És molt encertada la campanya desenvolupada per part de la representació sindical del Comitè d’Empresa de Transports Metropolitans de Barcelona SA (comitedescansos.blogspot.com, per a més informació). Els conductors i conductores d’autobusos de Barcelona mereixen els dos dies de descans setmanal que reclamen per la feina que desenvolupen i d’oferir-nos una millor mobilitat a la ciutadania barcelonina.Però també m’ha generat un dubte. Tenim tots i totes clar quants dies de descans ens pertoquen pel desenvolupant del nostre treball? Dos dies de descans? Seguits o alternats? I sempre són dos dies per cada cinc dies de feina? I a totes les empreses és igual?
No sempre és tan senzill de respondre. La lluita que han iniciat els companys i les companyes conductores d’autobusos, hauria de ser una reivindicació assumida pel conjunt del moviment sindical català atès que la manca dels dos dies de descans setmanal afecta a molta més gent del que ens podríem pensar.
Per on hem de començar a conèixer la regulació del descans setmanal? No és gens agradable, però cal començar per esmentar el mandat que fa la Constitució espanyola al seu article 40.2, el qual regula que els poders públics han de garantir el descans necessari mitjançant la limitació de la jornada de treball.
La llei que va donar compliment a aquest precepte constitucional va ser l’Estatut dels Treballadors (per sigles ET) que fixa diverses limitacions de la jornada de treball (diària, setmanal i anual) a l’Estat espanyol.
L’article 37.1 de l’ET regula que els treballadors i treballadores tenim dret a un descans mínim setmanal, acumulable per períodes de fins a 14 dies, de dia i mig ininterromput que, com a regla general, ha de comprendre la tarda de dissabte o, si s’escau, el matí de dilluns i el dia complet de diumenge. La durada del descans setmanals dels menors de 18 anys ha de ser, com a mínim, de 2 dies ininterromputs.
La primera conclusió que podem arribar és que els 2 dies de descans setmanal no són el mínim legal per a tots els sectors econòmics a l’Estat espanyol excepte per als menors de 18 anys.
Una de les vulneracions més habituals és la distribució del descans setmanal per la possibilitat d’acumulació del descans en períodes de fins a 14 dies de treball. En moltes empreses de producció de béns o serveis, de manera continuada, amb torns (residències geriàtriques, telemarqueting, forns de vidre o d’injecció de plàstic entre d’altres) apareixen les setmanes llargues i les setmanes curtes. Juguen amb el descans setmanal, i pots trobar-te treballant deu dies amb dos de descans, per continuar amb cinc dies i un de descans, etc.
En la confecció del calendari de treball de moltes empreses no compten amb si has de compatibilitzar família o vida privada en dissabtes i en diumenges. No compten amb els festius i la importància sentimental que tenen per la gent i no compten que els dies de vacances s’han de distribuir amb criteri i amb el temps d’antelació suficient.
En el món del treball no només s’ha de tenir en compte únicament el que contempla la llei. Els convenis col•lectius de treball sorgits de la negociació sindical i patronal regulen les condicions de treball paral•lelament.
Com es regula el descans setmanal als convenis? A tall d’exemple:
Conveni Descans Clàusules
Metall 1 dia i mig Es permet treballar en dissabtes tot traslladant el descans entre setmana.
Comerç del moble 1 dia i mig S’estableix el dissabte tarda o dilluns matí i diumenge complet.
Pastisseria 1 dia i mig S’establirà un dia complet de descans diferent al diumenge de mutu acord.
Supermercats 1 dia i mig S’estableix, d’acord amb la liberalització d’horaris comercials, el trasllat del descans del diumenge obert.
Hoteleria i restauració 2 dies Però seran en dissabte i diumenge una de cada tres setmanes.
Establiments sanitaris 1 dia i mig Es permet expressament l’acumulació del descans en períodes de fins a 14 dies.
Tèxtil i Confecció 2 dies Es permet treballar en dissabtes tot traslladant el descans entre setmana.
La flexibilitat, o més exactament, la desprotecció del descans setmanal està imposada i té una importància cabdal en els convenis col•lectius. Si us fixeu en la taula tots els convenis tenen la possibilitat de traslladar els descansos setmanals de manera que mentre no treballis més del límit de 14 dies l’empresa pot disposar del teu descans setmanal.
I el fet de ser a la Unió Europea ens ha aportat una millora en aquesta situació?
La normativa que ha desenvolupat la Unió Europea com a comuna, la Directiva 88 de l’any 2003, marca que el/la treballador/a ha de gaudir d’un període mínim de descans de 24 hores entre setmana i setmana de treball. A aquestes hores s’han d’afegir les de descans diari, 12 hores. Per tant, si sumem una i altra limitació (la setmanal i la diària) resulta el dia i mig de descans de l’Estatut dels Treballadors.
Sembla impossible trencar la tendència marcada per la legislació (espanyola i europea) i els convenis col•lectius. Però no és així.
La campanya i la convocatòria de vaga feta pels companys i companyes conductores d’autobusos ens demostra que l’organització de la classe treballadora per a exercir una reivindicació laboral, i tant de bo guanyar-la, genera novament il•lusió per demanar el que és just: unes condicions de treball dignes.
Endavant i sort en la lluita.