L'ésser humà ha de ser l'eix d'una societat socialista
La idea de l'una societat d'igualtat i solidaritat, va sorgir en el marc de molts pensadors revolucionaris, des de les primeres nocions humanistes de J. Jacobo Rousseau, sobre el tema de la desigualtat i la seva proposta de contracte social, que tractava de donar una explicació a les diferències entre els homes, condemnant el poder de les classes econòmiques. D'aquesta mateixa manera la Revolució Francesa en seu primeres declaracions, clamava una via humanista, en encunyar la seva filosofia d'"igualtat, fraternitat i solidaritat" en la societat francesa de l'època, posteriorment ofegada per l'incipient desenvolupament de la classe burgesa
La revolució industrial a Anglaterra va generar noves formes d'industrialització, amb maquinàries de vapor, amb energia elèctrica, per organitzar tallers i fàbriques, donant origen a una classe social econòmica: la burgesia, que substituïa en el poder als nobles i els senyors feudals (terratinents). També en aquest context sorgia un nou subjecte laboral, l'obrer assalariat, denominat en la seva època -segle XIX- proletari (de prole, referit a la participació de famílies en aquestes indústries o tallers). De la mateixa manera, l'explotació de les mines va generar el sector dels miners que extreien els minerals per a la industrialització.
Les noves formes de producció industrial condemnaven a l'explotació i a la gana els treballadors
En aquest marc d'una nova forma d'explotació, on els obrers treballaven per salaris miserables, en extenuantes jornades de treball, que costaven la vida per l'absència de normes de seguretat, de salubritat i per la falta d'una alimentació adequada. Sorgeixen llavors intel·lectuals, coneguts avui com a socialistes utòpics. Robert Owen va ser la figura més notable dels pensadors anglesos, es va preocupar per millorar les condicions dels obrers, va tractar de portar a la practica les seves idees sobre l'organització del treball i la distribució de la riquesa, establint l'assegurança social, biblioteques, escoles per a nens i adults, i altres prestacions per als obrers, en una comunitat que va anomenar New Harmony.
El pensador francès Charles Fourier crec El "phalanstère" o "falansterio" (petites comunitats d'homes i dones en els quals cada un elegia el seu treball|feina, en alguns països van arribar a funcionar, però molts van fracassar), altres com Saint Símon, van abundar en idees de comunitats humanes, però les mateixes sucumbien davant del devastador creixement, d'una burgesia industrialitzada, que conquereixo el poder a tot Europa i EE.UU. El llegat del pensament humanista, sucumbia davant d'una poderosa nova ideologia el capitalisme, on l'ésser humà es transformava en un engranatge més de la indústria o els serveis recolzats en l'explotació i la falta de consciència dels obrers, per comprendre el nou fenomen de l'explotació capitalista.
Sorgeix la meitat del segle XIX el concepte del socialisme com a forma de societat
En aquesta realitat econòmica i política sorgeix el pensament i la filosofia de Karl Marx. Les seves definicions econòmiques i la investigació de les lleis de la dialèctica en el procés social i històric, revolucionen la meitat del segle XIX. La seva crida als treballadors a organitzar-se, per defensar seu drets, el transformen en l'eix revolucionari dels moviments socials. Els seus constants treballs en revistes, que el mateix dirigia, van ser censurats a França i Alemanya. Marx mai no va acceptar el renom de pare del marxisme, va desestimar en vida una apologia la seva persona, no es considerava de cap manera el fundador del socialisme ni menyspreava els pensadors anteriors i contemporanis, com pot comprovar-se en la següent cita: "Quant a mi, no em cap el mèrit en cas d'haver descobert ni l'existència de les classes en la societat moderna ni en la seva lluita entre si". El seu gran aportament en l'econòmic va ser definir en el concepte de plusvàlua, l'arrel de l'explotació dels treballadors, en demostrar que el guany del capitalista no estava en la venda de la mercaderia, sinó en l'apropiació del valor real del treball, que tancava cada una d'elles, en pagar menys la força laboral, li quedava un altre guany acumulable, el qual encobria com a cost de producció. Marx en els seus estudis, va aprofundir sobre la història, tracte de sintetitzar els millors aportaments del pensament humà, des de l'antiga Grècia amb els seus importants filòsofs, fins als corrents humanistes i els pensadors del socialisme utòpic. Sobre els seus treballs va manifestar "que eren un síntesi de la filosofia i del pensament de la humanitat en la història"
El breu esbós d'algunes idees humanistes i socialistes dóna el marc a algunes reflexions
La principal és la vigència del socialisme, com a única alternativa al capitalisme, però aquesta definició ens fa reflexionar, sobre com és el socialisme que volem. Les experiències del segle XX han demostrat que un model vertical de societat, on la concentració de les decisions és a poques mans, ens allunya del sentit d'una verdadera participació social, en les decisions generals de la nostra societat.
Això no implica que no hi hagi una organització de l'estat socialista, ni un partit socialista, els quals són instruments imprescindibles en la construcció de la nova societat, però hem de dotar a totes aquestes instàncies d'un verdader sentit democràtic, socialista, d'una verdadera integració dels sectors socials, tant en les decisions polítiques, econòmiques com en els serveis. El fracàs del socialisme real, es va generar en la substitució del poble per aparells burocràtics de l'estat i els partits comunistes, es parlava en nom del poble, però les decisions no passaven per les organitzacions populars. Avui el nou model de socialisme, ha de crear mecanismes de control social, per garantir l'avenç de la nova societat. Però aquests controls han de tenir accés a les estructures de l'organització del govern i el partit, han de ser escoltats les propostes, reclams o denúncies del poble. Només en una interrelació poble i institucions, es podrà assolir un nou model eficient, per no caure en buròcrates benestants, que gaudeixen de privilegis, per sobre de la resta de la societat socialista.
Hem de dotar al socialisme d'una visió humanista
Quan reflexiono sobre el tema de l'humanisme, record una conversa amb un destacat intel·lectual, la mateixa girava sobre el comandant "Che" Guevara. Jo li manifestava el seu caràcter humanista, la seva convicció de l'humanisme en la revolució. La seva resposta acadèmica al meu punt de vista, va ser lacònica "jo et demostraré, que l'humanisme és idealisme, no és marxisme".
Davant d'aquesta abrupta resposta, la meva posició va ser bé clara, si és més important són les estructures, el poder polític, per sobre de les necessitats de l'ésser humà, llavors ens allunyem de l'essència d'un model revolucionari i socialista. Perquè creem en el socialisme, lluitem per una societat humanitzada, on tots els ciutadans puguin gaudir d'igualtat de condicions, ser humanista no contradiu al socialisme, al contrari el nodreix de valors ètics i morals, d'una visió sensible a les injustícies, com són la necessitats de tots els éssers humans.
El "Che" sempre deia que "cada acció de nosaltres els revolucionaris, té una gran dosi d'humanisme". Si valorem que construïm una nova societat, el subjecte principal és l'ésser humà, són les seves necessitats i els seus sons|somnis. No podem pensar per ells, els hem de crear el canals, per poder aconseguir cada dia elevar la seva qualitat de vida, com la de la societat que volem construir.
La idea de l'una societat d'igualtat i solidaritat, va sorgir en el marc de molts pensadors revolucionaris, des de les primeres nocions humanistes de J. Jacobo Rousseau, sobre el tema de la desigualtat i la seva proposta de contracte social, que tractava de donar una explicació a les diferències entre els homes, condemnant el poder de les classes econòmiques. D'aquesta mateixa manera la Revolució Francesa en seu primeres declaracions, clamava una via humanista, en encunyar la seva filosofia d'"igualtat, fraternitat i solidaritat" en la societat francesa de l'època, posteriorment ofegada per l'incipient desenvolupament de la classe burgesa
La revolució industrial a Anglaterra va generar noves formes d'industrialització, amb maquinàries de vapor, amb energia elèctrica, per organitzar tallers i fàbriques, donant origen a una classe social econòmica: la burgesia, que substituïa en el poder als nobles i els senyors feudals (terratinents). També en aquest context sorgia un nou subjecte laboral, l'obrer assalariat, denominat en la seva època -segle XIX- proletari (de prole, referit a la participació de famílies en aquestes indústries o tallers). De la mateixa manera, l'explotació de les mines va generar el sector dels miners que extreien els minerals per a la industrialització.
Les noves formes de producció industrial condemnaven a l'explotació i a la gana els treballadors
En aquest marc d'una nova forma d'explotació, on els obrers treballaven per salaris miserables, en extenuantes jornades de treball, que costaven la vida per l'absència de normes de seguretat, de salubritat i per la falta d'una alimentació adequada. Sorgeixen llavors intel·lectuals, coneguts avui com a socialistes utòpics. Robert Owen va ser la figura més notable dels pensadors anglesos, es va preocupar per millorar les condicions dels obrers, va tractar de portar a la practica les seves idees sobre l'organització del treball i la distribució de la riquesa, establint l'assegurança social, biblioteques, escoles per a nens i adults, i altres prestacions per als obrers, en una comunitat que va anomenar New Harmony.
El pensador francès Charles Fourier crec El "phalanstère" o "falansterio" (petites comunitats d'homes i dones en els quals cada un elegia el seu treball|feina, en alguns països van arribar a funcionar, però molts van fracassar), altres com Saint Símon, van abundar en idees de comunitats humanes, però les mateixes sucumbien davant del devastador creixement, d'una burgesia industrialitzada, que conquereixo el poder a tot Europa i EE.UU. El llegat del pensament humanista, sucumbia davant d'una poderosa nova ideologia el capitalisme, on l'ésser humà es transformava en un engranatge més de la indústria o els serveis recolzats en l'explotació i la falta de consciència dels obrers, per comprendre el nou fenomen de l'explotació capitalista.
Sorgeix la meitat del segle XIX el concepte del socialisme com a forma de societat
En aquesta realitat econòmica i política sorgeix el pensament i la filosofia de Karl Marx. Les seves definicions econòmiques i la investigació de les lleis de la dialèctica en el procés social i històric, revolucionen la meitat del segle XIX. La seva crida als treballadors a organitzar-se, per defensar seu drets, el transformen en l'eix revolucionari dels moviments socials. Els seus constants treballs en revistes, que el mateix dirigia, van ser censurats a França i Alemanya. Marx mai no va acceptar el renom de pare del marxisme, va desestimar en vida una apologia la seva persona, no es considerava de cap manera el fundador del socialisme ni menyspreava els pensadors anteriors i contemporanis, com pot comprovar-se en la següent cita: "Quant a mi, no em cap el mèrit en cas d'haver descobert ni l'existència de les classes en la societat moderna ni en la seva lluita entre si". El seu gran aportament en l'econòmic va ser definir en el concepte de plusvàlua, l'arrel de l'explotació dels treballadors, en demostrar que el guany del capitalista no estava en la venda de la mercaderia, sinó en l'apropiació del valor real del treball, que tancava cada una d'elles, en pagar menys la força laboral, li quedava un altre guany acumulable, el qual encobria com a cost de producció. Marx en els seus estudis, va aprofundir sobre la història, tracte de sintetitzar els millors aportaments del pensament humà, des de l'antiga Grècia amb els seus importants filòsofs, fins als corrents humanistes i els pensadors del socialisme utòpic. Sobre els seus treballs va manifestar "que eren un síntesi de la filosofia i del pensament de la humanitat en la història"
El breu esbós d'algunes idees humanistes i socialistes dóna el marc a algunes reflexions
La principal és la vigència del socialisme, com a única alternativa al capitalisme, però aquesta definició ens fa reflexionar, sobre com és el socialisme que volem. Les experiències del segle XX han demostrat que un model vertical de societat, on la concentració de les decisions és a poques mans, ens allunya del sentit d'una verdadera participació social, en les decisions generals de la nostra societat.
Això no implica que no hi hagi una organització de l'estat socialista, ni un partit socialista, els quals són instruments imprescindibles en la construcció de la nova societat, però hem de dotar a totes aquestes instàncies d'un verdader sentit democràtic, socialista, d'una verdadera integració dels sectors socials, tant en les decisions polítiques, econòmiques com en els serveis. El fracàs del socialisme real, es va generar en la substitució del poble per aparells burocràtics de l'estat i els partits comunistes, es parlava en nom del poble, però les decisions no passaven per les organitzacions populars. Avui el nou model de socialisme, ha de crear mecanismes de control social, per garantir l'avenç de la nova societat. Però aquests controls han de tenir accés a les estructures de l'organització del govern i el partit, han de ser escoltats les propostes, reclams o denúncies del poble. Només en una interrelació poble i institucions, es podrà assolir un nou model eficient, per no caure en buròcrates benestants, que gaudeixen de privilegis, per sobre de la resta de la societat socialista.
Hem de dotar al socialisme d'una visió humanista
Quan reflexiono sobre el tema de l'humanisme, record una conversa amb un destacat intel·lectual, la mateixa girava sobre el comandant "Che" Guevara. Jo li manifestava el seu caràcter humanista, la seva convicció de l'humanisme en la revolució. La seva resposta acadèmica al meu punt de vista, va ser lacònica "jo et demostraré, que l'humanisme és idealisme, no és marxisme".
Davant d'aquesta abrupta resposta, la meva posició va ser bé clara, si és més important són les estructures, el poder polític, per sobre de les necessitats de l'ésser humà, llavors ens allunyem de l'essència d'un model revolucionari i socialista. Perquè creem en el socialisme, lluitem per una societat humanitzada, on tots els ciutadans puguin gaudir d'igualtat de condicions, ser humanista no contradiu al socialisme, al contrari el nodreix de valors ètics i morals, d'una visió sensible a les injustícies, com són la necessitats de tots els éssers humans.
El "Che" sempre deia que "cada acció de nosaltres els revolucionaris, té una gran dosi d'humanisme". Si valorem que construïm una nova societat, el subjecte principal és l'ésser humà, són les seves necessitats i els seus sons|somnis. No podem pensar per ells, els hem de crear el canals, per poder aconseguir cada dia elevar la seva qualitat de vida, com la de la societat que volem construir.