Prop de 200.000 persones esperen als campaments de refugiats de Tinduf el retorn a la seva terra i la celebració d'un referèndum que permeti al poble sahrauí decidir el seu futur. Avui tornaran a reivindicar aquest dret a Tifariti el 35 aniversari de l'inici de la lluita armada.
"Amb el fusell engegarem la llibertat"
Aquest va ser el lema del congrés constituent del Front Polisario el 10 de maig de 1973. Deu dies després, el 20 de maig, es va produir la primera acció armada contra un destacament militar espanyol a Janga. Aquell dia marcaria l'inici de durs combats per la independència. L'alto el foc arribaria el setembre de 1991 en virtut d'un acord de pau que reconeixia el dret d'autodeterminació del poble sahrauí i la celebració d'un referèndum sota l'empara de l'ONU. Des de llavors, no hi ha hagut cap tipus d'avenç. Rabat es continua oposant a qualsevol consulta mentre descarta totalment la paraula "sobirania". La tercera ronda de negociacions a Nova York tampoc no ha donat fruits. És més, l'enviat de l'ONU, Peter van Walsum, va afirmar recentment que la independència "no és una meta assequible" i va demanar el Polisario que renunciés a ella.
La localitat de Tifariti, sota control sahrauí, acollirà avui les celebracions del 35 aniversari de l'inici de la lluita armada. Està prevista l'assistència d'organismes i convidats d'Europa, Amèrica Llatina, l'Àfrica i Àsia. Per al primer ministre de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Abdelkader Taleb Omar, aquests actes, que inclou una desfilada militar, una conferència internacional i exposicions fotogràfiques, constitueixen "un missatge fort per mobilitzar a totes les forces i les institucions, i fer front a totes les eventualitats".
En la declaració aprovada en aquell primer congrés de maig de 1973, el Frente Polisario va anunciar l'inici de la lluita armada ja que "persisteix la voluntat del colonialisme de mantenir la seva dominació sobre el nostre poble, la temptativa de destruir-lo per la ignorància, la pobresa, divisió i la seva separació del món àrab". El segon congrés es va realitzar un any després, el 31 d'agost de 1974 sota el lema de "la guerra d'alliberament la garanteixen les masses". En ell es va deixar clar que "la idea de l'autonomia no és més que una simple maniobra colonial inventada pel colonitzador intentant emmascarar el seu fracàs i pretenent continuar explotant les nostres riqueses nacionals".
El tercer es va dur a terme el juny de 1976, un any molt significatiu en la recent història del poble sahrauí. El 26 de febrer van sortir les últimes tropes espanyoles i l'endemà, el fundador del Front Polisari, El Uali Mustafa Sayed, mort en combat el juny, va proclamar la República Àrab Sahrauina Democràtica en Bir Lehlu, reconeguda per 82 estats.
Pacte amb el Marroc i Mauritània
Abans de la seva retirada, l'Estat espanyol va firmar el 14 de novembre de 1975 un pacte amb el Marroc i Mauritània, donant-los via lliure per envair Sahara. Els bombardeigs de l'aviació marroquina van obligar milers de saharauis a buscar refugi al desert, en un inhòspit paratge cedit per Algèria.
El 5 d'agost de 1979, el Front Polisari va firmar amb Mauritània un acord de pau pel qual aquesta renunciava a tenir qualsevol "reivindicació territorial o d'un altre tipus sobre Sahara Occidental". El 14 d'agost, el Marroc es va annexionar Riu d'Or, que estava ocupada per Mauritània.
Els combats en camp obert van afavorir els milicians sahrauís davant l'Exèrcit marroquí que va haver de replegar-se en més d'una ocasió. Davant dels èxits en el pla militar -la intensificació de les operacions militars, la guerra de desgast i la pressió psicològica i el fet que els combats es duguessin a terme en territori marroquí- van portar al cinquè congrés del Front Polisari, celebrat entre el 12 i 16 d'octubre de 1982, a concentrar l'atenció en la via diplomàtica.
El 12 de novembre, la RASD va ocupar el seu seient|assentament en l'OUA com a membre de ple dret. En senyal de protesta, el Marroc va abandonar l'organització africana. Després d'anys de lluita armada, el 28 de juny de 1991, el Marroc i el Polisari van acceptar a Houston la data d'entrada en vigor de l'alto el foc, fixada per al 6 de setembre. A canvi, l'acord preveia la realització d'un referèndum d'autodeterminació. 17 anys després res no ha canviat per als sahrauís. Les resolucions de l'ONU s'han quedat en paper moll.
Rabat no s'ha mogut ni un àpex de la seva proposta d'autonomia, rebutjant per activa i per passiva el dret a decidir del poble sahrauí. Organitzacions de drets humans han denunciat la repressió als territoris ocupats i les condicions dels presos polítics. El passat dia 7, l'ONG Human Rights Watch (HRW) va expressar la seva preocupació per les detencions "arbitràries" i la "total impunitat" de la Policia marroquina. A tall d'exemple va citar el cas de Dahha Rahmuni i Brahim al-Ansari arrestats el desembre de 2007 a El Aaiun. Ambdós activistes van presentar una denúncia per maltractament. El seu testimoni no va ser tingut en compte. "Les autoritats marroquines van escollir escoltar només una de les parts, mostrant amb això que són imparcials. A més, han intentat desacreditar les dues víctimes, en lloc d'intentar establir la veritat," va subratllar HRW. En un informe "confidencial" de l'alt comissionat per als drets humans de l'ONU, filtrat als mitjans de comunicació, va qualificar de "preocupant" la situació.
"Preparats per a una guerra llarga"
Amb un procés de negociació sense aparences d'avenços, l'enviat especial de l'ONU Peter van Walsum es va inclinar a favor de l'actitud|postura del regne alauí a l'afirmar a l'informe presentat al Consell de Seguretat que la independència "no és una matèria assequible" i demanar el Polisari que renunciï a ella.
Tals declaracions van ser ràpidament contestades pel president de la RASD, Mohamed Abdelaziz: "Ni avui, ni demà, ni passat, el Front Polisari i el poble sahrauí no renunciaran a la independència llevat que sigui el resultat de l'expressió lliure i democràtica en un referèndum amb garanties internacionals". Va advertir que amb aquesta actitud|postura, Van Walsum "sembra la llavor del retorn a les armes".
Va lamentar que l'ONU tingui "un doble arrasador a l'hora d'aplicar les seves resolucions, algunes de les quals s'adopten amb absoluta fermesa mentre que, en aquest cas, manté una actitud complaent davant una potència colonial i a un procés de descolonització que ha d'acabar com qualsevol altre." En l'acte del dia 10 en la wilaya d'El Aaiun als campaments de refugiats, amb motiu de la creació del Polisari, va reiterar que el poble "segueix lligat als seus drets" i que "és troba disposat a defensar-los per tots els mitjans legítim".
En la clausura del seu dotzè congrés a Tifariti el desembre del passat any, Abdelaziz ja va advertir que "si l'ONU fracassa en la seva obligació de propiciar la descolonització, no ens quedarà cap altre remei que la lluita armada, perquè el nostre poble s'ha desil·lusionat". Abdelaziz va assegurar que els sahrauís "estan preparats per a una guerra llarga, sense límits en el temps ni en el nombre de batalles."
tifariti, un símbol
Tifariti, situada a més de 400 quilòmetres dels camps de refugiats a Tinduf i a uns 60 del mur construït pel Marroc, s'ha convertit en símbol de la "resistència". L'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí va aconseguir el seu control el 1979.
Una fortificació de 2.720 quilòmetres de longitud
L'agost de 1980 es va començar a construir el "mur de la vergonya", una fortificació de 2.720 quilòmetres que divideix en dos al poble sahrauí. 160.000 soldats ho vigilen dia i nit. Als més de 20.000 quilòmetres de filferro d'arç se sumen milers de vehicles blindats, milions de mines antipersona i fosses que han costat la vida de centenars de persones.
"Amb el fusell engegarem la llibertat"
Aquest va ser el lema del congrés constituent del Front Polisario el 10 de maig de 1973. Deu dies després, el 20 de maig, es va produir la primera acció armada contra un destacament militar espanyol a Janga. Aquell dia marcaria l'inici de durs combats per la independència. L'alto el foc arribaria el setembre de 1991 en virtut d'un acord de pau que reconeixia el dret d'autodeterminació del poble sahrauí i la celebració d'un referèndum sota l'empara de l'ONU. Des de llavors, no hi ha hagut cap tipus d'avenç. Rabat es continua oposant a qualsevol consulta mentre descarta totalment la paraula "sobirania". La tercera ronda de negociacions a Nova York tampoc no ha donat fruits. És més, l'enviat de l'ONU, Peter van Walsum, va afirmar recentment que la independència "no és una meta assequible" i va demanar el Polisario que renunciés a ella.
La localitat de Tifariti, sota control sahrauí, acollirà avui les celebracions del 35 aniversari de l'inici de la lluita armada. Està prevista l'assistència d'organismes i convidats d'Europa, Amèrica Llatina, l'Àfrica i Àsia. Per al primer ministre de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Abdelkader Taleb Omar, aquests actes, que inclou una desfilada militar, una conferència internacional i exposicions fotogràfiques, constitueixen "un missatge fort per mobilitzar a totes les forces i les institucions, i fer front a totes les eventualitats".
En la declaració aprovada en aquell primer congrés de maig de 1973, el Frente Polisario va anunciar l'inici de la lluita armada ja que "persisteix la voluntat del colonialisme de mantenir la seva dominació sobre el nostre poble, la temptativa de destruir-lo per la ignorància, la pobresa, divisió i la seva separació del món àrab". El segon congrés es va realitzar un any després, el 31 d'agost de 1974 sota el lema de "la guerra d'alliberament la garanteixen les masses". En ell es va deixar clar que "la idea de l'autonomia no és més que una simple maniobra colonial inventada pel colonitzador intentant emmascarar el seu fracàs i pretenent continuar explotant les nostres riqueses nacionals".
El tercer es va dur a terme el juny de 1976, un any molt significatiu en la recent història del poble sahrauí. El 26 de febrer van sortir les últimes tropes espanyoles i l'endemà, el fundador del Front Polisari, El Uali Mustafa Sayed, mort en combat el juny, va proclamar la República Àrab Sahrauina Democràtica en Bir Lehlu, reconeguda per 82 estats.
Pacte amb el Marroc i Mauritània
Abans de la seva retirada, l'Estat espanyol va firmar el 14 de novembre de 1975 un pacte amb el Marroc i Mauritània, donant-los via lliure per envair Sahara. Els bombardeigs de l'aviació marroquina van obligar milers de saharauis a buscar refugi al desert, en un inhòspit paratge cedit per Algèria.
El 5 d'agost de 1979, el Front Polisari va firmar amb Mauritània un acord de pau pel qual aquesta renunciava a tenir qualsevol "reivindicació territorial o d'un altre tipus sobre Sahara Occidental". El 14 d'agost, el Marroc es va annexionar Riu d'Or, que estava ocupada per Mauritània.
Els combats en camp obert van afavorir els milicians sahrauís davant l'Exèrcit marroquí que va haver de replegar-se en més d'una ocasió. Davant dels èxits en el pla militar -la intensificació de les operacions militars, la guerra de desgast i la pressió psicològica i el fet que els combats es duguessin a terme en territori marroquí- van portar al cinquè congrés del Front Polisari, celebrat entre el 12 i 16 d'octubre de 1982, a concentrar l'atenció en la via diplomàtica.
El 12 de novembre, la RASD va ocupar el seu seient|assentament en l'OUA com a membre de ple dret. En senyal de protesta, el Marroc va abandonar l'organització africana. Després d'anys de lluita armada, el 28 de juny de 1991, el Marroc i el Polisari van acceptar a Houston la data d'entrada en vigor de l'alto el foc, fixada per al 6 de setembre. A canvi, l'acord preveia la realització d'un referèndum d'autodeterminació. 17 anys després res no ha canviat per als sahrauís. Les resolucions de l'ONU s'han quedat en paper moll.
Rabat no s'ha mogut ni un àpex de la seva proposta d'autonomia, rebutjant per activa i per passiva el dret a decidir del poble sahrauí. Organitzacions de drets humans han denunciat la repressió als territoris ocupats i les condicions dels presos polítics. El passat dia 7, l'ONG Human Rights Watch (HRW) va expressar la seva preocupació per les detencions "arbitràries" i la "total impunitat" de la Policia marroquina. A tall d'exemple va citar el cas de Dahha Rahmuni i Brahim al-Ansari arrestats el desembre de 2007 a El Aaiun. Ambdós activistes van presentar una denúncia per maltractament. El seu testimoni no va ser tingut en compte. "Les autoritats marroquines van escollir escoltar només una de les parts, mostrant amb això que són imparcials. A més, han intentat desacreditar les dues víctimes, en lloc d'intentar establir la veritat," va subratllar HRW. En un informe "confidencial" de l'alt comissionat per als drets humans de l'ONU, filtrat als mitjans de comunicació, va qualificar de "preocupant" la situació.
"Preparats per a una guerra llarga"
Amb un procés de negociació sense aparences d'avenços, l'enviat especial de l'ONU Peter van Walsum es va inclinar a favor de l'actitud|postura del regne alauí a l'afirmar a l'informe presentat al Consell de Seguretat que la independència "no és una matèria assequible" i demanar el Polisari que renunciï a ella.
Tals declaracions van ser ràpidament contestades pel president de la RASD, Mohamed Abdelaziz: "Ni avui, ni demà, ni passat, el Front Polisari i el poble sahrauí no renunciaran a la independència llevat que sigui el resultat de l'expressió lliure i democràtica en un referèndum amb garanties internacionals". Va advertir que amb aquesta actitud|postura, Van Walsum "sembra la llavor del retorn a les armes".
Va lamentar que l'ONU tingui "un doble arrasador a l'hora d'aplicar les seves resolucions, algunes de les quals s'adopten amb absoluta fermesa mentre que, en aquest cas, manté una actitud complaent davant una potència colonial i a un procés de descolonització que ha d'acabar com qualsevol altre." En l'acte del dia 10 en la wilaya d'El Aaiun als campaments de refugiats, amb motiu de la creació del Polisari, va reiterar que el poble "segueix lligat als seus drets" i que "és troba disposat a defensar-los per tots els mitjans legítim".
En la clausura del seu dotzè congrés a Tifariti el desembre del passat any, Abdelaziz ja va advertir que "si l'ONU fracassa en la seva obligació de propiciar la descolonització, no ens quedarà cap altre remei que la lluita armada, perquè el nostre poble s'ha desil·lusionat". Abdelaziz va assegurar que els sahrauís "estan preparats per a una guerra llarga, sense límits en el temps ni en el nombre de batalles."
tifariti, un símbol
Tifariti, situada a més de 400 quilòmetres dels camps de refugiats a Tinduf i a uns 60 del mur construït pel Marroc, s'ha convertit en símbol de la "resistència". L'Exèrcit d'Alliberament Popular Sahrauí va aconseguir el seu control el 1979.
Una fortificació de 2.720 quilòmetres de longitud
L'agost de 1980 es va començar a construir el "mur de la vergonya", una fortificació de 2.720 quilòmetres que divideix en dos al poble sahrauí. 160.000 soldats ho vigilen dia i nit. Als més de 20.000 quilòmetres de filferro d'arç se sumen milers de vehicles blindats, milions de mines antipersona i fosses que han costat la vida de centenars de persones.