Bolívia i Osetia, els últims fracassos d'Estats Units; per Ernesto Carmona
La legitimació de Evo Morals a Bolívia és l'últim revés de la política exterior d'EEUU a Amèrica Llatina. La següent contrarietat probablement es donarà en les eleccions parlamentàries i presidencials d'El Salvador, l'actual govern de les quals competeix amb Colòmbia, Perú, Mèxic i Xile entre els més fidels aliats d'EEUU a Amèrica Llatina. El govern salvadorenc va copiar la Llei Patriota de Bush per a perseguir a qui aixequin demandes socials i és l'únic país llatinoamericà que té tropes a L'Iraq.
També el 18 d'agost assumeix el nou govern del Paraguai, encapçalat pel ex bisbe Fernando Lugo, de 57 anys.
El nougovernant va prometre profundes reformes socials en un país on laclasse rica es beneficio de 61 anys de dominació del partit Colorit,que inclouen els 35 de la dictadura d'Alfredo Stroeesner. Lugo rebrà una nació preponderantment indígena, on la pagesiai els pobres sofrixen la inequidad i la misèria, i han de resignar-se aviure en el 7% del territori nacional, mentre la classe latifundistaque representa al 7% de la població usufructúa del 93% de les terres.I lluny de la nostra regió, al president de Geòrgia, Mikheil Saakashvili, aliat íntim de Bush, li està ocorrent totel contrari que a Morales: trontolla en el govern, mentre la seva nació pateix una humiliació militar d'envergadura i està a punt de cauredel poder després d'haver dut al seu país a la mal calculada aventura d'apoderar-se de Osetia del Sud, un petit paísindependent protegit per Rússia que no vol ser part de Geòrgia.
A mesura que avancen els lents còmputs de l'elecció boliviana, elcabal de vots arribat per Evo Morals s'acosta al 70% i, alhora, canvia el mapa electoral que en les primeres hores post votació li va atribuir derrotes en cinc de nou departaments, que enles últimes hores s'havien reduït a dues.
Així mateix, la OEA va avançar una abstenció d'al voltant de 15%, taxa molt baixa per a qualsevol país llatinoamericà.No obstant això, la ressonant victòria democràtica de Morales no ha estatrecollida de manera racional pels mitjans de comunicació de Bolívia i de la resta del món, que juguen a el “empat” i s'obstinen a reemplaçar la realitat real amb un món virtual.
Tal com va ocórrer en el seu moment a Veneçuela, els mitjans de comunicació estan deixant el seu rol informatiu, que hagués de ser veraç i imparcial, per a convertir-se en protagonistes polítics, com si fossin partits.
Qui és Saakashvili?
El president del país on va néixer José Stalin va creure que controlar Osetia del Sud seria un passeig, però probablement li costi el càrrec. Saakashvili va arribar el poder traint al seu ex mestre i protector Edward Schevarnadze, l'últim canceller de la Unión Soviètica, quiva anar el primer cap d'Estat de Geòrgia després de la desaparició de la URSS.
Els mitjans com CNN i el discurs de Bush i Condoleezza Arrissi presenten a Geòrgia com víctima i no com país agressor. El mateix error de càlcul de el “passeig militar” de Saakashvili ja ha ocasionat molts sofriments en altres latituds quan governants qüestionats van creure conquistar popularitat i legitimitat fent sonar les campanes del nacionalisme i la “integritat territorial”,com aquells militars argentins que amb una mà torturaven als joves obrers i estudiants de tot el país i amb l'altra els manaven “a morir per la pàtria” en Les Malvines. Saakashvili és un peó d'Estats Units en el tauler geopolític del poder imperial en aquesta part del món.
Va estudiar lleis a EEUU, en les universitats de Columbia i George Washington, i va treballar en un influent estudi d'advocats de Nova York. I avui vendria la seva ànima al diable amb la condició de ingressar a l'OTAN.Malament aconsellat per EEUU i després d'una recent visita de Condoleezza Arrissi, que li va prometre l'or i el moro, el 6 d'agost Saakashvili es va llançar a recuperar Osetia del Sud, territori que reivindiquen els nacionalistes de Geòrgia, però va medir malament la reacció russa i li va donar el pretext per a ocupar tota Osetia del Sud i la veïna Abkhasia, altra nació enclavada en la frontera rus-georgiana.
I així EEUU organitzà altra guerra que no se sap com i quan va a acabar.
El futur a El Salvador
Maurici Funes és un periodista del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN), nascut en 1959, que segons totes les enquestes resultarà triat president d'El Salvador en l'elecció presidencial del 15 de març 2009. Prèviament, el 18 de gener, haurà eleccions parlamentària i municipal que, segons totes les enquestes, també les guanyarà el FMLN. A 12 anys del terme de la guerra civil de dues dècades, al començament del2009 pot començar a escriure's un nou capítol en la història d'aquest país, destruït per la intervenció d'EEUU durant la segona meitat del segle 20.
Primer, les corporacions que es van ensenyorir de la terra per a conrear el banano i altres espècies, després van destruir l'ambient i van cometre incomptables abusos contra els treballadors d'El Salvador. De seguida,van irrompre els esquadrons de la mort i EEUU va dur les seves receptes de contrainsurgencia, els tractats comercials nocius i el bloqueig dels moviments democràtics.I ara, per primera vegada des dels Acords de Pau que en 1992 van donar fi a la brutal guerra civil de dotze anys, el progressista FMLN téuna opció raonable de guanyar el poder en les pròximes eleccions. En totes les últimes enquestes de 2008, el Front exhibeix un còmode avantatge sobre el partit dretà SORRA, que ha perpetuat les mateixes polítiques nocives que van conduir a la guerra civil en 1980.
S'espera que el FMLN detingui la desastrosa privatització de l'accés a l'aigua i la cura de salut, restauri els drets dels treballadors, lluiti per esmenar els acords de comerç per a un repartiment més equitatiu que beneficiï menys a les corporacions, posifi a la participació d'El Salvador en l'ocupació de L'Iraq i, en general, segueixi la trajectòria pavimentada pels governs progressistes llatinoamericans que mostren diferents graus de distanciament d'EEUU, amb diferents matisos, des de Brasil a Cuba, passant per Veneçuela, Equador, Argentina, Bolívia, Nicaragua i altres,els governs dels quals que es mostren més aviat “descomprometidos” amb la sort de l'imperi en aquesta part del món, com Guatemala, Hondures ialtres nacions. Maurici Funes ha dit amb claredat que Washington no està anant a cap part i que, a pesar de les cicatrius del passat, està disposat a treballar amb qui succeeixi a Bush.
Comentant 'La necessitat d'un canvi en el govern', el editorialista Salvador Ventura, del diari Colatino de San Salvador, va afirmar ahir 11 d'agost: 'Les enquestes mapa del moment, diuen que el FMLN i el seu candidat Maurici Funes guanyaran les eleccions. Això, en primera instància, ompli d'optimisme als salvadoreños'. Després va afegir: Un segon instant sosté que la dreta, si es pot parlar d'un sector reflexiu, ha entès el missatge i la necessitat d'un canvi de rumb en la manera d'administrar la cosa pública. I una tercera etapa, que l'esquerra es troba preparada per a acceptar el repte, assumir el govern i eventualment el poder'. Pel que sembla, la sort està tirada... Maurici Funes durà com candidat a vicepresident al ex-combatent Salvador Sánchez Cerén.