1. Les lliçons del fracassat socialisme històric europeu
Per a la construcció del Socialisme del Segle XXI és de vital importància entendre, per què els poderosos Estats del Socialisme històric europeu van caure com castells de cartes, a principis dels anys 90's. Són d'una rellevància particular, els tres casos següents: 1. la República Democràtica Alemanya (RDA), que a pesar de gaudir d'un elevat nivell de la qualitat de vida - molt major que el de qualsevol país llatinoamericà actual- i amb avançats sistemes d'educació i salut, no van ser suficients per impedir la implosió del sistema; 2. Polònia, perquè ni l'ocupació de les Forces Armades va poder impedir l'esfondrament; i, 3. la Unió Soviètica, on ni la radical destrucció de les forces i classes socials opositores, per part de Stalin, ni el centralisme político-econòmic absolut del sistema, van garantir la seva supervivència a mig termini.
En aquesta primera part hem dialogat sobre: 1. El paper de les Forces Armades en la implosió socialista; 2. La importància de la propietat estatal sobre els mitjans de producció; 3. La impossibilitat de construir el socialisme sense una democràcia participativa real.
2. L'Exèrcit Nacional Popular (NVA) davant la transició
H.M. Els exèrcits de tots dos Estats alemanys eren elements importants dins dels blocs militars de l'OTAN i del Pacte de Varsòvia. La principal preocupació del Comandant en Cap del Pacte de Varsòvia, General de l'Exèrcit Luschew, va consistir en garantir la integritat militar de la Nationale Volksarmee (NVA, Exèrcit Nacional Popular de la RDA) i el manteniment de l'estabilitat interna de la RDA, per impedir conflictes violents entre l'Exèrcit soviètic i les forces opositores.
Encara avui, hi ha un debat sobre si a la tardor de 1989 va haver-hi un viratge (wende) a la RDA, si el que va haver-hi fou una revolució pacífica o una contrarevolució. Independentment de l'avaluació que es faci, hi ha dos moments que són d'importància decisiva. No es va produir violència amb vessament de sang i l'exèrcit soviètic mai no va estar davant l'alternativa d'intervenir militarment. Per aquest fet és fals declarar que Gorbatchev hagués evitat alguna cosa. La veritat històrica es que ell mai no va tenir una concepció políticament madura per la unificació dels dos Estats alemanys i que mai va lluitar pels interessos de la Unió Soviètica, ni els dels ciutadans de l'Alemanya socialista.
En el si de les Forces Armades socialistes (NVA), es van instal•lar “taules rodones" en les quals es discutia sobre les qüestions d'una reforma militar i la responsabilitat del lideratge militar. L'exèrcit sempre va ser lleial enfront del govern.
3. La propietat estatal i el desenvolupament del Socialisme
H.D. Quina importància té la propietat estatal i quin lloc haurien d'ocupar les diferents formes de propietat en una societat socialista?
H.M. La qüestió de la propietat sobre els mitjans de producció és per a tot sistema social, com s'ha vist fins el dia d'avui, la base de la seva existència i del seu funcionament. A la RDA, la intenció era concentrar-se en dues formes de propietat social: l'estatal i les cooperatives. Les experiències indiquen, tanmateix, que en una evolució socialista hauria d'existir diferents formes de propietat. Això és de gran importància per a l'eficiència de l'economia i, sobretot, per assolir una àmplia aliança social.
Les indústries claus, el transport i les comunicacions, l'educació i el sistema de salut haurien de ser propietat del poble, administrada per l'Estat.
Per a les cooperatives, particularment a l'agricultura i en el sector de l'habitatge, igual que per a la petita i mitjana empresa privada, els artesans i les petits comerços, l'Estat ha de definir les condicions del seu funcionament en un marc de referència.
Per a les cooperatives, particularment a l'agricultura i en el sector de l'habitatge, igual que per a la petita i mitjana empresa privada, els artesans i les petits comerços, l'Estat ha de definir les condicions del seu funcionament en un marc de referència.
L'objectiu econòmic ha de ser un subministrament segur de béns i serveis, la innovació i el creixement. A la RDA, els intents d'aconseguir un desenvolupament d'aquest tipus es van fer massa tard. Quan es va tractar de realitzar-los, el temps ja s'havia acabat.
Tots els esforços d'una transformació econòmica amb caràcter socialista requereixen la unitat entre el poder polític i la participació democràtica àmplia, profunda i de múltiples facetes. En aquest sentit, les eleccions són importants, però són solament, un element més. Formes de democràcia bàsica i de cogestió en les empreses poden ser fins i tot més importants per impedir un centralisme unilateral.
Tots els esforços d'una transformació econòmica amb caràcter socialista requereixen la unitat entre el poder polític i la participació democràtica àmplia, profunda i de múltiples facetes. En aquest sentit, les eleccions són importants, però són solament, un element més. Formes de democràcia bàsica i de cogestió en les empreses poden ser fins i tot més importants per impedir un centralisme unilateral.
4. Guerra Freda i centralisme polític: causes principals de l'enfonsament
H.D. Quines són les principals causes de la caiguda de la RDA?
H.M. Hi ha factors interns, principalment dintre del sistema polític, i factors externs que van tenir un doble efecte.
Mentre els països aliats de la Segona Guerra Mundial encara col•laboraven entre si, hi havia una certa tolerància entre ambdós costats. Això va canviar amb l'inici de la Guerra Freda, que es va manifestar en l'ús d'armes nuclears dels Estats Units contra Japó i que es va concretar a Alemanya amb la seva divisió en dos Estats de postguerra.
Mentre els països aliats de la Segona Guerra Mundial encara col•laboraven entre si, hi havia una certa tolerància entre ambdós costats. Això va canviar amb l'inici de la Guerra Freda, que es va manifestar en l'ús d'armes nuclears dels Estats Units contra Japó i que es va concretar a Alemanya amb la seva divisió en dos Estats de postguerra.
El factor de la divisió va ser un factor polític i personal en quasi totes les famílies i el conflicte entre els sistemes i la confrontació entre ambdues superpotències va constituir una càrrega i un límit permanent per a la RDA. El 13 d'agost de 1961, quan es va construir el mur de Berlin, fou una clara expressió d'aquesta situació.
H.D. Quin paper va jugar el centralisme polític?
H.M. En el seu inici, sota el President Walter Ulbricht, la RDA tenia encara una direcció caracteritzada pel seu exili a l'URSS i la influència de la Internacional Comunista (Komintern). Malgrat això, es va procurar fer reformes econòmiques en els anys 60, que van ser cancel•lades per complet sota el successor d'Ulbricht, Erich Honecker.
Un sistema socialista necessita un procés permanent de reformes i de renovació, que va ser impossible en la RDA fins octubre de 1989. Les causes principals d'aquesta situació radiquen en el rígid sistema polític jeràrquic i el seu centre de poder absolut. Aquest sistema no va permetre cap innovació espiritual o pràctica des de les bases de la societat.
Un sistema socialista necessita un procés permanent de reformes i de renovació, que va ser impossible en la RDA fins octubre de 1989. Les causes principals d'aquesta situació radiquen en el rígid sistema polític jeràrquic i el seu centre de poder absolut. Aquest sistema no va permetre cap innovació espiritual o pràctica des de les bases de la societat.
* Hans Modrow, de professió mecànic, va estar quatre anys com a presoner de guerra a la Unió Soviètica. Va retornar com a antifeixista i socialista a la RDA, on es va adherir al Partit Socialista Unificat alemany (SED). En la fase més crítica de l'esfondrament de la RDA, de tardor 1989 fins la primavera de 1990, se li va encarregar la conducció del país. Va negociar amb els protagonistes de les potències mundials, com James Baker, el canceller de Bush pare, i la molt influent Condoleezza Rice, assessora de tots dos polítics; el President Francois Mitterand de França i l'"inepte" president de l'URSS, Mikhail Gorbatchev, qui va permetre que "Els Estats Units i l'OTAN assolissin tots els objectius que s'havien traçat des de l'inici" de la crisi.