Brasil, Índia i Sud-àfrica van acusar als països de rics d'haver provocat una crisi mundial que afectarà al seu creixement i van rebutjar que siguin els països pobres del planeta qui la paguin.
Els tres estats van desconfiar dels plans de rescat de la banca d'EEUU i Europa i van denunciar «la irresponsabilitat dels especuladors que han transformat el món en un gegantesc casino al mateix temps que ens donaven lliçons de com governar els nostres països». Els Governs dels vuit països més rics del planeta, el G8, han decidit convocar una reunió d'urgència, en «un futur proper», per a abordar la greu crisi que viuen els mercats financers. La Casa Blanca va ser l'encarregada d'anunciar que els líders de Canadà, Estat francès, Alemanya, Itàlia, Japó, Rússia, Gran Bretanya i Estats Units, al costat del president de la Comissió Europea, Jose Manuel Barroso, volen «resoldre junts la crisi i restaurar la confiança en els sistemes financers».
Mentre els rics es posen d'acord la major part del planeta segueix al marge dels cims per a abordar una crisi que també els afecta. Índia, Brasil i Sud-àfrica van cridar l'atenció ahir als països rics per haver provocat la crisi mundial que amenaça el seu creixement com economies emergents i van demanar una «nova iniciativa internacional per a escometre reformes estructurals» en el sistema financer mundial que incloguin als països en via de desenvolupament en la presa de decisions. En un comunicat conjunt difós en el tercer cim IBSA, que va reunir a Nova Delhi a les delegacions dels tres països presidides pels seus màxims mandataris, les potències emergents es van constituir en acusadores del capitalisme financer.
El president brasiler, Luiz Inacio Lula dóna Silva va denunciar que «els països pobres vagin a pagar per la irresponsabilitat dels especuladors que han transformat el món en un gegantesc casino al mateix temps que ens donaven lliçons de com governar els nostres països. Nosaltres no hem participat en aquest casino internacional». «En cas de recessió a Europa i en Estats Units, els països del Sud es veuran afectats perquè som els venedors i ells els compradors», va advertir el president. Va criticar també que al setembre de 2007 ja es parlés de les «hipoteques escombraries» i que fins a fa dues setmanes EEUU i les països europeus no es decidissin a prendre cartes en l'assumpte. Lula va cridar a mantenir un major flux comercial entre els països emergents, per a fer créixer els seus mercat nacionals i a una trobada entre els seus bancs centrals.
El cap de Govern indi, Manmohan Singh, va recollir el guant i va expressar el seu desig que en aquesta trobada els països del IBSA puguin establir una estratègia coordinada. Singh va destacar la importància d'assegurar la seguretat alimentària d'aquests països i va opinar que la crisi financera pot ajudar-los a explorar els seus mercats. El seu ministre de comerç Kamal Nath, «aquells que ens ensenyaven les millors receptes financeres han estat incapaces de salvar el seu propi sistema financer». El president sud-africà, Kgalema Motlanthe, també va criticar les «decisions d'una minoria que ha col·locat el sistema financer internacional a la vora de l'enfonsament». Per això, va assenyalar que consideraran «amb la major prudència les solucions clau en mà prescrites pel món desenvolupat».
En la declaració final del cim, Índia, Brasil i Sud-àfrica van suggerir que la crisi financera «no ha de ser superada amb mesures pal·liatives. La reforma ha de portar-se a terme per a incorporar sistemes més forts de consulta multinacional i vigilància. L'ètica també ha d'aplicar-se a l'economia».
Oposició i total rebuig
Marginada fins a ara en el procés de la globalització Àfrica podria aprofitar com una oportunitat la crisi financera, al dirigir menys les seves inversions als mercats nord-americans, europeu o asiàtic, reduint les fugides de capitals i augmentant les inversions locals. Evans Manduku, investigador en ciències polítiques a Nairobi, pronostica que «és probable que es vegi ara als africans invertir en bons del tresor dels seus governs locals, en els bancs públics, abans que enviar els seus diners a l'estranger».
Però també molts països depenen de l'ajuda dels països rics que va a veure's reduïda. Fins i tot aquest fet pot fomentar la «marxa cap a l'Est» d'Àfrica, impulsant el comerç amb els gegants asiàtics, segons Jared Wafula, economista de la Universitat de Nairobi. El FMI creu que l'Àfrica subsahariana serà afectada per la crisi financera però que conservarà un creixement del 6,2% en 2009 després d'un 5,9% en 2008. D'altra banda, experts del centre d'estudis Diàleg Interamericà, de Washington, van afirmar que Amèrica Llatina ha de preparar-se per a la ressaca de la crisi financera d'EEUU i que el seu creixement es veurà ralentit en 2009 per la retallada de les exportacions, la dificultat per a accedir als mercats financers internacionals, i la reducció dels ingressos procedents de les remeses enviades pels immigrants. En el món ric, el Govern d'Estats Units va anunciar que serà «un inversor passiu» en la compra d'accions en bancs privats, que seguiran sota control del sector privat.
El president, George W. Bush, va assegurar que la compra és una mesura temporal i que les accions que el govern adquireixi, amb el seu programa de 250.000 milions de dòlars «seran venudes de tornada als bancs» una vegada que passi l'emergència. «Aquests bancs seguiran estant sota control del sector privat», va dir Bush. El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va advertir que, encara que l'estabilització dels mercats financers és necessària, aquesta no serà suficient per a garantir la recuperació econòmica.
euribor
L´Euribor, que va marcar ahir el nivell de 5,312%, podria situar-se a principis de l'any que ve en el 5% una vegada que reflecteixi les mesures de rescat dels mercats financers acordades per governs i bancs centrals.
«Per quan un pla de rescat per a la pobresa?»
«Per quan un pla de rescat per a les persones i pobles que sofrixen la pobresa i l'exclusió social?», van preguntar ahir representants dels col·lectius Reves, EAPN, ILP Sarea, EGK i la Coordinadora de ONGD d'Euskadi en una compareixença davant la Borsa de Bilbao en la qual van convocar diferents actes per a matí per a denunciar la pobresa en el món i exigir la seva eradicació amb motiu del Dia Internacional contra la Pobresa. En la seva compareixença, van denunciar que hi ha més de 3.000 milions de persones que manquen d'una «vida digna» a causa de la pobresa, mentre que es destinen 470.000 milions per al rescat de les asseguradores, bancs i altres institucions financeres afectades per la crisi a EEUU.
«Les borses es desplomen, les institucions financeres s'enfonsen i els governs acudeixen al seu rescat, convençuts que estem immersos en una crisi a escala global de conseqüències catastròfiques. Gens importa que qui avui diuen perdre (o guanyar menys) hagin fet de l'especulació i l'enriquiment sense escrúpols la seva raó de ser», van denunciar., abans de apostillar que, com en tota crisi, seran «els sectors més precaritzats de la societat i els pobles més empobrits del planeta qui acabaran suportant els seus pitjors efectes». Van assenyalar que els 470.000 milions d'euros del pla de rescat servirien per a pagar «dues vegades el deute acumulat dels 49 països més pobres del món». Segons van explicar, aquesta xifra representa cinc vegades la quantitat anual d'ajuda extraordinària que es necessitaria per a arribar a els objectius de desenvolupament del mil·lenni en pobresa, educació i salut. AL terme de la compareixença van dipositar borses d'escombraries plenes de «diners» en l'interior de la Borsa de Bilbao.
La UE anuncia un acord per a «refundar el capitalisme»
Els caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-set van ratificar ahir el pla de rescat bancari aprovat el diumenge a París pels quinze països del Eurogrup, i que suposa suports de gairebé 2 bilions d'euros per a capitalitzar amb fons públics als bancs en dificultats i garantir els préstecs interbancaris. El pl «Tota Europa, sense excepció, aprova les mesures del pla d'acció concertat. Enfront d'una crisi d'una amplitud sense precedents, els 27 països d'Europa tenen ara una resposta unida», va anunciar el president francès, Nicolás Sarkozy, al terme de la primera jornada del cim de Brussel·les.
Els líders europeus van donar el seu vistiplau a la creació d'una «cèl·lula de gestió de la crisi financera», formada per la presidència francesa, el president de la Comissió Europea, el president del Banc Central Europeu, i el del Eurogrup. Però, per a evitar que «les mateixes causes provoquin demà els mateixos efectes», la UE plantejarà als seus socis internacionals una «refundació global del capitalisme», va explicar el president francès. D'altra banda, la Comissió Europea va proposar elevar la garantia de dipòsits per als particulars en la UE en cas de fallida d'una entitat fins a 50.000 euros en una primera fase i a 100.000 euros en el termini d'un any, així com reduir a tres dies el temps màxim per a retornar els diners als estalviadors.