Jutjant pels resultats publicats per la comissió electoral nepalès, el Partit Comunista del Nepal, Maoista (PCN (M)) està guanyant, i de carrer, aquestes eleccions. A Katmandu i en la veïna Lalitpur, els resultats són ja definitius i els maoistes s'han emportat 4 de 10 i 3 dels 3 districtes electorals respectius. S'espera que els resultats finals d'aquest complex recompte es coneguin a finals de la pròxima setmana.
Els grans derrotats han estat els partits tradicionals: el partit comunista de Nepal, Unió Marxista-Leninista, que aquí se'ls coneix com els UML, i que vindrien a ocupar l'espai polític de l'esquerra descafeïnada, i el Congrés Nepalès, els conservadors.
A nivell nacional, els maoistes han guanyat ja a 119 dels 240 districtes electorals. El Congrés Nepalès i UML en 35 i 31 districtes cada un i encara queden 15 districtes on els resultats no són encara definitius. Els maoistes són molt a prop d'assolir la majoria absoluta.
Ni les elits nepalíes ni la comunitat internacional al Nepal no són capaces d'explicar aquests resultats. Les previsions internes que manejaven els membres de l'aliança dels 7 partits democràtics, algunes agències de Nacions Unides i les principals ambaixades (Índia, EUA i Gran Bretanya) donaven als maoistes entre un 15 i un 25% dels vots. Si els «demòcrates» de Nepal, l'Índia, GB i EUA arriben a saber per endavant que els maoistes anaven a guanyar de forma indiscutible aquestes eleccions, molt me'n temo que no s'haguessin celebrat.
El sorprenent triomf maoista mostra nítidament l'oceà que separa les realitats del poble i les elits, locals i internacionals, que conviuen, si bé en certa distància, al Nepal. Els mitjans locals s'afanyen a donar explicacions ex-post del succeït. Uns neguen la major i afirmen que la victòria maoista es deu, fonamentalment, a les tàctiques intimidatòries practicades per les joventuts maoistes contra candidats i electors. Si bé és cert que s'han documentat molts casos d'aquest tipus, difícilment aquests casos no poden explicar ni el 10% dels vots obtinguts. Les diverses organitzacions internacionals que han monitorat aquests comicis han declarat que les eleccions han estat justes i lliures en la majoria dels col·legis electorals.
Altres analistes polítics locals reconeixen el triomf maoista i, tot seguit, conclouen que el poble, amb el seu vot, demanda pau i desenvolupament. Una altra d'aquestes veritats a mitges que amaga una altra demanda, una demanda que potser sigui més difícil de digerir per les elits locals i internacionals: que els fruits del desenvolupament els arribin també a ells (que ja està bé; que no es quants anys portem de «desenvolupament», de la comunitat internacional tirant bilions de dòlars al Nepal i nosaltres no hem vist ni una rupia; que ja està bé que us quedeu amb tot, vosaltres, vostres afno-taquis -clans, en nepalès- i els vostres socis occidentals).
No n'hi ha més que analitzar la contundent derrota del clan del primer ministre G.P Koirala. La seva filla, Sujata, i el seu nebot, Sekhar Koirala, van perdre ambdós contra els candidats d'un partit madesh. Uns altres dos nebots de Koirala, Ashok i Mahesh, també van perdre als seus respectius districtes electorals. Només un dels seus familiars, Sashank, el fill del seu germà, ha guanyat al seu districte electoral. La família Koirala representa, millor que cap, l'estructura clánica de la societat nepalès. Són aquests clans, i no les ideologies associades a cada clan, els que millor expliquen els resultats electorals.
Els guanyadors en aquestes eleccions no són només els maoistes sinó també un partit desconegut fins ara: el Forum pels Drets del Poble Madesh. Presentant-se únicament al Sud, han guanyat a 24 districtes electorals. Aquest partit, igual com els maoistes i a diferència de l'altre partit madesh, el partit Terai Madesh loktantric (que només ha guanyat a 7 districtes) tenia, entre els seus candidats, nepalíes de castes baixes, alguns intocables, que no pertanyen a cap dels clans que tradicionalment han governat Nepal. Els nepalíes al Sud i en la resta del país han optat per partits que desafien els clans polítics tradicionals.
Els Nepalíes han votat contra la tradicional i corrupta classe política nepalès. És a dir, contra els clans de les castes altes que tradicionalment han copat les executives dels partits polítics i, per tant, contra els clans que monopolitzen, amb el seu nepotisme, tots els òrgans|orgues de l'Estat. Els nepalíes han votat per una nova generació de líders; que no vénen de la capital ni són necessàriament bramans o que, almenys, no pertanyen als clans de bramans i a chettris que ha governat el Nepal des dels anys 90.
Des d'Occident es tendeix a sobredimensionar la qüestió ideològica. Aquest és un vot deixat als maoistes. O els clans que conformen el moviment maoista són capaços de fer realitat les seves promeses electorals, sobretot la reforma agrària, o el futur els oferís la mateixa sort que als clans polítics que els van precedir. El Nepal vol els fruits del desenvolupament, els vol més ben repartits i els vol ja. El Nepal ha votat contra els clans que, durant dècades, han estat incapaços de millorar les condicions de vida immediates dels nepalíes i han votat, per tant, per nous clans amb l'esperança que aquests sí que siguin capaços de millorar les seves condicions de vida. Els nepalíes no saben de maoistes o leninistes, no saben de democràcies, monarquies o repúbliques. Saben de coses tangibles, saben de les seves realitats socials (el sistema de castes, els clans) i saben i entenen el que és parir en una quadra sola, no tenir terra on plantar arròs, no tenir feina, educació o atenció medica bàsica, i saben l'humiliant que és no tenir una cosa extra per poder fer les ofrenes als seus déus i per prendre els seus vasos de vi d'arròs durant els abundants festivals religiosos. Les altres coses? Patochadas de les elits nacionals i internacionals.
Els grans derrotats han estat els partits tradicionals: el partit comunista de Nepal, Unió Marxista-Leninista, que aquí se'ls coneix com els UML, i que vindrien a ocupar l'espai polític de l'esquerra descafeïnada, i el Congrés Nepalès, els conservadors.
A nivell nacional, els maoistes han guanyat ja a 119 dels 240 districtes electorals. El Congrés Nepalès i UML en 35 i 31 districtes cada un i encara queden 15 districtes on els resultats no són encara definitius. Els maoistes són molt a prop d'assolir la majoria absoluta.
Ni les elits nepalíes ni la comunitat internacional al Nepal no són capaces d'explicar aquests resultats. Les previsions internes que manejaven els membres de l'aliança dels 7 partits democràtics, algunes agències de Nacions Unides i les principals ambaixades (Índia, EUA i Gran Bretanya) donaven als maoistes entre un 15 i un 25% dels vots. Si els «demòcrates» de Nepal, l'Índia, GB i EUA arriben a saber per endavant que els maoistes anaven a guanyar de forma indiscutible aquestes eleccions, molt me'n temo que no s'haguessin celebrat.
El sorprenent triomf maoista mostra nítidament l'oceà que separa les realitats del poble i les elits, locals i internacionals, que conviuen, si bé en certa distància, al Nepal. Els mitjans locals s'afanyen a donar explicacions ex-post del succeït. Uns neguen la major i afirmen que la victòria maoista es deu, fonamentalment, a les tàctiques intimidatòries practicades per les joventuts maoistes contra candidats i electors. Si bé és cert que s'han documentat molts casos d'aquest tipus, difícilment aquests casos no poden explicar ni el 10% dels vots obtinguts. Les diverses organitzacions internacionals que han monitorat aquests comicis han declarat que les eleccions han estat justes i lliures en la majoria dels col·legis electorals.
Altres analistes polítics locals reconeixen el triomf maoista i, tot seguit, conclouen que el poble, amb el seu vot, demanda pau i desenvolupament. Una altra d'aquestes veritats a mitges que amaga una altra demanda, una demanda que potser sigui més difícil de digerir per les elits locals i internacionals: que els fruits del desenvolupament els arribin també a ells (que ja està bé; que no es quants anys portem de «desenvolupament», de la comunitat internacional tirant bilions de dòlars al Nepal i nosaltres no hem vist ni una rupia; que ja està bé que us quedeu amb tot, vosaltres, vostres afno-taquis -clans, en nepalès- i els vostres socis occidentals).
No n'hi ha més que analitzar la contundent derrota del clan del primer ministre G.P Koirala. La seva filla, Sujata, i el seu nebot, Sekhar Koirala, van perdre ambdós contra els candidats d'un partit madesh. Uns altres dos nebots de Koirala, Ashok i Mahesh, també van perdre als seus respectius districtes electorals. Només un dels seus familiars, Sashank, el fill del seu germà, ha guanyat al seu districte electoral. La família Koirala representa, millor que cap, l'estructura clánica de la societat nepalès. Són aquests clans, i no les ideologies associades a cada clan, els que millor expliquen els resultats electorals.
Els guanyadors en aquestes eleccions no són només els maoistes sinó també un partit desconegut fins ara: el Forum pels Drets del Poble Madesh. Presentant-se únicament al Sud, han guanyat a 24 districtes electorals. Aquest partit, igual com els maoistes i a diferència de l'altre partit madesh, el partit Terai Madesh loktantric (que només ha guanyat a 7 districtes) tenia, entre els seus candidats, nepalíes de castes baixes, alguns intocables, que no pertanyen a cap dels clans que tradicionalment han governat Nepal. Els nepalíes al Sud i en la resta del país han optat per partits que desafien els clans polítics tradicionals.
Els Nepalíes han votat contra la tradicional i corrupta classe política nepalès. És a dir, contra els clans de les castes altes que tradicionalment han copat les executives dels partits polítics i, per tant, contra els clans que monopolitzen, amb el seu nepotisme, tots els òrgans|orgues de l'Estat. Els nepalíes han votat per una nova generació de líders; que no vénen de la capital ni són necessàriament bramans o que, almenys, no pertanyen als clans de bramans i a chettris que ha governat el Nepal des dels anys 90.
Des d'Occident es tendeix a sobredimensionar la qüestió ideològica. Aquest és un vot deixat als maoistes. O els clans que conformen el moviment maoista són capaços de fer realitat les seves promeses electorals, sobretot la reforma agrària, o el futur els oferís la mateixa sort que als clans polítics que els van precedir. El Nepal vol els fruits del desenvolupament, els vol més ben repartits i els vol ja. El Nepal ha votat contra els clans que, durant dècades, han estat incapaços de millorar les condicions de vida immediates dels nepalíes i han votat, per tant, per nous clans amb l'esperança que aquests sí que siguin capaços de millorar les seves condicions de vida. Els nepalíes no saben de maoistes o leninistes, no saben de democràcies, monarquies o repúbliques. Saben de coses tangibles, saben de les seves realitats socials (el sistema de castes, els clans) i saben i entenen el que és parir en una quadra sola, no tenir terra on plantar arròs, no tenir feina, educació o atenció medica bàsica, i saben l'humiliant que és no tenir una cosa extra per poder fer les ofrenes als seus déus i per prendre els seus vasos de vi d'arròs durant els abundants festivals religiosos. Les altres coses? Patochadas de les elits nacionals i internacionals.