per LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM
La PDD (Plataforma pel Dret a Decidir) s´ha partit en dos. La plataforma que ha aconseguit els darrers anys treure centenars de milers de persones als carrers de Barcelona en dues ocasions en defensa del dret a decidir s´ha trencat i actualment hi ha dues juntes que es declaren com a direcció legítima. Els uns, anomenats oficials, consideren que el trencament respon, sobretot, a qüestions d´organització interna. Els anomenats crítics, però, asseguren que el trencament respon a motius d´estratègia política.Per tant, actualment conviuen dues juntes que es consideren a elles mateixes cadascuna legal i legítima.
L´oficial va sortir escollida a l´assemblea que va celebrar la PDD el 15 de juny. La crítica es va constituir com a resposta el 29 de juny, perquè consideraven que no eren legals els procediments que els altres van fer servir per escollir la nova junta. L´entitat es trobava, en aquells moments en un debat sobre els nous Estatuts, iniciat el passat mes de novembre. La manca d´entesa en diversos aspectes ha acabat derivant en el trencament.
Tots dos sectors han manifestat a L´ACCENT que la seva voluntat és d´entesa amb els altres amb la voluntat de redreçar la desunió. És per això que actualment estan mediant. La primera reunió de les dues juntes es va celebrar el passat dijous 3 de juliol, i van acordar tornar-se a reunir."Mantenim l´objectiu comú de fer avançar la consciència social a l´entorn del dret a decidir", explica a L´ACCENT un dels portaveus del sector oficial, Xavier Altadill. I assegura que no tenen divergències amb els crítics pel que fa a estratègia política. "Però diferim en el model d´organització a construir", matisa.
Segons Altadill, ells han proposat i s´ha aprovat un model d´Estatuts que retorna a la concepció inicial de la PDD: una plataforma d´entitats. I és que aquest sector no estava d´acord que algunes persones a títol individual haguessin agafat pes, ja que consideren que això va en detriment de les entitats, provocava una disfunció. Amb el nou model, explicar Altadill, els socis a títol individual ara hauran d´estar adscrits a un nucli local.
Resposta davant la ingerència del Tribunal Constitucional
Per contra, Elisenda Romeu, la president de la junta crítica, assegura a L´ACCENT que sí que hi ha diferència d´estratègia: "Nosaltres diem que ara ja s´ha de treballar per començar a exercir el dret a decidir, no toca defensar un Estatut retallat.
Per contra, l´altre sector, tot i que defensa el dret a decidir, ha afluixat i considera que defensar l´Estatut davant del Tribunal Constitucional és un pas cap al dret a decidir". És a dir, que en l´actual conjuntura en què l´Estatut principatí aprovat en referèndum podria ser retallat pel Tribunal Constitucional espanyol, els crítics diuen que s´ha de criticar la retallada en cas que arribi, però no fer-ho defensant el text aprovat, ja que consideren que això seria defensar la via estatutària, que consideren esgotada.Xavier Altadill, però, respon que els no defensaran l´Estatut, "sinó la sobirania del poble de Catalunya, ja que és una llei emanada de la sobirania popular".
I remarca que farien el mateix amb qualsevol altra llei o aspecte de sobirania catalana que fos vulnerada per un organisme espanyol. Per tant, diu que sí que s´estan preparant per fer campanya contra la ingerència si el Tribunal Constitucional vol tocar l´Estatut, però que això no significarà defensar el contingut de la llei.
La relació amb els partits polítics
Carles Riera és el vicepresident del Ciemen, una de les entitats impulsores de la PDD. L´ACCENT s´ha adreçat a ell perquè va ser un dels militants més actius de la PDD fins al referèndum, tot i que ara ja no n´és portaveu des de fa temps. La seva entitat s´alinea amb el sector crític.
Amb la perspectiva que li dóna haver estat a la plataforma des del principi, Carles Riera mostra les dues grans mobilitzacions que ha convocat la PDD com a exemple dels dos sectors en què s´ha dividit la plataforma: per ell, la del 18 de febrer de 2006 va sortir amb els lemes pel dret a decidir i "som una nació", i els partits anaven al darrere de la manifestació; per contra, diu, la de l´1 de desembre passat es va concertar des del primer moment amb els partits polítics i els sindicats, i també es va acordar amb ells el manifest i el lema, i afegeix que els representants polítics van anar davant.
Així doncs, segons Riera, la visió dels crítics seria un PDD autònoma dels partits i la dels oficials seria construir una agenda compartida amb els partits i els grans sindicats.Però Xavier Altadill no ho veu d´aquesta manera, ja que segons ell la mobilització de l´1 de desembre va ser la resposta a "un clam popular molt fort pels problemes que hi havia amb els trens", i al manifest s´hi va adherir qui va voler i no veu cap utilització dels partits de la manifestació.
Altadill, a més, rebat els arguments dels crítics i diu que la PDD "no pot viure d´esquenes a la realitat", i es pregunta com pot molestar que els partits se sumessin a la convocatòria.La discrepància, doncs, està oberta, i pels arguments que donen uns i altres sembla difícil una ràpida resolució de la crisi. Conscients de la dificultat d´entesa, doncs, totes dues juntes han explicat a L´ACCENT que ells comencen a treballar, els oficials amb la voluntat tant de fer front a "l´espasa de Democles que és la imminent sentència del TC" com d´estendre territorialment la PDD, i els altres, diu Elisenda Romeu, amb vistes sobretot a l´Onze de Setembre.