El document «Choosing Scotland's Future», elaborat per l'actual Govern escocès el 2007, recull el camí a recórrer fins a la independència d'Escòcia, opció del partit al Govern, SNP. La convocatòria d'un referèndum sobre la independència del país és el principal objectiu tàctic d'aquest partit per a la nova fase política, tal com va anunciar el seu líder i primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, al començament de setembre. 
El primer pas per avançar cap a aquest objectiu és l'aprovació al Parlament d'Edimburg de la proposta de convocatòria de referèndum, cosa que no sembla gens clar que es vagi a produir donada la correlació de les forces parlamentàries, desfavorable al partit governant. No obstant això, hi ha dos factors que cal tenir en compte en la pronunciació del Parlament.
Rebutjar el referèndum significa negar als ciutadans la possibilitat de decidir directament sobre el futur que volen per al seu país. L'opció proclamada per l'SNP és la independència, però el fet de convocar un referèndum d'autodeterminació no significa avalar aquesta opció, sinó un exercici d'elemental democràcia. El segon factor, d'ordre tàctic, consisteix en els càlculs de les forces contràries a la independència escocesa per a pronunciar-se a favor o en contra, és a dir, valorar les conseqüències que una negativa a donar llum verda al referèndum podria tenir en futures cites electorals.
Cal recordar que el 1997, quan un 74% escocesos va votar a favor de recuperar el Parlament escocès, un 63% es va pronunciar també a favor que aquest parlament tingués competències fiscals. Sembla més clar en qualsevol cas que en aquests càlculs tindrà més pes el segon factor que la vocació democràtica d'aquestes forces.
El Govern escocès es mostra decidit a seguir endavant amb el procediment que els seus votants li van encomanar amb total normalitat democràtica. A alguns cridarà l'atenció, encara que no hauria, la manca d'estridències al voltant d'aquesta qüestió no menor, així com que el Govern de Londres es mantingui al marge.