Comunicat del MRTA a 11 anys de la presa de la residència de l'ambaixador de Japó a Lima

Comunicat

A 11 anys de la presa de la residència de l'ambaixador de Japó a Lima… Convertim cada jornada de lluita i creació heroica en un 17 de Desembre afirmant la Revolució i el Socialisme

Un dia com avui, fa 11 anys, la nit limeña era estremida per la fragorosa arremesa d'un comando de forces especials de la nostra organització, al comandament del nostre estimat i etern comandant obrer Néstor Cerpa que va prendre per assalt la residència de l'ambaixador Japonès a Lima. Aquella nit es trencava per sempre el mite de la indestructibilitat de la dictadura Fujimorista, al mateix temps que a escala llatinoamericana i mundial s'encenia altra fogata de rebel·lia, dignitat, coratge i projecció en la lluita revolucionària.

Fills i filles de Tupac Amaru pertanyents al comando “Edgar Sanches” del MRTA van demostrar aquella vegada que la llibertat es conquista combatent; que no havia treva que donar-li a la dictadura més infame que li hagi tocat viure al poble peruà. Es va poder mostrar a més, la situació de lent anihilament al que venien sent sotmesos els presos polítics –especialment els tupacamristas- en les presons fujimoristas. Paral·lelament a això, el món va poder fixar-se també en el fals “èxit” que implicava la implantació del neoliberalismo en el Perú. Va ser un cop duríssim per al poder establert i un senyal inequívoc que la rebel·lió en el Perú no s'havia aniquilat.

Es parlava de la “mort” del MRTA, de la “derrota” de la nostra organització. I aquí estàvem, apareixent una vegada més, retornant i sent força material, responent concertada i ordenadamente en funció d'objectius polítics-militars clarament traçats. Demostràvem al món la oprobiosa situació que vivia el poble peruà, es mostrava el nivell fastigós d'impunitat que el dictador havia establert en el Perú. Es mostrava al mateix temps l'absoluta superioritat moral que el Tupacamarisme representa com expressió elevada del polític revolucionari. Es va donar un tracte humà als allí retinguts en oposició a la terrible situació per la qual travessaven els nostres camarades en la presons tombes construïdes per la dictadura narco terrorista de Fujimori, Montesinos i Bella Rius. Aquella ocasió van ser retingudes diverses personalitats compromeses amb violacions de drets humans com el notori cas de l'Almirall Gianpietri qui avui és peça clau en l'aliança de poder Apro-fujimorista i qui és el banderer o portaveu de la política més reaccionària del règim. Va Estar retingut també el Cap de la policia contra insurgente i per alguns dies el qual seria president de la república Alejandro Toledo. Cap d'ells ha pogut si més no insinuar un sol maltractament per part dels revolucionaris tupacamaristas. Altres està assenyalar que la pròpia mare del dictador Alberto Fujimori va estar en el poder de la nostra organització i que va ser alliberada en compliment d'una directiva orientada a alliberar dones, nens, persones d'avançada edat i tota aquella persona que no representés o tingués relació amb la política dictatorial del fujimorismo.

L'acció polític militar en la residència japonesa era també un marc referencial per a la projecció de la lluita contra el règim fujimorista. Allí on l'esquerra legal es trobava en desbandi i desmoralitzada, sense capacitat de conducció pràctica ni moral apareixia la força revolucionària del MRTA mostrant que si es podia copejar en profunditat al règim, que no estàvem derrotats i que la llarga nit neoliberal podia acabar però que, en cap cas, acabaria sola.

El 17 de sembri és un dia que reclamem per a l'alegria. No recordem als nostres companys avui; caminem sempre juntament amb ells. La seva vida sencera és combustible del nostre caminar.

Avui el MRTA segueix sent alternativa i s'enforteix en el poble. ALS nostres germans i germanes a la presó els diem que no els oblidem i que el MRTA no renuncia al seu alliberament. Però sobretot, diem ara que el MRTA no renuncia al seu objectiu central que és FER LA REVOLUCIÓ.

Fem un cridat aquest dia a les diferents organitzacions populars, forces polítiques locals, regionals, nacionals del camp popular a seguir desplegant-se construint alternatives pràctiques al neoliberalismo al mateix temps que enfortim en el debat fratern la proposta integral nacional, popular i revolucionària.

Convertirem cada jornada de treball en un 17 de desembre: reconstruint el teixit social, reconstruint l'organització Polític-Militar, empoderant al poble fins a assolir ser expressió de la territorializació del poder popular, disputant-li al model neoliberal cada barri, cada fabrica, cada universitat. Seran i són petits i grans “assalts al cel”.

Reivindiquem i creiem fermament en l'acció justa que van desenvolupar els nostres camarades en el context de la dictadura neoliberal i narco terrorista encapçalada per Alberto Fujimori qui avui està assegut responent per crims contra el poble.

No obstant això vam observar que la situació en el Perú amb els governs de Toledo i avui amb el de García Pérez es veuen fins i tot agreujades en l'econòmic i el social al criminalitzar constantment la protesta social i condemnar a les grans majories a viure dels “degotejos” dels enormes guanys que es duen les transnacionals mineres qui en molts casos destruïxen comunitats amb històries i tradicions a més de causar danys irreparables al medi ambient. AL mateix temps, aquest panorama ja fosc s'aombra més al signar-se -sense discussió alguna i d'esquena al poble- el TLC, tractat que deixa en el desemparament a vasts sectors camperols fonamentalment de la serra i beneficia tan sol a la indústria agro-exportadora de la costa nord del Perú, seguint la tradició colonial excloent que afirma un sol Perú: blanc, costeño.

I enfront d'aquest panorama s'apel·la al show mediàtic, a la clàssica cortina de fum psicosocial fujimorista. Es demanen pena de mort als revolucionaris i la publicació dels noms de les persones que han estat jutjades per subversió. Serà per ventura que el govern aprista i el bloc de poder governant s'anima a publicar la relació de personatges jutjats per corrupció? S'atreviran a publicar alguna llista amb els empresaris que van fer negocis magnífics i il·legals durant la dictadura? El feixisme com política d'Estat. Es persegueixen organitzacions i persones que reivindiquen la necessitat de construir blocs de poder regional que puguin enfrontar en millors condicions l'actual sistema geopolític mundial com és el cas dels quals defensen l'Alternativa Bolivariana para Amèrica Llatina (ALBA), es nomenen comissions investigadors, se'ls demonitza en la premsa còmplice i venuda als grans interessos transnacionals . Està bé estar amb els Estats Units i reivindicar el TLC, però aquesta mal ser solidaris amb Veneçuela, amb Equador, amb Bolívia, Cuba i Nicaragua.

Aquest 17 de desembre els tupacamaristes continuem afirmant el nostre compromís amb el nostre poble, amb els treballadors i treballadores del Perú, amb els comuneros, els indígenes i marginats pel sistema que impulsa la desigualtat. En aquest 11 aniversari de la presa de la residència de l'ambaixador del Japó diem que tenim moltes més raons i motius per a estar orgullosos; pel mateix seguim afirmant la revolució i el socialisme. Ho afirmem des del dret que té el nostre poble a construir i viure en una societat de justícia social, de el “pa i la bellesa”.

No hi ha espai per als pessimistes en les nostres files. No hi ha espai per als quals manquen de somnis. La revolució i el socialisme sorgiran en el Perú d'una voluntat afirmativa, vital. Sorgirà de l'acció i no de la contemplació i la malenconia. Estem reconstruint una esperança i avancem resolts a la victòria.

Hi ha espai per a l'esperança.


VISQUI EL 17 de DESEMBRE TUPACAMARISTA!
VISQUI EL COMANDO EDGAR SANCHEZ!
VISQUI LA REVOLUCIÓ I EL SOCIALISME!
COMANDANT NESTOR CERPA CARTOLINI… VIU TORNA I VENCERA!
AMB LES MASSES I LES ARMES… PÀTRIA O MORT, VENCEREM!

MRTA
Direcció Estratègica

Desembre - 2007.