La professora d’Economia de la Universitat de Barcelona, afiliada i delegada a la Junta de personal docent i investigador de la UB per la Intersindical-CSC, Elisenda Paluzié fa un petit repàs de la situació d’espoli que pateix el nostre país en aquest article.N’Elisenda ha realitzat post graus a Yale, al London School of Economics i a l’Ecole d’Economie de Paris.
Aquesta setmana he estat convidada per l'Obra Cultural Balear i el Grup Blanquerna a donar una conferència a Palma sobre el finançament i les balances fiscals. A poc a poc creix també a les Illes la consciència sobre les injustícies de l'actual model de finançament autonòmic.
De fet, els Països Catalans són els més perjudicats per l'actual sistema. Així, segons les darreres estimacions de la Fundació Irla, les Illes van tenir un dèficit fiscal de 3.887 milions d'euros el 2005, el País Valencià de 2.168 milions i el Principat de Catalunya de 18.595 milions.En el cas de les Illes, aquest dèficit representa un 16,9% del seu PIB, una xifra rècord, i 3.893 euros per habitant i any.
En el cas del País Valencià, la magnitud del dèficit és menor (454 euros per habitant i el 2,3% del PIB), però la injustícia és que el País Valencià hagi estat aportador net de fons de solidaritat, mentre altres comunitats autònomes, amb una renda molt superior a la valenciana, han estat rebent fons de solidaritat.
En el cas de Catalunya, el dèficit ha assolit el seu màxim històric i representa ja el 10,2% del PIB de Catalunya.En la reforma del sistema de finançament, els Països Catalans tenen interessos comuns i fóra bo que actuessin coordinadament.
Comparteixen una similitud més gran en estructura demogràfica i econòmica, i poden plantejar variables en la determinació de les necessitats de despesa que els afavoreixin.
Malauradament, el model de finançament no va canviar amb el nou Estatut i segueix sent un model multilateral, general per totes les comunitats autònomes. Tenir aliats en aquesta taula de 15 pot ser important.