Fuites radioactives a catalunya

DURANT AQUEST 2008 LES TRES CENTRALS NUCLEARS INSTAL·LADES A CATALUNYA JA ACUMULEN EL 64’5% DELS SUCCESSOS NOTIFICABLES DE TOTES LES CENTRALS NUCLEARS DE L’ESTAT

La CANC també denuncia que els ex-directors d’Ascó i Vandellòs II, cessats pels incidents de la fuita radioactiva (2007-2008) i la corrosió dels sistemes de refrigeració (2005) respectivament, continuen treballant a les centrals nuclears.

El director cessat recentment d’Ascó, Rafael Gasca, ocupa un càrrec a l’àrea d’afers internacionals de l’ANAV, a la central nuclear Vandellòs II. El director cessat l’any 2005 de la Vandellòs II, Ángel Fernández Camblor, actualment ocupa un càrrec al departament de Compres i Logística de la mateixa central nuclear.

Si el 2007 les tres centrals nuclears instal·lades a Catalunya (Ascó I, Ascó II, i Vandellòs II), gestionades per ANAV (Endesa+Iberdrola), van tenir el 62’5% dels successos notificables de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol, fins a 20 de maig de 2008 ja representen el 64’5%. (veure taules i gràfics adjunts).

Entre Ascó I i Ascó II han tingut el 57’1% de tots els successos notificables.

Aquestes dades indiquen el que en el seu dia ja va advertir el propi Consell de Seguretat Nuclear (CSN): que Endesa i Iberdrola posen per davant els interessos econòmics per sobre de la seguretat, amb una desinversió en manteniment, amb la generalització dels subcontractes, i amb la liquidació de la cultura de seguretat.

Avui, amb les darreres informacions del CSN, hi podem afegir, que el procediment habitual d’aquestes empreses es també la manipulació, l’engany i la tergiversació de la informació.

La darrera fuita radioactiva d’Ascó I és una conseqüència més d’aquest modus operandi que Endesa i Iberdrola tenen com a estratègia empresarial. Els fets tan greus que s’estan coneixent en relació a aquesta fuita radioactiva (ocultació de la fuita durant 5 mesos, manipulació dels sensors de radioactivitat, acceptació de visites d’escolars mentre es produïa la fuita radioactiva, engany sistemàtic a l’opinió pública en les taxes de radioactivitat conegudes, ocultació de la fuita al servei de vigilància radiològica de la Generalitat de Catalunya, etc.), juntament amb que encara a dia d’avui es desconeix la quantitat total de radioactivitat alliberada, hauria d’implicar l’elevació de l’incident fins al nivell 3 de l’escala INES.

Una altra prova de la manipulació i engany que practiquen Endesa i Iberdrola, és la burla que fan a la ciutadania en atorgar al director cessat d’Ascó, Rafael Gasca, un càrrec a l’àrea d’afers internacionals de l’ANAV, a la central nuclear Vandellòs II. Talment com en el seu dia van fer amb el director cessat de la Vandellòs II arran del greu incident de l’any 2005 (corrosió dels sistemes de refrigeració, que va provocar l’aturada durant 6 mesos), Ángel Fernández Camblor, que actualment està treballant al departament de Compres i Logística de la mateixa central nuclear.

L’escàndol d’Ascó, que a la societat està generant por, desconfiança, indignació, i abandonament, ha de servir per prendre consciència territorial que ens trobem davant d’unes instal·lacions insegures i perilloses, i exigir als poders públics la urgència del seu tancament immediat.

Ens trobem, doncs, davant d’un increment en el nombre d’incidents que ja no és pot qualificar de conjuntural, sinó d’estructural. Els funcionament d’aquestes tres centrals nuclears es manifestament insegur, i exposa a la societat i al medi a uns riscos totalment innecessaris.

Aquests successos cada vegada aniran a més, tenint en compte que:

A Europa la mitjana de la vida útil de les centrals nuclears que han tancat està entre els 20-25 anys. A l’Estat espanyol és de 27 anys: Vandellòs 1 (16 anys: 1972-1989); Zorita (38 anys: 1968-2006).

Ascó 1 ja porta 24 anys funcionant; Ascó 2, 22 anys; i Vandellòs 2, 20 anys.

Al finalitzar les respectives autoritzacions d’explotació, al 2011 per a les dues centrals d’Ascó i al 2010 per a Vandellòs II, aquestes centrals tindra: 27 anys Ascó I, 25 anys Ascó II, i 23 anys Vandellòs II. Totes tres en plena etapa de risc.

Es per tot això que DEMANEM:

- L’aplicació del nivell 3 de l’escala INES a Ascó I, i que es procedeixi al seu tancament immediat.
Que si Endesa i Iberdrola no poden garantir un funcionament “normal” d’Ascó II i Vandellòs II també es procedeixi al seu tancament immediat.

I que, en qualsevol cas, que totes tres centrals nuclears siguin clausurades al finalitzar l’actual autorització d’explotació (2011 Ascó I i Ascó II, i 2010 Vandellòs II).

I recordem que:

Les centrals nuclears només aprofiten per generar electricitat el 35% de l’energia que produeix la “combustió” de l’urani; el 65% és llençat en forma de vapor (torre de refrigeració) i aigua calenta (al riu o al mar).

A més, l’electricitat produïda en aquestes centrals nuclears es consumeix en nuclis urbans llunyans, amb pèrdues de fins un 35% durant el transport per les línies d’alta tensió. Així, només arriba als consumidors aproximadament un 22% de l’energia inicialment generada per la central nuclear.

Les centrals nuclears d’Ascó tenen un consum d’aigua d’uns 50m3/any, equivalent a gairebé la meitat del transvasament de l’Ebre a Tarragona, i igual al que ara es vol transvasar a Barcelona. Per tant, a dia d’avui ja existeix un transvasament d’aigua a Barcelona en forma d’electricitat.

Que Alemanya, amb menys de la meitat d’hores de sol que a la Península Ibèrica, a finals de 2007 tenia instal·lats 3800MW (potència equivalent a quasi quatre centrals nuclears) d’energia solar fotovoltaica distribuïda (un 40% en teulades particulars, i un 50% en edificis públics i espais urbans deteriorats; només un 10% en forma d’hortes solars). L’Estat espanyol a finals de 2007 només tenia instal·lats 593MW d’energia solar fotovoltaica.

Terres de l’Ebre/Camp de Tarragona, maig de 2008
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA

Pluja de signatures per una Catalunya lliure de transgènics a la Fira de Biocultura, unes nou mil

Ahir es tancava la darrera edició de la Fira Biocultura enmig d’un cap de setmana de sol i pluja, Som Lo Que Sembrem va oferir els seus bolígrafs als visitants perquè es sumessin a la campanya per una Catalunya lliure de transgènics. Massiva va ser la resposta dels visitants que van deixar més de 9.000 signatures, com també massiva va ser la xerrada de Carlo Petrini que va advocar per una alimentació ecològica, neta i lliure de transgènics.

Passada Biocultura ja es porten quaranta mil signatures que s'acosten a les cinquanta mil requerides per portar a debat la proposta de llei al Parlament de Catalunya. La campanya que finalitza a l’estiu es troba actualment gairebé a la seua meitat, cosa que ens permet ser optimistes en la recollida de suports i pensar en superar properament la quantitat mínima exigida.

Som Lo Que Sembrem esgotarà el termini de recollida per aconseguir el màxim de suports i garantir una base social prou àmplia per donar arguments suficients a la classe política per declarar Catalunya lliure de transgènics i anar cap a un model agroalimentari ecològic. És en aquest sentit que demanem que s’iniciïn estudis universitaris, just en l’horitzó en què altres països europeus ja fa temps que han iniciat un viratge.

Per saber-ne més

"Som Lo que Sembrem" recollirà signatures juntament amb la Plataforma pel Dret a Decidir. Llibertat.cat

"Somloquesembrem" ILP per una Catalunya lliure de Transgènics amb 250 fedetaris inicia la campanya. Llibertat.cat

Mataró declara el seu terme lliure de cultius transgènics. Llibertat.cat

El tripartit de Mataró força l'ajornament de la resolució contra els transgènics Llibertat.cat

L'activista antitransgènics Josep Pàmies, condemnat a pagar 22.540 euros. Vilaweb

Josep Pàmies nega les acusacions al judici

Campanya de solidaritat amb Josep Pàmies. Llibertat.cat 7.05.07

Actes de solidaritat amb Josep Pàmies a Castellserà i Barcelona. Llibertat.cat 2.06.07

Concentració als Jutjats de Lleida en solidaritat amb Josep Pàmies. Llibertat.cat 11.06.07

La CUP participa a la marxa per una terra lliure de transgènics i en solidaritat amb Josep Pàmies

Es presenta la Plataforma per un Bages Lliure de Transgènics

El debat dels transvasaments

Ecologistes de Catalunya rebutja frontalment la política de transvasaments del Govern català

La situació actual de manca d’aigua no respon únicament a una situació anòmala de manca de pluges, escenari recurrent en la climatologia de la Mediterrània Occidental, per una banda, o dels baixos nivells de reserves als pantans, per una altra, sinó que és laconseqüència directa d’una mala planificació dels recursos hídrics i una gestió de l’aigua favorable al malbaratament per part de determinades activitats econòmiques.

Amb aquestes males pràctiques es creen desequilibris no desitjats entre els recursos disponibles i una oferta d’aigua excessiva per una demanda ajustada als usos reals i més sostenible.

La ciutadania està donant una lliçó magistral als responsables polítics d’aquest país, reduint el consum domèstic fins a valors veritablement decreixents i dignes d’elogi.

S’està demostrant que l’estalvi d’aigua a les llars està tocant fons en molts municipis, i no pot ser la pedra angular de la gestió de l’aigua. Per tant és obvi pensar que la mala planificació del recurs i dels seus usos ha d’implicar per força canvis estructurals ensectors que han fet i fan un ús excessiu, i sovint un abús, d’un recurs cada cop més escàs amb l’esdeveniment del Canvi Climàtic i el fenomen de la desertització. Aquests sectors que han vist com el seu creixement econòmic no tenia fre, i que han disposat d’aigua “a doll” durant dècades, sobretot per un excés d’oferta, hauran de reflexionar sobre la sostenibilitat del model actual i les conseqüències immediates que ja afecten al conjunt de tota la població. Ens referim, òbviament, als sectors de l’agricultura, la construcció, la indústria i el turisme.

Si alguns d’aquests sectors haguessin negociat de forma decidida millors convenis estructurals i de planificació, amb reciprocitat amb les administracions, s’haurien assolit estalvis d’aigua molt importants, que haurien demorat escenaris de pretesa sequera com el que es presenta i donarien marge per adobar infraestructures ineficients com sistemes de regatge actualment obsolets i moltes xarxes d’abastament, per posar dos exemples.

Les entitats que conformem Ecologistes de Catalunya portem dècades advertint dels abusos comesos en les captacions d’aigua per a regadius, indústries, pistes d’esquí, camps de golf, urbanitzacions, i complexes lúdics. Tanmateix, també portem dècades sense ser escoltats per la classe política, de la qual alguns dels seus membres, amb una certa i persistent amnèsia, s’arrengleraven en les idees de la sostenibilitat i control eficient dels recursos, ni pels grups empresarials que han hipotecat totalment aquesta opció de futur sostenible, transformant l’escenari en una necessitat de decreixement.

Alguna cosa ha de canviar en aquest paradigma per anar a un model digne en la gestió de l’aigua, més enllà de “polítiques d’emergència” transvassistes, alguns encoberts com el transport d’aigua en vaixells, i d’altres totalment descoberts i flagrants, com els antics transvasaments de l’Ebre i del Ter, o com els “potencials” transvasaments del Segre, el Roine, o la interconnexió CAT-ATLL, objectius que persegueixen seguir augmentant el negoci de l’oferta i la neutralització de la Nova Cultura de l’Aigua que predica l’actual Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestors irresponsables. A més del malbaratament, el problema és l’elevadaconcentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3236 km2 el 10% del país (la xifra desproporcionada d'uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya, més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país).

Davant d’aquesta situació l’única solució passa no només per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començant per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part de l’actual govern de la Generalitat dels interessos mercantilistes del poder econòmic, que entre altres controlen la distribució de l’aigua. Això és el que pesa i decideix.

Ja són moltes les veus que s’han alçat en contra de les mesures transvassistes del govern català, algunes des del més pur vessant polític, altres des de la perspectiva territorial, i altres des de la més respectable neutralitat. Ecologistes de Catalunya vol manifestar,des de la tasca de defensa del territori que hi fan les entitats més representatives de l’ecologisme català, la seva rotunda oposició a qualsevol projecte de transvasament d’aigua a les conques catalanes, ja sigui per transport, connexió o “captació”.

En aquest sentit, davant de les intencions del Govern de la Generalitat de començar al mes d’abril les obres a la capçalera del Segre per realitzar el transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya, conca alta del riu Segre, cap al Llobregat, amb destinacióa la regió metropolitana de Barcelona, considerem que:

- l’esmentada acció suposaria una autentica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l’estat de dret i democràtic.

- Amb aquest pla de govern s’anul·larien tots els processos previstos d’informació, transparència i participació pública, actuant unilateralment i per decret, amb el pur estil de les declaracions d’estat de excepció propi dels governs totalitaris, i vulnerant innumerables normatives catalanes, espanyoles i directives europees.

- el projecte de transvasament té unes exigències legals a acomplir, com són la redacció d’un projecte, amb el seu tràmit d’avaluació d’impacte ambiental i social previst en la normativa vigent, i la corresponent informació i participació publica, que no es pot anular per existir altres alternatives possibles.

- legislativament és del tot imprescindible la tramitació al congrés dels diputats i l’aprovació del Ministeri de Medi Ambient mitjançant decret llei. També hauria de requerir l’aprovació del parlament català, i del consell de l’aigua de la conca del Ebre.

Des d'Ecologistes de Catalunya presentarem davant de la fiscalia de medi ambient una denúncia per presumptes delictes de prevaricació, contra el medi ambient i d’abús de poder per part de govern de la Generalitat.

I més enllà de la situació actual de sequera i de posicionaments i contradiccions, el secretisme, l'opacitat, i els desmentits dels representants del govern, Ecologistes de Catalunya DEMANA:

- La recuperació de tots i cadascun dels aqüífers de Catalunya que actualment no són aprofitables per a ús de boca per problemes de contaminació, ja sigui per nitrats, clorurs, sulfats, trihalometans, o qualsevol altre contaminant. Cal recordar que amb noves tecnologies com l’electrodiàlisi o l'òsmosi inversa, per citar alguns exemples, ja fa anys aquests recursos son perfectament recuperables i amb costos associats comparables o fins i tot més econòmics que els transvasaments.

- La recuperació progressiva dels cabals mínims de manteniment a tots els rius catalans, d’acord amb allò que es disposa al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment i la Directiva Marc de l’Aigua, mitjançant el tancament immediat de totes les minicentrals, per escenaris considerats crítics, així com la progressiva amortització de les concessions administratives d’aquestes activitats, per tal de recuperar l’estat més natural possible dels nostres rius, amb uns cabals circulants d’acord amb la nostra climatologia.

- La recuperació dels boscos de ribera exclusivament amb espècies autòctones i la seva fauna associada, per a mantenir la qualitat dels ecosistemes de rius i rieres nets i saludables

- El retorn progressiu dels transvasaments del Ter i de l’Ebre, en un horitzó proper, acompanyat de l’augment dels recursos propis dels aqüífers locals al Camp de Tarragona i a les conques del Llobregat, Besòs i Pla de Barcelona, on actualment es dóna una saturació en molts punts, havent-se d'efectuar bombaments d’importants quantitats d’aigües freàtiques al sistema de clavegueram, i de retruc diluint de forma ineficient la càrrega contaminant de les aigües residuals que van a parar a les EDAR’s dels sistemes de sanejament.

- L’aplicació de mesures fiscals i sancions contundents en aquells sectors econòmics que fan un ús insostenible de l’aigua.

- La imposició de responsabilitats penals als causants de contaminació fluvial o edàfica per abocaments il·legals o negligència de les Administracions en el seu control i vigilància, i de retruc als funcionaris que amb coneixement reiterat d’incompliments administratius no ho denunciïn a la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC.

- La creació de normatives i ajuts per impulsar els sistemes de captació de pluvials, xarxes separatives, mecanismes d’estalvi i eficiència, regeneració d’aigües grises, a nivell urbà. Cal recordar que cada dia s’aboquen al mar, a la costa central de Catalunya, més d’un milió de metres cúbics d’aigües regenerades, que amb una adequada inversió en tractaments d’afinatge es podrien recuperar i reutilitzar, alliberant cabals d’aigües potables actualment utilitzades per serveis de reg i neteja de la via pública dels municipis.

- La recuperació de zones on havien existit aiguamolls naturals i la creació de nous, de zones de laminació i llacunatge en aquells cursos fluvials, ja siguin temporals o permanents, que permetin la recàrrega dels aqüífers o l’emmagatzematge temporal d’aigua en àrees rurals, naturals o naturalitzades.

- La creació de figures de protecció del territori en aquelles àrees naturals o rurals que serveixin com a punt de recàrrega òptima de l’aqüífer (Zones Prioritàries de Recàrrega).

- L’obligació d’instal·lar sistemes de depuració en cicle tancat per a tot tipus d’activitats industrials que facin servir sistemes de refrigeració basats en l’evaporació i condensació d’aigua.

- Establir l'obligació d’eliminar els sistemes de mesura d’aigües potables per aforament en l’abastament en baixa domiciliària, que encara es detecten en molts municipis.

- Exigir transparència màxima, i publicació de les dades actualitzades, en quant als percentatges de pèrdues en les xarxes d’abastament, tant d'alta com de baixa, i responsabilitzant als seus gestors, tant públics com privats, d’aquestes pèrdues tot i els episodis de sequera, per mala gestió i deficiències en el seu manteniment.

- La reducció dràstica en les concessions a determinades activitats econòmiques que no són prioritàries i que fan un abús del recurs (camps de golf, pistes d’esquí, urbanitzacions de luxe).

- La moratòria extensiva a tot el territori català de nous regadius allà on no existeixi la disponibilitat del recurs (s’entén que per a ser disponible, el recurs s’ha de trobar en el propi àmbit local i no a centenars de quilòmetres).

- La moratòria extensiva a tot el territori català de nous embassaments d’origen artificial, així com dels existents al sistema Ter - Llobregat que disposin de centrals hidroelèctriques associades, on cal un màxim control per part de les administracions de desembassaments atípics que posteriorment tendeixen a crear escenaris de manca d’aigua, com va passar en l’anomenada “sequera” preolímpica.

- Incorporació a la política de planejament urbanístic de mesures de racionalitat en l'oferta i la demanda, internalització de costos de subministrament i tractament.

- Les bones pràctiques i el control de la capacitat màxima dels embassaments, respectant el marge de seguretat per avingudes, en quan la presència de sediments que minven la capacitat disponible d’aquestes infraestructures.

- Finalment recordar que potser ja hem depassat la línia dels límits de creixement i que la intel·ligència soluciona molts problemes, però que la saviesa els evita.

AQUESTA ÉS LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA QUE NOSALTRES DEFENSEM

Ecologistes de Catalunya, 28 de març de 2008.

PER UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA: NO A LA MAT !!!

www.nomat.org

Des del moviment ecologista de Catalunya, creiem que la gestió de l’energia constitueix l’element central de qualsevol sistema econòmic.

L’actual model energètic es absolutament insostenible i ens porta irremissiblement al col·lapse econòmic per la dependència envers els combustibles fòssils i al desastre planetari que l’escalfament global ocasionarà.

El Pla de l’Energia de Catalunya, que es troba en període d’aprovació, deixarà perdre l’oportunitat d’establir les línies mestres que permetin l’evolució de l’actual model de l’energia a un de completament sostenible basat en l’estalvi i eficiència energètics, la utilització al 100% de fonts renovables i la generació distribuïda. Cal impulsar aquest canvi de model amb una rapidesa molt superior a la que planteja, en el millor dels casos, l’actual Pla de l’Energia que pot ser qualificat d’immobilista sense cap por a equivocar-se, ja que la crisi dels combustibles fòssils i l’escalfament global no esperaran a ningú.

Els canvis necessaris per aconseguir implementar un nou model energètic afecten de forma global a la totalitat de la societat, al model socio-econòmic i a la manera de pensar de les persones; per aquesta raó proposem “UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA” .

La MAT així com qualsevol altre interconnexió que es vulgui plantejar constitueix el símptoma més clar del model energètic obsolet i suïcida que ha imperat en els darrers temps. Un model fet a mida de les multinacionals del sector elèctric que ha contemplat com a única possibilitat la utilització de grans infrastructures tant de generació com de transport, en detriment de la generació distribuïda que constitueix l’alternativa d’un model sostenible. La construcció de qualsevol interconnexió que travessi els Pirineus (MAT) suposarà l’endarreriment fatal tant en l’aplicació de programes d’eficiència i estalvi com en la implantació de les energies renovables. Les interconnexions amb l’Estat Francès comportarien, a més a més, la pervivència de la generació nuclear i situarien Catalunya dins una perillosa dependència envers l’empresa nuclear francesa EDF.

Demanem al Govern de la Generalitat que estableixi urgentment les mesures necessàries per engegar un Pla Energètic basat en l’enfocament des dels serveis que presta l’energia (gestió de la demanda) i que posi fi al l’actual malbaratament energètic; els eixos fonamentals del qual siguin l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació distribuïda amb energies netes i renovables. De tal manera que es pugui assolir un sistema energètic sostenible basat en una Nova Cultura de l’Energia que sigui econòmicament eficaç, socialment equitatiu, ecològicament sa i culturalment acceptable; un sistema lliure per complet del perill que suposa l’energia nuclear i de la malaltissa dependència actual respecte als combustibles fòssils. Només un sistema energètic distribuït, eficient, net i renovable serà capaç de fer a Catalunya independent de les energies brutes i permetrà aprofitar els bens comuns energètics amb tecnologies netes i al servei de les pròpies comunitats.

Per tant, donada la gran importància del model energètic que s’adopti no tant sols per les repercussions de caire ecològic sinó també per les conseqüències que tindrà sobre els nostres nivell i qualitat de vida; i exercint la nostra responsabilitat de ser solidaris amb aquelles societats més desfavorides tant pel que fa a la generació com a l’ús final de l’energia,