguida el nom de l'infiltrat policial.
Només cal que es mantinguin atents i, si veuen que en el futur, qualsevol dia jo em nego a donar-li la mà a algun home o veuen que els meus companys i companyes del despatx DALP i jo li prohibim l'entrada al despatx a algun home, això voldrà dir que és ell.I, de moment, ho deixarem aquí. Segueixen pendents tants i tants temes, alguns dels quals ja varen quedar resenyats en l'escrit corresponent al dia d'ahir.