El Primer de Maig la Intersindical-CSC denuncia que la política econòmica busca l’enriquiment fàcil de les empreses i perjudica els treballadors
Els actes del Primer de Maig de la Intersindical-CSC a Barcelona van començar a la plaça de Goya de Barcelona amb una ofrena floral a Francesc Layret, polític, sindicalista i advocat que va morir assassinat a mans dels pistolers de la patronal catalana. Layret va defensar davant els tribunals els sindicalistes. El secretari de formació del sindicat, Néstor Sastre, va fer un parlament denunciant les deslocalitzacions que afecten molts treballadors i treballadores catalans.
Després de l’ofrena la comitiva del sindicat es va dirigir a la plaça Universitat, el punt des d’on començava la manifestació, que va aplegar 500 persones i que va anar fins al final de la Rambla de Canaletes. Allà, Isabel Pallarès, secretària confederal de la Intersindical-CSC, va fer un parlament per explicar la idea sobre la qual girava el Primer de Maig de 2008, amb el lema La seva riquesa és la nostra pobresa.
Pallarès va dir que “estem immersos en una crisi econòmica que encara no ha tocat fons”, ja que les xifres de l’atur augmenten, la indústria catalana perd pistonada i “tot el discurs de l’I+D i del valor afegit no deixa de ser un conte a la vora del foc”. La secretària confederal de la Intersindical-CSC va manifestar que “ens han estat enganyant amb la premisa de que amb la moderació salarial es podrà fer front a la crisi” i que la “política econòmica i industrial només ha tingut en compte l’enriquiment fàcil, l’alta rendibilitat, l’especulació i, en definitiva, ha acabat convertida en una arma contra el poble treballador”.
Pallarès va afirmar davant els sindicalistes congregats que “una de les assignatures pendents és el déficit social”, ja que “mentre es parla de superàvit econòmic, un 18 per cent de la població catalana està per sota del llindar de la pobresa”. Isabel Pallarès també va fer un resum dels principals problemes econòmics i socials d’uns països, els Catalans, on “el poble no és un subjecte polític” i no té dret a queixar-se. Des de la Intersindical-CSC s’han denunciat problemes com que la majoria dels nous ocupats no arribin als 1.000 euros mensuals, que el 30 per cent de l’ocupació actual sigui temporal, que la sinistralitat laboral a Catalunya sigui el doble de la mitjana europea o que entre el 1993 i el 2005 les rendes del treball hagin perdut sis punts del producte interior brut, és a dir, 4.400 euros anuals per persona.
Pallarès va manifestar, per acabar, que “l’única alternativa al desastre del neoliberalisme passa pels treballadors i treballadores, que són els únics que creen riquesa”.
Un cop acabada la manifestació i els parlaments la jornada va continuar, aquest cop a la plaça del Diamant de la Vila de Gràcia, on es va fer un dinar popular. En acabar l'àpat hi va haver tres intervencions. El primer va ser Roger Gili, delegat de la Intersindical-CSC i representant del sindicat al secretariat del Consell Nacional de la Joventut. Gili va parlar del sindicalisme català i de la feina feta per Solidaritat d’Obrers de Catalunya, de la qual enguany se celebren els 50 anys i de la que la Intersindical-CSC n'és hereva. Durant mig segle i especialment durant “la llarga nit del franquisme” el sindicalisme nacional ha defensat els interessos dels Països Catalans i dels seus treballadors. Roger Gili va dir que “des del sindicalisme hem de seguir dibuixant un futur de llibertat per a Catalunya”.
El segon en parlar durant la tarda va ser Roger Bujons, de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. Bujons va destacar que “els joves són els que més pateixen la crisi econòmica, els contractes temporals o el mileurisme i que per aquest motiu el seu repte cap el futur és molt més gran”. El membre de l’Espai Jove també va destacar que “els joves també pateixen el procés de privatització de l’ensenyament” i va recordar el company de lluita Franki, que va ser empressonat fa poc acusat d’ultratge a Espanya.
Els darrers parlaments del dia van anar a càrrec de Sergi Perelló, secretari d’organització de la Intersindical-CSC. Perelló va dir que en el procés dcap a la sobirania dels Països Catalans “calen sindicats nacionals”, ja que només així es podrà fer realitat aquest procés polític i perquè "mai els sindicats espanyolistes, com CCOO i UGT, defensaran els interessos dels treballadors catalans com a classe i com a nació".
L'1 de maig la Unió Territorial de la Intersindical-CSC a la Catalunya Nord es va manifestar a Perpinyà i algunes seccions sindicals, com la de l'Hospital de Berga, van fer una jornada reivindicativa especial, amb una xocolatada per al personal que treballava aquest dia.
Els actes del Primer de Maig de la Intersindical-CSC a Barcelona van començar a la plaça de Goya de Barcelona amb una ofrena floral a Francesc Layret, polític, sindicalista i advocat que va morir assassinat a mans dels pistolers de la patronal catalana. Layret va defensar davant els tribunals els sindicalistes. El secretari de formació del sindicat, Néstor Sastre, va fer un parlament denunciant les deslocalitzacions que afecten molts treballadors i treballadores catalans.
Després de l’ofrena la comitiva del sindicat es va dirigir a la plaça Universitat, el punt des d’on començava la manifestació, que va aplegar 500 persones i que va anar fins al final de la Rambla de Canaletes. Allà, Isabel Pallarès, secretària confederal de la Intersindical-CSC, va fer un parlament per explicar la idea sobre la qual girava el Primer de Maig de 2008, amb el lema La seva riquesa és la nostra pobresa.
Pallarès va dir que “estem immersos en una crisi econòmica que encara no ha tocat fons”, ja que les xifres de l’atur augmenten, la indústria catalana perd pistonada i “tot el discurs de l’I+D i del valor afegit no deixa de ser un conte a la vora del foc”. La secretària confederal de la Intersindical-CSC va manifestar que “ens han estat enganyant amb la premisa de que amb la moderació salarial es podrà fer front a la crisi” i que la “política econòmica i industrial només ha tingut en compte l’enriquiment fàcil, l’alta rendibilitat, l’especulació i, en definitiva, ha acabat convertida en una arma contra el poble treballador”.
Pallarès va afirmar davant els sindicalistes congregats que “una de les assignatures pendents és el déficit social”, ja que “mentre es parla de superàvit econòmic, un 18 per cent de la població catalana està per sota del llindar de la pobresa”. Isabel Pallarès també va fer un resum dels principals problemes econòmics i socials d’uns països, els Catalans, on “el poble no és un subjecte polític” i no té dret a queixar-se. Des de la Intersindical-CSC s’han denunciat problemes com que la majoria dels nous ocupats no arribin als 1.000 euros mensuals, que el 30 per cent de l’ocupació actual sigui temporal, que la sinistralitat laboral a Catalunya sigui el doble de la mitjana europea o que entre el 1993 i el 2005 les rendes del treball hagin perdut sis punts del producte interior brut, és a dir, 4.400 euros anuals per persona.
Pallarès va manifestar, per acabar, que “l’única alternativa al desastre del neoliberalisme passa pels treballadors i treballadores, que són els únics que creen riquesa”.
Un cop acabada la manifestació i els parlaments la jornada va continuar, aquest cop a la plaça del Diamant de la Vila de Gràcia, on es va fer un dinar popular. En acabar l'àpat hi va haver tres intervencions. El primer va ser Roger Gili, delegat de la Intersindical-CSC i representant del sindicat al secretariat del Consell Nacional de la Joventut. Gili va parlar del sindicalisme català i de la feina feta per Solidaritat d’Obrers de Catalunya, de la qual enguany se celebren els 50 anys i de la que la Intersindical-CSC n'és hereva. Durant mig segle i especialment durant “la llarga nit del franquisme” el sindicalisme nacional ha defensat els interessos dels Països Catalans i dels seus treballadors. Roger Gili va dir que “des del sindicalisme hem de seguir dibuixant un futur de llibertat per a Catalunya”.
El segon en parlar durant la tarda va ser Roger Bujons, de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. Bujons va destacar que “els joves són els que més pateixen la crisi econòmica, els contractes temporals o el mileurisme i que per aquest motiu el seu repte cap el futur és molt més gran”. El membre de l’Espai Jove també va destacar que “els joves també pateixen el procés de privatització de l’ensenyament” i va recordar el company de lluita Franki, que va ser empressonat fa poc acusat d’ultratge a Espanya.
Els darrers parlaments del dia van anar a càrrec de Sergi Perelló, secretari d’organització de la Intersindical-CSC. Perelló va dir que en el procés dcap a la sobirania dels Països Catalans “calen sindicats nacionals”, ja que només així es podrà fer realitat aquest procés polític i perquè "mai els sindicats espanyolistes, com CCOO i UGT, defensaran els interessos dels treballadors catalans com a classe i com a nació".
L'1 de maig la Unió Territorial de la Intersindical-CSC a la Catalunya Nord es va manifestar a Perpinyà i algunes seccions sindicals, com la de l'Hospital de Berga, van fer una jornada reivindicativa especial, amb una xocolatada per al personal que treballava aquest dia.
Més informació, imatges i videos aquí