Més de setze mil persones es van manifestar ahir en els carrers de bilbo per a denunciar el judici contra el moviment pro amnistia i traslladar el seu suport als 27 imputats. Processats i manifestants van advertir que, per sobre dels judicis i de la repressió, aquest poble seguirà treballant pels seus represaliados. Des de fa diverses setmanes tres magistrats intenten enjudiciar en una sala d
e Madrid el treball desenvolupat durant anys pel moviment pro amnistia.
e Madrid el treball desenvolupat durant anys pel moviment pro amnistia. Ahir, a Bilbo, una multitud va explicar a qui vulgui veure'l què és el moviment pro amnistia: milers i milers de persones que en els pobles i barris d'Euskal Herria treballen com faci falta i es mobilitzen on sigui per a donar suport als represaliados i represaliadas pels estats espanyol i francès. Milers de persones que, una vegada més, van tornar a sortir al carrer per a traslladar la seva solidaritat als 27 imputats en el sumari 33/01.
Així ho va resumir Julen Larrinaga instants abans que donés començament la manifestació: «El moviment pro amnistia és la conseqüència de 30 anys de violència i repressió a Euskal Herria, de la pràctica repressiva dels estats». Larrinaga, que com els seus companys tornarà a afrontar a partir de matí una nova setmana de judici en l'Audiència Nacional, va recordar que l'Estat espanyol «ha usat tots i cadascun dels mètodes de violència que ha tingut al seu abast; des d'afusellaments fins a la guerra bruta; tortura, polítiques penitenciàries criminals, violència policial en els carrers, persecució, multes...».
Per això, va insistir que «això és el moviment pro amnistia; milers de persones represaliadas en 30 anys». En qualsevol cas, va advertir que «malgrat que hagi judicis, condemnes i sentències que ja estan decidides políticament», seguiran amb la seva labor de denúncia de les actuacions repressives dels estats i de suport al represaliats.
Fotografies dels presos
«Euskal Herriak askatasuna behar du. Aski dóna!». Aquest era el lema de la pancarta que portaven els processats. Al costat d'ells, una fotografia de Maite Díaz d'Heredia, encausada també en aquest sumari, i presa des de l'operació policial de Segura contra la Taula Nacional de Batasuna. Darrere, més de 15.000 persones -15.840 segons el recompte de GARA-, i per davant, més de set-centes persones, tantes com presoners polítics bascos, les fotografies dels quals portaven.
En total, van ser més de 16.000 les persones que van marxar, a estones sota la pluja, des de la plaça Aita Donostia fins a l'Ajuntament de la capital vizcaina, on un acte polític va posar fi a la mobilització. Entre els assistents, nombrosos representants d'agents socials i sindicals bascos que van voler sumar-se a la marxa. Mitja hora abans que aquesta s'iniciés, diversos centenars de persones s'amuntegaven ja en els voltants del punt de partida, i els cambrers dels bars del carrer Autonomia suaven per a atendre a la demanda de qui havien estat més que puntuals. Molts de qui esperaven sota el pont de Sabino Arana agafaven els retrats dels presos, a l'espera de formar les cinc interminables fileres que havien d'obrir la manifestació.
Els imputats, que van ser agrupant-se per a desplegar la pancarta, van ser saludats pels assistents, que els van fer arribar missatges d'ànim. Mentrestant, no paraven d'arribar autobusos que acostaven a Bilbo a persones procedents de tots els punts d'Euskal Herria. I és que, si en les últimes jornades personalitats de l'àmbit de la judicatura, com el president de l'associació d'Advocats Europeus Demòcrates, Giberto Pagani, han denunciat aquest sumari al mateix temps que exigirien la derogació d'un tribunal d'excepció com és l'Audiència Nacional espanyola, ahir era el torn que la societat basca s'expressés en el carrer.
Passades les 17.30 van començar a avançar les setencientas fotografies, entre els aplaudiments de les milers de persones que en aquells dies esperaven a la capçalera per tota el carrer Autonomia. També van sonar, atronadores, lemes menjo «Euskal presoak etxera», «Presoak kalera, amnistia osoa», «Espetxeak apurtu», «Borroka dóna bide bakarra» i «Gora eusko gudariak», que no van cessar durant tot el trajecte, i que es van intercalar amb uns altres contra el PNB i en favor de la independència.
Gairebé una hora
La part davantera de la manifestació mirava ja a la plaça Zabalburu quan va començar a ploure, fent aflorar els paraigües i accelerar un poc el ritme de la marxa que, no obstant això, va trigar poc menys d'una hora a arribar a les escalinates del Consistori. L'entrada al recinte consistorial va ser ocupada per les fotografies dels represaliados i la pancarta. Enfront d'ells, durant més de 20 minuts va ser arribant gent que, després de l'acte polític, van donar per finalitzada la mobilització cantant el Eusko Gudariak.