La secretaria confederal de la Intersindical-CSC explica que l'actual dèficit fiscal perjudica directament als treballadors del país. Per aquest motiu reclama un nou model de finançament just per Catalunya, les Illes i el País Valencià. Pallarès explica en exclusiva per a crònica les claus del finançament.
Per què Catalunya, i els seus treballadors, necessiten un nou finançament?Arran de la publicació de les balances fiscals per part del govern espanyol, on ha quedat palès que els Països Catalans pateixen un espoli fiscal excessiu ara és més necessari que mai un nou sistema de finançament basat en el concert econòmic i que posi fi a la sagnia de recursos que pateixen els Països Catalans any rere any.
Hem de tenir en compte que les principals afectades per l’espoli fiscal són les classes treballadores catalanes, que veuen com els seus recursos no serveixen per crear un Estat del Benestar de qualitat que serveixi per aprofundir en la justícia social. És clar que cal ser solidaris i solidàries, però primer cal ser-ho amb totes aquelles persones que, als Països Catalans, no tenen prou recursos ni serveis públics per viure dignament.Per això es fa necessària de manera molt urgent una reforma del sistema de finançament, garantint uns recursos adequats per a les competències actuals i per les que s'han de transferir, pagant a l'Estat espanyol només per aquells serveis que ofereix.
Això, però, no ha d'anar en detriment de la solidaritat catalana, amb tots els pobles necessitats del món i no només aquells peninsulars,, però no podem oblidar que a Catalunya hi viuen més persones pobres que la totalitat de la població d'Extremadura, les quals també es mereixen oportunitats de prosperar.Aquest fet no treu que igualment se'ls hagi d'exigir als i les nostres governants unes polítiques encarades a la construcció d'un veritable Estat del Benestar, ja que un major finançament no garanteix automàticament millors serveis i prestacions públiques.
No podem oblidar, per exemple, que a l'actualitat la despesa en polítiques socials s'ha reduït des del 60% del 2005 fins al 52% dels pressupostos del 2008. I ara amb les balances fiscals publicades, el període de negociació obert i la crisi econòmica present, es fa més necessari que mai el nou sistema de finançament.Cal recordar que segons ha publicat el govern espanyol, pel mètode del flux monetari, les Illes Balears i Pitiüses pateixen un dèficit fiscal d’entre el 13,96 i el 14,20%, Catalunya el pateix d’un 8,70% i el País Valencià el pateix d’entre el 6,32% i el 6,40%, el que representen les tres comunitats de l’Estat on el percentatge és major.Entén la postura immobilista de Solbes en la negociació del nou finançament?No, el 9 d’agost farà dos anys de l’entrada en vigor del nou Estatut de Catalunya, des del 9 d’agost de 2006 no s’ha avançat gens en la consecució d’un model de finançament just per a Catalunya.
El document de bases d’en Solbes és efectivament molt negatiu per Catalunya.Quina ha de ser la resposta catalana, política i civil, si el govern espanyol incompleix l’Estatut en matèria de finançament?Cal encarar aquest procés amb valentia, lluny de tacticismes de curta volada i amb sentit de país. Tan sols així serem respectats en la negociació davant l’Estat.
Recordem la situació en que ens trobem, on el govern del PSOE, li falten set vots per disposar de la majoria suficient al Congrés per aprovar els pressupostos de 2009. Aquesta situació pot afegir un plus de capacitat negociadora pels interessos catalans.
Consciènciar i mobilitzar als agents socials i a la societat civil en la reclamació d’un finançament just per Catalunya.