26/7/10

Va retre homenatge Fidel als Màrtirs del 26 de juliol a Artemisa

Amb la seva camisa verda olivera de mil batalles, va anar aquest dissabte al matí el Comandant en Cap Fidel Castro Ruz a retre tribut als Màrtirs del 26 de juliol al Mausoleu que els honora al municipi d'Artemisa.

Acompanyat dels Comandants de la Revolució Ramiro Valdés Menéndez i Guillermo García Frías, els combatents artemiseños l'Assalt a la Caserna Moncada, Ramon Peix Ferro i Gelasi Fernández, i altres convidats, el líder de la Revolució va evocar en el lloc nombrosos records dels preparatius i de l'heroica acció del 26 de juliol de 1953 i va destacar especialment l'enorme contribució dels combatents d'Àrtemis.

Va recordar l'esperit aguerrit dels joves artemiseños i va assenyalar que "si alguna cosa em va entusiasmar era veure el revolucionari que eren els estudiants d'aquí. Eren dels més combatius que hi havia a Cuba ".

El Comandant de la Revolució Ramiro Valdez i el company Peix Ferro van fer diverses anècdotes dels combatents artemiseños i la manera com es van integrar al moviment revolucionari.

En analitzar els successos del Moncada, des de la sortida de la Granjita Siboney fins a la retirada, el Comandant en Cap va valorar que no tenia cap dubte de la possibilitat d'èxit d'aquell pla. "El tornaria a fer exactament. Només que no li faria cas a cap guàrdia cosaca ", va dir recordant el imprevist que va fer fracassar el factor sorpresa.

En intercanviar amb la directora del Mausoleu, Maribel Martínez, Fidel va indagar per les característiques de la instal lació i es va interessar sobre quan serien traslladats les restes dels 5 combatents artemiseños que encara no reposen al Mausoleu, al costat dels dels altres 20 morts.

En emotiu moment, el Comandant en Cap va rendir tribut als combatents davant dels nínxols que guarden les seves restes i va dipositar flors en el lloc

Després va saludar el nombrós poble artemiseño que es va reunir en el lloc en conèixer de la seva visita i que li va tributar aplaudiments i víctors.

Conversar més amb el secretari del Partit i el President del Govern del municipi a qui preguntar sobre la sembra de guaiaba, mango i altres fruiters eh el territori i sobre la marxa de la sembra de canya.

Va comentar també diverses notícies sobre la tragèdia ambiental que viu la humanitat.

Al final del emotiu trobada amb els seus companys de tantes batalles revolucionàries, el Comandant en Cap Fidel Castro els va llegir la seva Missatge als Combatents Revolucionaris d'Àrtemis i de tota Cuba:

Missatge als combatents revolucionaris d'Àrtemis i de tota Cuba.



Benvolguts companys:

El proper dilluns, 26 de juliol, es compliran 57 anys de lluita sense treva per la independència de la nostra Pàtria.

Uns pocs tenim el privilegi de viure. En el meu cas personal, agraeixo als combatents d'Àrtemis que van entrar i em van rescatar quan era a les proximitats de l'entrada, tractant d'impedir que una metralladora disparés contra els combatents a qui havia ordenat retirar-se.

El nostre pensament revolucionari va partir de la idea martiana que: "Pàtria és humanitat!", I aquest no ha parat de evolucionar.

El simple fet d'haver sostingut aquesta lluita durant tant de temps, constitueix una prova del que pot aconseguir un petit país davant del gegantí poder de l'imperi.

Un any com l'actual, en què ens acostem cada dia més a dramàtics esdeveniments, em sento obligat a recordar als valerosos companys tancats a les presons d'alta seguretat dels Estats Units.

És grotesc l'odi que desperten als que manegen aquest imperi, incapaç de comprendre com de alts setials els eleven.

Ells, igual que els nostres representants diplomàtics en aquest país i en molts altres de semblant perill, es mantenen en els llocs que el deure els assigna, impertorbables davant grans riscos dels quals estan molt conscients.

Les notícies que es publiquen cada dia, van confirmant les nostres apreciacions sobre la gravetat dels perills que planen sobre la humanitat.

Res pot, però, arrabassar el dret a gaudir el dia de glòria i felicitat que significa per al nostre poble el 26 de juliol.

Ningú ens pot, tampoc, privar del dret a somiar que encara és possible que la nostra espècie sobrevisqui a les difícils proves que ens esperen en un futur molt proper.

¡Els felicito amb alegria i la dignitat que ens han llegat els nostres avantpassats al llarg de gairebé dos segles de lluita!