La missió de tota persona revolucionària és i serà bastir el poder popular de la classe treballadora. Aquest objectiu passa evidentment per dos processos un destructiu i d'altre constructiu, dos processos, no exempts de contradiccions, que han de ser paral·lels i indestriables.L'àmbit natural de desenvolupament del procés revolucionari és el carrer, entre les masses. I les condicions òptimes per desenvolupar aquest procés són, com no pot ser d'altra manera, les de major dificultat i deslegitimació per al poder capitalista formal, com ara els moments de crisi. En el context dels Països Catalans, aquest poder capitalista formal s'estructura en base a la democràcia representativa en quatre nivells: municipal, regional (autonòmic i departamental), estatal (espanyol i francès), i d'Unió Europea. 
Es tracta doncs del terreny de joc propi de la burgesia, i per tant, l'àmbit principal de legitimació del seu poder. Així doncs, en tant que estructures de l'estat, han de ser combatudes i finalment agranades pel procés revolucionari. Si tenim en compte el sufragi femení (Estat Espanyol 1931-1936 i 1977; Estat Francès 1944), fa menys d'un segle que la classe treballadora (intraestatal i major d'edat) obtingué el dret a participar en les eleccions burgeses.
Molts partits obrers i sindicats, arreu del món, havien pensat que una vegada els i les treballadores pogueren votar, ho farien en consciència i per tant s'obtindria pacíficament el poder de l'Estat. Per tant, molt sovint els seus esforços se centrarien en la consecució de resultats electorals i en la gestió d'aquests en benefici de la classe treballadora. Evidentment l'experiència ha demostrat que les institucions i regles del joc de l'Estat (en tots els nivells), no són neutres, sinó engranatges del poder capitalista. En eixe sentit tenen limitacions i perills molt reals.
Moltes forces antigament revolucionàries o defensores dels drets de la classe treballadora han caigut en aquest parany, s'han diluït en aquest joc, i, a partir de la seua legitimació, han perdut totalment la seua capacitat transformadora.És clar que això no significa que les forces revolucionàries hagen de renunciar a participar en les convocatòries electorals burgeses (municipals, regionals, estatals o europees).
Però alerta, el fet que posseïm el dret al sufragi tampoc implica necessàriament que hagem de concòrrer en aquestes conteses. Si es fa en primer lloc s'ha de valorar per què, amb quins objectius, i si això farà avançar el procés revolucionari. En segon lloc s'ha de tenir en compte que el nostre objectiu no és participar -en si- de les institucions de poder burgeses, sinó deslegitimar-les i destruir-les. I en tercer lloc, ser conscients que en les eleccions burgeses juguem fora de casa, en camp enemic, i que per tant això té perills i limitacions.
En eixe sentit, tornem al principi, el moviment revolucionari ha de tenir com a camp d'actuació principal les masses, és a dir, els espais reals on podem generar consciència de classe i fer-la esdevenir revolucionària.En el cas dels Països Catalans, els i les revolucionàries posseïm un moviment capaç de fer aquesta feina: l'Esquerra Independentista. Tenim a més una estratègia, la Unitat Popular, que ens ha de permetre formar aliances amb els sectors més conscients del nostre poble. Ens fa falta doncs, adaptar les estructures del moviment independentista a les necessitats objectives actuals d'un projecte anticapitalista.En un context d'agreujament de la crisi capitalista, l'Esquerra Independentista s'ha de marcar com a objectiu prioritari augmentar la seua presència entre les masses. Hem de multiplicar la nostra incidència entre la classe treballadora, i en concret entre els sectors més desafavorits pel sistema, és a dir, entre els i les joves, els i les estudiants, les dones, i els i les immigrants.
Cal doncs, potenciar les sectorials independentistes juvenils, estudiantil, antipatriarcals i sindicals. Necessitem, però, que aquesta penetració siga coherent. Per fer-ho possible cal que l'Esquerra Independentista coordine tàcticament la seua actuació (també pel que fa a la Unitat Popular) i delimite amb més claredat els espais de treball de cada sectorial. Cal ampliar i potenciar la Coordinadora de l'Esquerra Independentista com a espai de treball i decisió política comuna per tot el moviment. Un espai en procés de formació, on cada organització (autònoma i sobirana) contribueix, sobre la base del consens, a la construcció del projecte polític revolucionari als Països Catalans.Cal a més, que aquesta coordinadora tinga el seu reflex a les diferents comarques i poblacions, amb la constitució de coordinadores de base de l'Esquerra Independentista.
Perquè evidentment el nostre treball només serà efectiu si som capaços/es d'adaptar-lo a la realitat local i comarcal, i sabem portar-lo a peu de carrer.Per esdevenir un vertader projecte revolucionari, l'Esquerra Independentista, a més de coordinar la seua pràctica, ha de generar anàlisis comunes i un discurs comú tant pel que fa a les diferents problemàtiques que treballem com a les propostes que impulsem. La diversitat de sectorials i àmbits de treball del moviment, resulten un avantatge en aquest sentit. Així doncs, hem de comptar amb les perspectives juvenils, estudiantils, antipatriarcals, internacionalistes, antirepressives, ecologistes, municipalistes, solidàries amb els immigrants, sociolaborals, etc.
Per tant, cal comptar amb totes les organitzacions que treballen aquests àmbits per tal d'enriquir el nostre discurs i que siga realment sentit com a propi per tot i totes. Cal doncs, que totes aquestes perspectives siguen presents a la Coordinadora de l'Esquerra Independentista i que aquesta assumisca la capacitat de generar aquests anàlisis i discursos.En l'àmbit institucional, al si de les CUP s'estan tenint uns debats molt interessants. Si som capaços/es d'harmonitzar aquests debats amb els processos que es viuen a la resta del moviment, haurem guanyat una partida. Aconseguirem per un costat, potenciar la pròpia activitat de les CUP i fer-la coherent amb el projecte global de l'Esquerra Independentista; i alhora, aconseguirem que el moviment i les possibilitats reals d'estructurar la Unitat Popular i el procés revolucionari als Països Catalans augmenten exponencialment.
El fet de treballar coordinadament com a moviment, i de ser capaços i capaces d'acordar i consensuar (des de la diversitat que ens caracteritza), la nostra intervenció i projecte polític són béns innegables per tal d'estar a l'alçada dels temps de lluita que se'ns tiren al damunt. En eixe sentit, el treball municipalista de les CUP, com a generador d'alternatives i caixa de ressonància de les lluites populars dels pobles i comarques, té molt i molt a aportar. Com he explicat a l'inici cal considerar els ajuntaments, com la resta d'institucions de l'Estat, com a institucions de l'enemic; i per tant la nostra participació només pot ser efectiva si comptem amb un treball fort i revolucionari entre les masses, és a dir, fora dels consistoris, i emmarcada en un projecte global, comú i consensuat de país. Però alhora cal subratllar que els municipis són les institucions més bàsiques de l'Estat, les que tenen un contacte més directe amb la població, i per tant les més assequibles i fàcils de treballar davant la realitat actual del nostre moviment i de l'imminent agreujament d'una crisi, que sense cap mena de dubte farà augmentar la deslegitimació de l'Estat.
El municipalisme ens permet qüestionar el propi funcionament de l'Estat i generar dinàmiques de democràcia de base, participativa, que són molt útils per acumular forces i dibuixar un altre model de país més proper als interessos de les classes populars. En la meua opinió, l'aprofundiment d'aquest treball de base als municipis, l'harmonització del projecte de les CUP amb el del conjunt de l'Esquerra Independentista, i l'increment del nostre treball entre els sectors més sensibles de la classe treballadora, són ingredients que ens donen unes possibilitats reals de construir un projecte revolucionari per al conjunt dels Països Catalans.Per fer-ho possible tots les membres de l'Esquerra Independentista hem de fer un esforç per tal de generar una nova cultura política, radicalment diferent a la practicada per les forces polítiques burgeses d'esquerra i dreta.
Cal doncs, assumir una perspectiva ampla, de moviment, i per tant, multidimensional, on tots i totes tinguem cabuda, sense que això limite la nostra pròpia sobirania organitzativa. Un projecte basat en la participació de tots i totes, amb acords que siguen representatius de les necessitats i possibilitats del propi moviment, on tots i totes puguen intervenir en la pressa de decisions, amb capacitat d'arrelar amb una mateixa cara i ulls a totes les comarques.
Cal conformar un projecte conseqüent amb la democràcia participativa, que siga capaç de demostrar al nostre poble que podem fer una altra política. Una política on la seua participació és real i activa, on no han d'esperar a que l'Estat els cride a les urnes cada quatre anys, sinó que voten tots els dies.
Perquè cada vegada que fem una assemblea al tall, cada vegada que encartellem una manifestació, cada vegada que alliberem un nou espai,... nosaltres votem.
Votem cada dia.