Quan fa anys vaig conèixer l'existència d'aquest poble andalús, no em podia creure aquest oasi. Allà els i les ciutadanes tenen ple dret al treball, l'habitatge ( amb la construcció de VPOs que resulten sobre uns 150 euros mensuals de quota ) i la participació en la política i la realitat quotidiana del poble. A més, al consistori encara queden diners per estendre la solidaritat cap a lluites que realment volen la millora de les condicions de vida de les persones, i no l'almoina hereva de la tradició cristiana.
La tasca feta en la solidaritat internacional de Marinaleda és ben coneguda, guanyant-se la participació en els fòrums socials mundials amb nom propi. Els serveis públics són millors que els de qualsevol altre poble. Com a exemple, l'escola bressol. Cada any, l'assemblea de pares decideix quant poden pagar, actualment té un cost d'uns 12 euros mensuals amb menjador inclòs. Aquelles persones que sigueu pares podreu comparar aquesta despesa amb el cost d'una privada.
L'abonament a la piscina del poble costa 1,80 euros anuals ( i per què no afirmar que una piscina pública és ecològica i font de gaudi social? ), les persones majors tenen assistència a domicili, hi ha parcs naturals, instal·lacions esportives, casa de la cultura, equip de ràdio i televisió local...Per a mi, la prova més evident de que tenim raó, és que l'organització col·lectiva, l'apropament dels òrgans de decisió a les persones, i les polítiques socials reals, milloren enormement la qualitat de vida dels habitants d'aquesta població.
Moltes vegades, ens queixem que no plantegem alternatives al sistema imperant, que no hi ha models de societat que emprendre front a aquest capitalisme salvatge que ens aliena i ens fa formar part de la roda de l'explotació i la fam. Sovint se'ns acusa que si algun dia aconseguírem la independència, formaríem un estat igual d'injust que l'actual.
Jo crec que quan més proper a nosaltres estiga el poder, més fàcilment podrem incidir en la nostra societat, i transformar-la per que aquesta sia més justa.
És més fàcil reclamar responsabilitats ( o substituir ) a un representant que coneixes, saber què estàs menjant ( i com s'ha fet aquest menjar ) si s'ha produït a la teua comarca, comprar els productes a persones, i no a cadenes. Aquesta és la independència que pot tindre futur, la que hem d'aplicar en els pobles o allà on s'obtinga representació.
Una independència que millore la vida de les persones, i els done la possibilitat de participar-ne. Per a mi, el camí és clar, més enllà de partits institucionals, interessos creats, xarxes d'explotació d'ultramar, deslocalització, congressos absurds, clientel·lisme... les CUP podrien arribar a proposar un altre model municipal, i a la llarga, de país.
El model de Marinaleda: aplicar una autogestió efectiva i descentralitzar el poder, practicar l'assemblearisme per a les decisions que afecten al conjunt, establir grans àmbits de propietat col·lectiva, garantir el treball amb la gestió eficient dels recursos públics etc.
En definitiva, millorar la vida de les persones, fer pedagogia amb la revolució, ser conscients, nosaltres mateixes, que açò és possible.