Editorial Gara
A poc a poc, amb comptagotes, es van coneixent noves dades sobre el cas de Jon Anza que indiquen que la pitjor de les hipòtesis és també la més plausible: Anza va ser detingut per cossos policials espanyols al tren en què viatjava des de Baiona a Tolosa , va morir mentre era interrogat i el seu cos va ser enterrat en algun lloc en territori francès.
És la hipòtesi que han mantingut els seus familiars i companys des d'un principi. I és la pitjor de les hipòtesis no només des d'un enfocament humà, una cosa òbvia, sinó sobretot des del punt de vista polític. Si finalment es confirma la desaparició i la mort del donostiarra, la guerra bruta s'hauria cobrat una nova víctima mortal a Euskal Herria.
Els estats haurien reactivat en aquest cas una dinàmica parapolicial amb greus repercussions, en tant que no els és suficient amb recargolar la llei fins va treure de qualsevol tipus de garantia per a les llibertats i els drets, sinó que decideixen a més trencar obertament. Greus repercussions que els responsables polítics espanyols i francesos, així com altres institucions internacionals, haurien de tenir en consideració prioritària.
El cas de Anza es dóna en un context polític en què l'Estat espanyol ha propiciat un clima d'impunitat total respecte a qualsevol classe d'atacs contra l'independentisme basc, que al seu torn ha afavorit la inhibició de les autoritats gales fins a un punt només comparable amb l'època dels GAL. La República i els seus mandataris es presumeixen de la seva sobirania i els seus valors, però deixen que les forces policials espanyoles els violin sistemàticament, amb total permissivitat i sense límits coneguts. I precisament les detencions il legals i els segrestos denunciats per ciutadans bascos a banda i banda del Bidasoa donen la mesura de fins a quin punt arriba aquesta impunitat.
El silenci amb què els responsables polítics d'ambdós estats, els mitjans de comunicació i altres organismes responen a aquestes denúncies és el fèrtil brou de cultiu en el qual creix la, en aquest cas, fatal impunitat.
Segons fonts de tota solvència a què ha tingut accés GARA, el donostiarra Jon Anza hauria estat interceptat al tren que va prendre en direcció a Tolosa, el 18 d'abril, per agents d'un cos policial espanyol. El segrest del militant d'ETA, greument malalt, hauria donat pas a interrogatoris il legals durant el qual va morir. Aquestes fonts asseguren que van decidir llavors desfer-se del cos sense vida, enterrant en territori francès.
Gari Mujika DONOSTIA
Noves dades sobre la desaparició del militant d'ETA Jon Anza mentre es dirigia a una cita amb membres de l'organització armada, el 18 d'abril, apunten cap a un inequívoc desenllaç: la mort de l'ex pres donostiarra. Segons informacions a les quals ha tingut accés GARA, facilitades per fonts que han tingut contacte amb coneixedors directes del cas, es confirma l'autoria d'un cos policial espanyol a la intercepció del donostiarra, ja fa mig any, així com en el seu segrest.
Les dades existents es poden resumir així: Jon Anza, que aquell matí es dirigia en tren des de Baiona a Tolosa a una trobada amb diversos membres d'ETA-segons va revelar després la pròpia organització armada-, i que estava afectat d'una greu malaltia per la que es trobava gairebé totalment cec, hauria estat interceptat per agents d'un cos policial espanyol en el trajecte ferroviari. Després de fer-li baixar d'aquest, el militant do-nostiarra hauria estat segrestat pels policies i, tot seguit, sotmès a interrogatoris il.legals, durant el qual va morir.
Aquestes fonts asseguren que el cos sense vida del militant donostiarra va ser, a més, enterrat en algun punt de l'Estat francès. Desconeixen, però, si per a tot això els membres del cos policial espanyol van comptar amb alguna connivència o col.laboració de les autoritats o els policies francesos, o si van actuar sense.
Emplaçament a Rubalcaba
Davant d'aquestes noves dades, cal recordar la interpel pública que el dirigent del PNB Joseba Egibar va realitzar a finals d'agost al ministre espanyol d'Interior: «Seria bo que Rubalcaba expliqués si la Policia espanyola va detenir Jon Anza en territori francès», va preguntar.
Rubalcaba va respondre amb el silenci. En realitat, només una vegada ha contestat a una interpel sobre el parador d'Anza. En una roda de premsa a Gasteiz, el ministre espanyol va respondre així la pregunta realitzada per GARA: «És evident que les FSE no tenen res a veure amb aquesta desaparició. Més aviat entenc que forma part d'un problema d'ETA, i així ens ho ha fet saber ETA. Al final hi ha hi-hipòtesi per aquí que són fàcils d'imaginar.
Però res a veure amb les FSE ».
Les dades sobre aquest desenllaç de Jon Anza cobren més força encara si s'atén als últims casos de segrestos policials o parapolicials de ciutadans bascos. Per exemple, el que va patir el refugiat polític Juan Mari Mujika l'11 de desembre de l'any passat a Donapaleu, quan va ser interceptat per diversos policies que es van dirigir a ell en francès, però que després es van identificar com a policies espanyols. Ho van tenir segrestat dues hores en una barraca abandonada, on va ser sotmès a interrogatoris il.legals, sota amenaces contra la seva filla, llavors empresonada a Madrid.
Augment de segrestos polítics
Al maig va arribar el cas de l'ex pres bilbaí Lander Fernández, segrestat per agents que es van identificar com ertzaines. Després de formular la mateixa exigència de col.laboració, Fernández va denunciar que va ser apallissat. Després de narrar públicament, va ser detingut i empresonat per mandat de l'Audiència Nacional espanyola.
Un altre cas esgarrifós va ser el que va denunciar l'ex pres de Arbizu Alain Berastegi, abordat al juliol a punta de metralleta per dotze encaputxats i segrestat en una muntanya de difícil accés durant almenys set hores, després que uns falsos clients requeriments dels seus serveis com paleta.
Recentment s'ha sabut que, en aquest cas en Iruñea, va ser retingut per la força i sota fortes amenaces Dani Saralegi, de la plataforma Gora Iruñea!.
INTERROGATORI
Anza, que es trobava greument malalt, hauria mort durant els interrogatoris als que li van sotmetre els seus captors. Com a conseqüència de la seva malaltia, entre altres coses el militant d'ETA es trobava pràcticament cec.