Prop d'un miler de persones van abarrotar la plaça. No sorprèn si es té en compte la il·lusió que ha generat la candidatura entre l'esquerra independentista catalana i part de l'esquerra anticapitalista. La mostra són les parets de molts carrers catalanes repletes de cartells de la candidatura. Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles va tancar campanya als Països Catalans amb Rafa Díez, exsecretari general de LAB, com convidat. 
En l'emoció que es respirava en la plaça es plasmaven les ganes de fer escoltar a Europa les reivindicacions independentistes, de dir-los als «polítics professionals» que la crisi la paguin qui l'han creat, i també donar una «colleja històrica» a l'Estat espanyol, en paraules de Laia Hernández, qui va pujar a l'escenari en representació de les desenes de grups locals que donen suport la llista. Díez va agrair l'oportunitat brindada de «trencar la mordassa imposada a una part important de la societat basca».
Una barreja d'empipament i il·lusió es va produir quan en una gran pantalla es van projectar imatges de Franco i el Rei, de Zapatero o de l'actual tripartitt català, i tota la plaça va xiular a una. Van aparèixer les recents càrregues dels Mossos d'Esquadra, i la plaça va tornar a xiular. Però van projectar també imatges de la crema de retrats del rei, o les concorregudes manifestacions de l'esquerra independentista i l'auditori va trencar a aplaudir.
«L'Estaca'', de Lluís Llach, va posar la pell de gallina a més d'un. I després van sortir a l'escenari les banderes de totes les nacions sense Estat d'Europa, Cuba, Veneçuela, Kurdistan... Sonava la música de Obrint Pas, el cantant de la qual també ha demanat el vot per a II-SP, igual que desenes de músics, poetes i escriptors catalans. Díez es va mostrar segur que «a Euskal Herria i els Països Catalans anem a tenir motius suficients per a felicitar-nos perquè anem a posar una pedra important per una Europa dels pobles».
El primer català de la candidatura, Josep Garganté, que ocupa el nombre tres de la llista, és un conductor d'autobusos de Barcelona que va impulsar la reeixida vaga de fa un any per a aconseguir dos dies de descans setmanal. La seva victòria s'ha convertit en un símbol. I va connectar molt bé amb qui li escoltaven: «Són les victòries les quals duen l'esperança, per això és tan important sortir a guanyar.
Aconseguir representació aquest diumenge seria una petita però important victòria». Són molts els quals es fixen en els 22.446 de Euskal Herritarrok als Països Catalans en 1999, i fins a alguns miren de reüll els mítics 53.410 vots de Herri Batasuna de 1987.