Finalment, després de gairebé 10 mesos d'espera, el Onceno Circuit Federal de Atlanta, als Estats Units, va fer conèixer la seva decisió entorn del dramàtic cas dels 5 cubans empresonats en Estats Units i condemnats a Cadena Perpètua i a altres penes oprobiosas i injustes. Va posar llavors fi, a una llarga espera iniciada el 20 d'agost de l'any passat, quan va rebre la petició de la Defensa a fi que es revisés la causa que involucra a René González Sechweter, Antonio Guerrero Rodríguez. Ramón Labañino Salazar, Gerardo Hernández Nordelo i Fernando González Llort, “els 5” com se'ls coneix ja en l'escenari mundial.
Mitjançant la seva decisió, donada a conèixer oficialment en les últimes hores del dimecres 4 de juny i després d'una tibant deliberació, els jutges de Atlanta van convenir a assumir que no hi ha motiu per a la revisió de la causa i van confirmar en el fonamental l'actuat per la Cort de La Florida, que va tenir al seu càrrec un procés amañado i confús que va derivar en cruels penes per als afectats. Encara que originalment la intenció de la Fiscalia dels Estats Units va anar denunciar als acusats per càrrecs majors: “espionatge” i “terrorisme”, no va poder finalment fer-lo per l'absència de delictes que els configuressin.
Va Haver de conformar-se amb sentències referides a la “associació il·lícita” i a la “voluntat per a delinquir”, amb una immensa dosi de perversitat i subjectivisme. Va inventar, en l'extrem, la tesi de la “conspiració per a cometre assassinat”, que “va justificar” després la draconiana sentència contra Gerardo Hernández, a qui arbitràriament se li va voler vincular a la mort dels pirates de “germans al rescat” que van violar la sobirania àrea cubana fa alguns anys i que fossin derrocats per les defenses d'acord als mecanismes reconeguts internacionalment pels Estats per a aquestes circumstàncies.
Com es recorda, per a condemnar als 5 es va muntar en l'Estat de La Florida una immensa pantomima, que va anar el “procés” que va lliurar la causa i es va sancionar amb penes absurdes a qui s'havien jugat la vida denunciant les activitats terroristes que executen contra Cuba, i a l'empara de la CIA, les bandes contra revolucionàries de la cridada “Fundació Cubà-Americana” que operen des de Miami.
La decisió recent dels jutges de Atlanta constitueix uneixi afronta al món i una escopinyada a la justícia. Però també un insult a la memòria de Jorge Washington, l'home de la Independència d'aquest país, que no ho va alliberar del jou britànic perquè es convertís en opressor d'altres pobles, ni en enemic del sentit comú. Perquè ho han entès així, en més de 97 ciutats dels Estats Units ha tingut lloc en les últimes hores manifestacions i expressions publiques de rebot a aquesta decisió; i elles s'han multiplicat pel món. En efecte, en 127 països, 350 Comitès de Solidaritat amb els 5 han sortit als carrers i s'han manifestat contra entitats del Govern dels Estats Units repudiant aquesta denigrante resolució judicial que envileix al món.
A Buenos Aires, La Pau, Lima, Santiago de Xile, Caracas, Rio de Janeiro, Brasília i altres ciutats, milers de joves, de dones, de treballadors i de professionals i tècnics de diferent condició social han sortit a expressar es més enèrgic rebuig a una fallada que té totes les característiques d'una concessió política a les pressions de la Casa Blanca. En les últimes setmanes, en efecte, i més precisament des del 20 de maig passat, el President Bush va cridar a tota la seva administració a “reforçar” la lluita contra Cuba, és a dir, a enfrontar amb noves mesures i accions al procés alliberador que es viu en la illa martiana.
El titular de l'Imperi busca per cert, castigar a aquest poble i doblegar la seva resistència enfront de la política imperial. Sap que no podrà subornar, ni desacreditar, ni humiliar a ningú. I opta pel maneig ruin dels ressorts del Poder, que administra en el seu profit. Això és el que explica el qual avui protegeixi amb més descaro que mai a Luís Posada Carrils, que nuï els seus vincles amb la Fundació Cubà Americana i que encoratgi als minúsculs “grups interns” als quals finança amb cabalosos recursos i injustificable descaro. Però també George W. Bush procura guanyar dividends interns explotant el tema.
No cal descartar, en efecte, en el plànol polític, les coincidències. I una d'elles té a veure amb el fet que la decisió de Atlanta -que estava pendent des d'agost de l'any passat- es va fer pública solament el mateix dia que es va concretar la victòria de Barack Obama en les Primàries Demòcrates i es va obrir pas a la oficialización de la seva candidatura. Col·locar en el centre de l'interès de l'opinió pública nord-americana el tema dels 5 no podria servir també per a forçar a Obama a precipitar una posició entorn del cas?
Si el líder del Partit Demòcrata expressés alguna elemental solidaritat amb els 5 no podria ser ell mateix víctima d'una immensa campanya de desprestigio per part de l'embull de Washington per a aixafar les seves aspiracions sota l'argument que “protegeix als terroristes” i es diu, a més de Barack, també, Hussein?
I si es manifestés a favor de les decisions de Atlanta i condemnés als cubans víctimes d'aquest oprobi no es desqualificaria davant el món desacreditant la seva imatge, que és finalment el que busca l'administració Bush per a encastellar a Mc Cain? Usar el tema dels 5 com peces d'un tauler electoral americà, no és idea nova en l'administració yanqui.
S'ha fet moltes vegades abans. I s'ha vinculat aquest tipus de decisions amb el declarat propòsit de “defensar la democràcia” i “cautelar els interessos dels Estats Units”, quan en realitat el que s'ha defensat són els privilegis dels monopolis i el que s'ha cautelado són els interessos dels grans consorcis transnacionals. Per això en el món s'afirma la idea que només la solidaritat dels pobles podrà arrencar als 5 de les arpes de l'Imperi. I a aquesta solidaritat cal recórrer sempre fins a arribar a la victòria.