per Ernesto Wong Maestre
Insòlit! exclama el company Fidel en la seva última reflexió quan observa i estudia el que està ocorrent en el sistema imperialista de dominació. Utilitza la contractació de forma irònica. Fabulós. Ell mateix -des de cap a un temps enrere- ja venia reflexionant sobre els diagnòstics estudiats sobre paper nefast, en les economies dels països, del cridat capital especulatiu i del comerç mundial a través de purs papers. En efecte, per a Fidel no, però sí per a milions de gent embaladida amb la televisió burgesa i , resulta increïble el que observen diàriament i els significa poc, la qual cosa ens fa recordar aquells ciutadans de la pel·lícula La Màquina del Temps dels anys seixanta que vivien com zombis i es movien al so de les sirenes dels monstres. Avui, el monstre Bush usa les seves sirenes del xantatge, del suborn i de la demagògia. Caldria esperar a veure què fa el poble nord-americà. 
Doncs bé, qui no es recolzi en la teoria leninista de l'imperialisme i en la desenvolupada pels seus seguidors, incloent les alertes i reflexions de Trotsky sobre perquè de la revolució permanent, les interpretacions d'Ernest Mandel i les del Che quan va llançar el seu Missatge a la Conferencia Tricontinental, o les de Borón en Imperi i Imperialisme, entre molts altres, no podria formar-se una idea clara de tot el que està ocorrent en el sistema imperialista. Sense aquestes reflexions serà impossible comprendre el que ocorre en les entranyes del monstre i sense la teoria leninista de la revolució social i del poder no podria predir-se el futur -amb més o menys capacitat d'encert- dels processos socials. Fins i tot, sempre cal recordar a Bolívar quan bé d'hora va alertar que els Estats Units semblaven ser destinats per la providència per a omplir de mort i misèria a l'Amèrica. Insisteixo en Lenin doncs considero que és el gran absent en molts de les anàlisis que escoltem o llegim en el debat actual, i va anar precisament ell qui va donar inici al pensament crític contrahegemónico en plena expansió imperialista. Lenin va anar "un gladiador de mil batalles" va considerar Fidel enmig d'aquell "procés de distensió" entre Estats Units i la URSS de la dècada dels 70 .
Hi ha diversos processos en curs -de les més diverses combinacions- que ens han de servir per a comprendre, explicar i predir les conseqüències d'aquesta anarquía imperialista i clima de desassossec social en les entranyes de les societats cridades "desenvolupades". Un primer procés, podria apreciar-se en els processos de centralizació i concentració del capital en els seus més disímiles formes i amb els resultats més contradictoris, expressats, ja sigui entre el poder econòmic i el poder polític, o entre aquests poders i l'opinió pública d'aquestes potències, o entre els poders econòmics de diversos signes en pugna.
Un segon procés, està a la vista i resulta d'una combinació sui generis: la tendència creixent de detenir el curs dels capitals del cridat Tercer Món cap als centres financers mundials, la qual està determinada per una clara decisió (per diversos motius i causes) de les poderoses transnacionals d'allotjar i invertir els seus capitals amb major rendibilitat i fins a amb major estabilitat, en les potències emergents del sud, així com les mesures sobiranes preses per aquestes emergents potències i països que se'ls articulen d'una o altra forma, per a evitar grans fugides de capitals cap al nord.
Un tercer procés, incideix en les decisions d'avui de les poderoses empreses com ho són les reals expectatives de recessió i possible fallida d'alguns tipus de monopolis industrials en diverses parts del món i no només dels seus bancs, doncs fins a ara es parla de" crisi financera" encara quan les indústries fusionades al capital bancari no han trencat, sinó que es troben en trànsit cap a una forta recessió, qüestió qualitativament diferent a una veritable i insalvable "crisi del capitalisme financer" compresa sota el paradigma leninista.
Un quart procés, de molt pes és altra combinació de realitats -de certa forma oposades al sistema imperialista- donades per la puixant economia socialista xinesa, la creixent força i estabilitat de Rússia, i l'acció mancomunada d'aquestes potències -influint sobre altres menors- en l'escenari mundial; i un cinquè procés, vinculat a tots els anteriors, és la creixent tendència mundial a construir noves formacions socioeconòmiques no capitalistes i legitimar més la via socialista per a afrontar les necessitats i cada vegada més fortes demandes socials, sobretot, en l'ampli i ric món del sud.
La combinació d'aquests processos -entre altres conseqüències- està conduint a les oligarquias i a l'elit dominant del capitalisme especulatiu a un estat d'ansietat cada vegada més frenètic per a buscar embolsillarse els aportis de capital, per a tractar de robar-se els diners públics que és tot aquest cabal de diners aportats pels governs capitalistes, no per a salvar als pobres sinó per a enriquir més als seus caps de classe, per a tractar de pal·liar la cridada crisi financera, que no és més que una de les formes d'emmascarar-se i expressar-se les contradiccions insalvables dintre del sistema capitalista, en la seva última fase, la imperialista. Evidències d'aquests cinc processos, decisius per a comprendre l'actual conjuntura mundial, poden trobar-se i omplir-se milers d'arxius de la computadora.
No obstant això, per a qualsevol analista podria resultar contradictori o simptomàtic escoltar a Bill Gates, enmig d'aquesta "tempesta financera" septembrina i octubrina -ara com ara-, dir que en Estats Units no hi ha crisi econòmica. Creo que no ha de tirar-se a un costat aquesta opinió a l'analitzar la situació. Serà que hi ha sectors o grups de capitalistes nord-americans que estan sent molt beneficiats amb la" crisi financera" i esperen sortir enfortits d'aquest desastre en una esfera o branca del capitalisme? a quina branca o sector de l'economia pertanyen aquests grups de la classe dominant? -podria preguntar-se Marx si encara visqués.
I si és així, quin paper ocuparan en el pròxim govern d'Estats Units per a tractar d'evitar el col·lapse final o per a projectar-se rebutjant les opcions de guerra i tirant a un cistell les estratègies de l'assassina "guerra preventiva" de Bush i les seves secuaces? Quins sectors dominants del capitalisme mundial estan participant i beneficiant-se de la distribució de la gran borsa de capitals (bilions de dòlars) trets de les arques públiques? s'aproxima el món a un estat de anarquía del sistema imperialista o d'inestabilitat política -com diria el propi Lipset- del com no es podrà sortir sinó transformant aquest sistema? quins tipus de potències, en el gairebé consolidat món multipolar, començaran a predominar en el futur sistema?.
Forts i significatives evidències, relacionades amb el segon procés poguessin trobar-se en les intenses reunions, projectes i decisions que governants del món del sud estan impulsant en l'esfera de les finances. En La nostra Amèrica, les iniciatives del Comandant Chávez i les fortaleses de la Revolució Bolivariana, marquen la pauta. El Banc del Sud, el Banc de l'ALBA, els cridats Bancs Binacionales, la política de Control Estatal de Canvi, entre uns altres, són fets reals o projectes en curs. Són temes diaris en aquests dies, pertot arreu i en tots els moments. En Àsia i a Àfrica, aquest procés abarcador de molts altres, pren expressió entorn de la força de Xina, de Sud-àfrica, d'Algèria, de Líbia, de Japó, de la Índia, encara quan hi ha transnacionals i multinacionals amb capitals nord-americans mitjançant en aquests processos.
Del tercer procés podrien trobar-se moltes més evidències de les quals els mitjans de comunicació imperials reflecteixen en els seus despatxos. Encara quan és prematur fer un diagnòstic sòlid i integral, podria observar-se que només amb la crisi hipotecària d'Estats Units fortes sumes de capitals han emigrat cap a altres esferes de major rendibilitat però això no implica que els treballadors especialitzats i no especialitzats en la indústria de la construcció i en les seves insumos trobin nous treballs i molt menys puguin gaudir de polítiques socials, doncs com va alertar i va contrastar el Comandant Chávez, "per a salvar als banquers sí hi ha diners però per a salvar als pobres i als treballadors, Bush va negar tota ajuda". Fins i tot, aquest procés -observat en el seu costat nord- està impactant fortament en el costat sud, sobretot en els països receptors de remeses, on s'afebliran les oligarquias criolles sustentades en aquests ingressos i això afeblirà al sistema imperialista.
I quin es diu de les conseqüències que han provocat les emigracions de desenes i desenes d'indústries dels Estats Units cap a països del sud en l'última dècada? Del quart procés, hi ha nombroses evidències recents, començant per a) el pas de l'economia xinesa al tercer lloc mundial; b) l'arribada a l'espai còsmic dels cosmonautas o astronautes xinesos, c) l'atenció social als centenars de milers de damnificats del poderós terratrèmol de principis d'any; d) la decisió de prioritzar els beneficis dels camperols a Xina per a 2009; i i) la reeixida Olimpíada a Xina i tota la infraestructura i formació de recursos humans que ella va comportar.
Totes aquestes evidències revelen la potencialitat d'un tipus reeixit de sistema socialista, precisament, el socialisme de mercat xinès, construït segons les particularitats xineses i basat en el marxisme-leninisme, el pensament de Mao i en algunes de les modificacions polític-econòmiques suggerides per Deng Xiaoping -menjo és ressaltar el paper de la joventut en la construcció socialista- segons ha declarat recentment el President Hu Jintao. Ni al Pentàgon, ni al Departament d'Estat, ni a cap Junta Directiva dels grans monopolis capitalistes els van passar distretes les maniobres militars conjuntes Xinesa-Rússia del 2007, i molt menys, la resposta militar russa a la invasió del territori osetio per part de Geòrgia.
I del cinquè factor, podrien sumar-se innombrables evidències només amb entrar a la web i indagar pel socialisme per a disposar de molta informació, com ens ho ha fet saber el professor Atilio Borón durant la seva conferència en la recent trobada d'intel·lectuals combatents de la Batalla d'Idees qui va afirmar que sobrepassen els vint milions d'articles existents en la web referits al socialisme en el segle XXI. Considerar aquests cinc factors en la seva vinculació dialèctica ens duria a sustentar i donar suport cada vegada amb major força la tesi central del VIII Trobada d'Intel·lectuals i Artistes en Defensa de la Humanitat que es va clausurar a Caracas, en el context de la creació d'una àmplia xarxa de bancs populars donades suport pel govern revolucionari de Veneçuela: el món està de diverses formes i maneres en transició del sistema capitalista al sistema socialista.
I cal ajudar al món a empènyer la transició. Crear o institucionalitzar una espècie de Conferencia Tricontinental no és gens desgavellat sinó oportú, sempre considerant que a diferència dels anys seixanta, ja les masses o les multituds s'estan fent ames dels seus futurs, i d'elles surten milers de líders comunals qui -qualsevol d'ells- dicten càtedres sobre la construcció socialista. Els escenaris futurs on funcionin els fòrums haurien de deixar els salons del segle XX per a anar als nous espais de masses del segle XXI. Aquest és el repte.
Per tot això, els pobles -eixos centrals d'aquest món contrastante- comprendran millor que només així, transitant del capitalisme depredador al socialisme de multituds- es podran obrir les Grans Alberedes per on passi el" home nou" i la" dona nova". Només així els treballadors del món -els creadors de la riquesa- s'uniran per a sempre i junts salvaran al planeta. Només així la humanitat tota podrà "rendir culte a la dignitat plena" dels homes i les dones que la formen.