x Martxelo Díaz (Periodista)
La sentència de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) declarant la legitimitat de la independència de Kosovo ha estat acollida favorablement entre molts dels qui defensen la legitimitat d'Euskal Herria a disposar d'un Estat propi.
És cert que el fet que un territori com Kosovo, que no estava considerat com república a Iugoslàvia, accedeixi a la independència obre perspectives de que altres nacions a les que fins ara no se'ls ha permès exercir el dret d'autodeterminació puguin fer-ho. En altres paraules, si es permet a Kosovo ser independent no existeix legitimitat per impedir que Euskal Herria, Països Catalans, Corsica, Flandes o Escòcia puguin conformar un Estat propi si els seus ciutadans així ho decideixen. El Govern espanyol pot dir missa i subratllar que els Balcans no s'assemblen en res a Euskal Herria, però el cert és que, des de la perspectiva de Madrid, és un mal precedent. Dolentíssim.
Però el model d'accés a la independència que ha tingut Kosovo és rebutjable des d'un punt de vista d'esquerres. La seva major valedor ha estat l'OTAN, que dirigida per Javier Solana, no va dubtar a bombardejar objectius civils, com la seu de la televisió pública sèrbia RTS a Belgrad, causant la mort de 16 persones, la majoria d'ells tècnics. Per accions similars s'han realitzat judicis per crims de guerra. Però l'OTAN és l'OTAN. Les multinacionals ja han començat a preparar-se per explotar els recursos minerals de Kosovo. I és que quan es rep el suport del Capital, aquest sempre es cobra els seus comptes.
Moltes de les independències que s'han registrat a Europa presenten un panorama desolador des del punt de vista social. Estònia, Lituània i Letònia, antigues repúbliques soviètiques, han caigut en el més salvatge neoliberalisme i les ajudes socials són un record del passat, mentre es prohibeix el símbol de la falç i el martell. Croàcia és la reserva espiritual del ultracatolicisme més ranci i Bòsnia i Hercegovina és un estat fallit. Un mal exemple.