Miquel Almirall
El 12 d'agost de 2008 La Vanguardia va publicar una notícia titulada "La reforma educativa basca obliga a un 60% d'euskera". En aquest article volem remarcar que la manera de dir les coses evidencia el que se'n pensa. És a dir, la ideologia es manifesta clarament en el discurs. Per demostrar aquesta afirmació, utilitzarem diversos textos que apareixen en la notícia que hem esm
entat.
El primer text que analitzem és el següent:
entat.El primer text que analitzem és el següent:
"En el modelo A la enseñanza es en castellano con el euskera como asignatura; en el B o mixto se imparte en ambas lenguas y en el D la enseñanza es íntegramente en euskera, salvo la asignatura de castellano".
Com es pot comprovar, els models A i D tenen la mateixa estructura: les assignatures no lingüístiques s'imparteixen en una llengua vehicular. En el model A l'única assignatura que no s'imparteix en espanyol és l'assignatura d'euskera i en el model D l'única assignatura que no s'imparteix en euskera és l'assignatura d'espanyol (deixant de banda les assignatures d'anglès i francès). Tot i això, la manera com el periodista redacta el text comporta que el model A i el model B no siguin equivalents.El periodista presenta el model A com un model harmònic, mentre que presenta el model D com un model d'exclusió. En el cas del model A, el periodista utilitza la preposició con, que en aquest context cal interpretar com a mostra de companyia. És a dir, en el model A l'espanyol i l'euskera conviuen plàcidament. En canvi, el model D no és una mostra de convivència harmònica, sinó d'una situació més o menys conflictiva. En el cas del model D, el periodista fa servir tota una gamma de paraules que mostra que no presenta les mateixes característiques que el model A.
En primer lloc, l'ús de l'adverbi íntegramente afegeix una informació irrellevant des del punt de vista semàntic perquè no afegeix cap significat nou. El periodista podria haver escrit "la enseñanza es en euskera", oració equivalent a "la enseñanza es en castellano". La utilització ideològica d'íntegramente, doncs, és evident. I, a més, és incoherent amb l'ús posterior de "salvo la asignatura de castellano". Íntegramente implica que tot l'ensenyament és en euskera mentre que salvo introdueix un sintagma que elimina la idea que tot l'ensenyament és en euskera. Per tant, si una cosa és íntegra no li pot faltar res (una assignatura en una llengua que no és en euskera).
A més a més, hi ha una manera molt senzilla de demostrar les connotacions ideològiques del text que analitzem. Es tracta d'intercanviar les paraules que ens interessen per veure com queda el nou text i concloure si el periodista de LV l'hauria escrit:
"En el modelo A la enseñanza es en euskera con el castellano como asignatura; en el B o mixto se imparte en ambas lenguas y en el D la enseñanza es íntegramente en castellano, salvo la asignatura de euskera".
És evident que aquest text mai no l'escriurà el periodista de LV perquè va en contra de la seva ideologia lingüística o, més senzillament, no coincideix amb la seva manera d'entendre (i de percebre) el món. Allò que constitueix una anomalia és l'euskera, mai l'espanyol. I allò que és conflictiu és euskera, mai l'espanyol. Parafrasejant allò que diuen sovint els espanyols, l'euskera divideix mentre que l'espanyol uneix.
Aquesta mateixa idea surt al peu de foto que acompanya la notícia:
"Cómo es hoy el modelo lingüístico. Hay tres fórmulas: en castellano con el euskera como asignatura; combinado; o todo en euskera salvo la asignatura de castellano".
L'anàlisi a fer el mateix que hem fet abans llevat que ara no apareix l'adverbi íntegramente sinó el determinat todo. Aquesta oració confirma fil per randa el que hem dit anteriorment. Pel que fa al mètode d'intercanviar paraules claus, ara obtindrem:
"Cómo es hoy el modelo lingüístico. Hay tres fórmulas: en euskera con el castellano como asignatura; combinado; o todo en castellano salvo la asignatura de euskera".
Com abans, és impensable que la persona que va escriure el peu de foto escrigui l'oració anterior. Simplement perquè allò que afirma aquesta oració se situa fora de la seva manera d'entendre el món.
El tercer text que volem comentar és el següent:
"Aunque Campos pretende llevar el proyecto al Parlamento vasco antes de que concluye el 2008, ya se han suscitado varias críticas al respecto".
Primer de tot cal situar l'oració. El conseller d'Educació del govern basc, Tontxu Campos, vol presentar un projecte que modifica l'actual model d'ensenyament d'Euskadi. La proposta pretén que com a mínim el 60 per cent de les classes es facin en euskera i la resta en espanyol (incloent-hi, anglès, francès o altres llengües estrangeres). El canvi es deu al fet que les proves sobre el coneixement de l'euskera demostren que l'alumnat no en té un domini adequat. La proposta d'Educació és, doncs, un intent (més o menys reeixit, més o menys afortunat) de millorar el domini de l'euskera per part de l'alumnat basc.
Un cop situat el projecte de què parla el periodista, analitzem l'oració. En primer lloc, hem de tenir present que es presenten dues idees: "Campos pretén portar un projecte de reforma educativa al Parlament basc abans que acabi el 2008" i "El projecte de reforma educativa que vol portar Campos al Parlament basc ja ha suscitat diverses crítiques polítiques". El periodista presenta aquestes dues idees com a enfrontades de manera que una apareix a l'oració principal i l'altra a la subordinada.
El fet que la subordinada sigui concessiva no és gens trivial perquè la idea que hi apareix és menys important que la idea que surt a la principal. Així, a l'oració de LV, la idea que la proposta de Campos ha suscitat crítiques guanya la idea que Campos vol portar la proposta al Parlament. Per tant, el periodista torna mostrar que no està d'acord amb la proposta de Campos. Si abans hem intercanviat unes paraules, ara podem intercanviar la importància de les oracions:
"Aunque ya se han suscitado varias críticas, Campos pretende llevar el proyecto al Parlamento vasco antes de que concluye el 2008".
"Aunque ya se han suscitado varias críticas, Campos pretende llevar el proyecto al Parlamento vasco antes de que concluye el 2008".
En aquest cas, la idea guanyadora és que Campos portarà al Parlament basc el projecte de reforma educativa i les crítiques queden en un segon pla. Com ja hem vist anteriorment, el periodista de LV mai escriuria aquesta oració per les raons abans esmentades. No entra dins el seu cap que algú pugui dur a terme les intencions del conseller basc.
Per acabar l'anàlisi d'aquesta oració, volem comentar dos aspectes més sobre l'aparició i ús del temporal ya. D'una banda, l'ús de ya serveix per presentar les crítiques al projecte de Campos com a inevitables. Altrament dit, com una resposta ineludible a una acció anterior incorrecta. D'altra banda, ya serveix per mostrar la immediatesa amb què PP i PSOE s'oposen a la proposta de Campos. Com es pot comprovar, l'oració anterior canvia significativament sense l'ús de ya:
"Aunque Campos pretende llevar el proyecto al Parlamento vasco antes de que concluye el 2008, se han suscitado varias críticas al respecto".
Ara no tenim ni immediatesa ni resposta ineludible.
Per últim, volem comentar el subtítol de la notícia: "Los socios de Ibarretxe quieren suprimir el actual modelo lingüístico".
L'oposició de LV al canvi de model lingüístic basc a l'educació es fa palès en la utilització del verb suprimir, amb una clara connotació negativa. Per exemple, LV hauria pogut escriure "Los socios de Ibarretxe quieren canviar el actual modelo lingüístico". Mentre que suprimir indueix a una opinió contrària al canvi de model, canviar no s'hi oposa i fins i to, pot entendre's com a positiu (renovar-se o morir, diu un famós refrany).
En conclusió, hem vist com el periodista transmet la seva concepció del món, en darrer terme, la seva ideologia, al llarg del text de la notícia que escriu.