per Carlo Frabetti
La tortura, la més repugnant forma de repressió i d'abús de poder, és òbviament incompatible amb l'Estat de dret, i per això en les seudodemocracias a l'ús la seva pràctica sistemàtica mai és reconeguda.
Però negar l'evidència de la tortura és cada vegada més difícil. Cada vegada requereix major cinisme per part del poder i major necedad per part de qui es creuen les seves mentides i omissions, doncs el coneixement dels fets objectius --els obstinats fets-- està, cada vegada més, a l'abast de qualsevol que tingui accés a un ordinador.
Avui dia, negar la tortura és com negar l'Holocaust: requereix el mateix grau d'obcecació o perversitat. Fa tan solament una dècada, per a comprovar que la tortura és una pràctica sistemàtica i impune (el que equival a dir que és una estratègia política), calia emprendre una difícil labor d'investigació. Però en l'actualitat les evidències són tan aclaparants com fàcilment accessibles, i negar-se a veure-les o a treure les conclusions pertinents equival a ser còmplice de la major de les infàmies.
N'hi ha prou amb entrar en la pàgina web de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (http://www.internostrum.com/tradurl.php?linkdesc=&direccio=es-ca&inurl=http://www.prevenciontortura.org/), que inclou a més de quaranta organitzacions de tot l'Estat espanyol (associacions pro drets humans, cristians de base, familiars de presos, etc.), per a, a partir d'aquí, realitzar una recerca tan senzilla com esclarecedora. N'hi ha prou amb preguntar-se per quina la Guàrdia Civil i el Ministeri de l'Interior no surten al pas d'acusacions tan greus i notòries com les formulades per Anika Gil en La pilota basca (un documental exhibit en els cinemes comercials i vist per centenars de milers d'espectadors) per a comprendre que solament hi ha una resposta possible. N'hi ha prou amb llegir els informes d'organitzacions tan poc sospitoses de radicalisme com Amnistia Internacional o la pròpia ONU per a adonar-se que alguna cosa olora a podrit en la nostra suposada democràcia.
Per això en un futur immediat assistirem, pel que fa a la tortura, a un canvi d'estratègia. Quan ja no sigui possible negar-la --i ja no ho és--, s'intentarà minimitzar-la. No és casual que en els últims temps comencin a veure's en la televisió ignominioses escenes de maltractaments gravades per les càmeres instal·lades en comissaries i cuartelillos, i tampoc és casual que alguns casos de corrupció i abusos policials siguin airejats insistentment pels mitjans de comunicació. Quan els símptomes ja no poden ocultar-se, s'intenta falsejar el diagnòstic. Ara pretendran fer-nos creure que els casos de brutalitat policial són aïllades excepcions que confirmen la regla democràtica, i que la llei els persegueix amb el major rigor.
Ara que la negació ja no és possible, els quatre poders (el legislatiu, l'executiu, el judicial i el mediàtic) intentaran relativizar la tortura i els maltractaments centrant l'atenció en alguns casos curosament triats, amb l'esperança que els arbres ens impedeixin veure el bosc. Però no ho aconseguiran: es pot enganyar una vegada a tot el món i totes les vegades a una persona; però no es pot enganyar totes les vegades a tot el món. Hi ha massa preguntes sense resposta, massa acusacions no desmentides, massa imatges tan inesborrables com la del rostre desfigurat de Unai Romà, massa testimoniatges tan escruixidors com el d'Amaia Urizar, violada per un guàrdia civil amb una pistola. I avui, gràcies a Internet, articular en un quadre coherent i significatiu les dades que el poder intenta dispersar està a l'abast de qualsevol.
Qualsevol text de denúncia pot convertir-se en un hipertexto, i aquest mateix article es ramifica en els quals cito a continuació, que al seu torn remeten a altres fonts a les quals es pot accedir sense més que prémer una tecla. Per a no assabentar-se del que succeïx, ja no n'hi ha prou amb mirar cap a altre costat: cal tapar-se els ulls i les orelles, com els micos de Confucio. I cal tapar-se la boca amb ambdues mans per a no cridar demanant el cap dels culpables.
Textos associats:
El significat de la condemna (www.rebelion.org/notícia.php?aneu=64959)
La mula i el bou (www.rebelion.org/notícia.php?aneu=59229)
La germanor de les víctimes (www.rebelion.org/notícia.php?aneu=27261)
La impunitat de la tortura (www.rebelion.org/notícia.php?aneu=26604)
Si jo fos guàrdia civil (www.rebelion.org/notícia.php?aneu=9537)
La covardia dels llops (www.node50.org/contraelimperio/rtf/137.rtf)
El valor de les víctimes (www.node50.org/contraelimperio/rtf/136.rtf)
El silenci dels llops (http://www.nodo50.org/contraelimperio/rtf/130.rtf)