4/2/08

L'antítesi de l'ètica

per Fidel Castro

Quan centenars d'intel·lectuals que procedeixen de tots els continents es reuneixen a L'Havana per a participar en una Conferència Internacional sobre l'Equilibri del Món, entorn de la data del naixement de José Martí, aquest dia, per estranya casualitat, va parlar el President d'Estats Units.

En el seu últim discurs al Congrés sobre l'Estat de la Unión, utilitzant el teleprompter, Bush ens diu més amb les seves expressions extraverbales que amb les paraules elaborades pels seus assessors. Si als tres discursos que vaig esmentar en les paraules dirigides als delegats a la Trobada del 29 de gener de 2003 afegim el qual va pronunciar ahir 28, traduït a l'espanyol per la CNN ―acompanyat de celles aixecades i gestos peculiars―, gravat i transcripto immediatament per personal qualificat, aquest és el pitjor de tots per la seva demagògia, mentides i absència total d'ètica. Parlo de les paraules que ell potser va afegir, del to que ho va fer i personalment vaig observar, que és el material amb el qual vaig treballar.


“Estats Units està encapçalant la lluita contra la pobresa mundial amb sòlids programes educatius i d'assistència humanitària… Aquest programa reforça la democràcia, la transparència i l'imperi de la llei en països en desenvolupament, i els demano als membres d'aquest Congrés que financin plenament aquest important programa.”“Estats Units està a l'avantguarda en la lluita contra la fam en el món. Avui, més de la meitat de l'ajuda alimentària del món prové d'Estats Units. Aquesta nit li demano al Congrés que doni suport una proposta innovadora de prestar ajuda alimentària al comprar cultius directament dels agricultors del món en desenvolupament, perquè puguem desenvolupar la seva agricultura local i trencar la fam.


”AL principi d'aquest paràgraf s'està referint als vells compromisos adquirits per Estats Units en altres temps amb la FAO i organismes internacionals, una gota d'aigua davant les angoixants necessitats actuals de la humanitat.“Estats Units encapçala la lluita contra les malalties. Amb la seva ajuda, estem treballant per a reduir la meitat del nombre de morts relacionades amb la malària en 15 nacions africanes, i el nostre pla contra la SIDA està tractant a un milió 400 mil persones. Podem dur-los ajuda a molts més. Els demano aprovar 30 mil milions més en els pròxims 5 anys…”“Estats Units és una força d'esperança en el món, perquè som un poble compassiu…”


“En els últims 7 anys hem incrementat els fons per a veterans en més del 95 per cent… també per a atendre les necessitats d'una nova guerra… per a millorar el sistema d'atenció per als nostres guerrers ferits…”“Els demano que m'acompanyin per a crear noves ocupacions per a esposes i esposos dels nostres militars…”


“Confiant en el poble, successives generacions han transformat la nostra fràgil i jove democràcia en la nació més poderosa de la Terra… La nostra llibertat estarà segura i l'estat de la nostra nació romandrà sòlid.”Tot això ho afirma tranquil·lament, però des de l'inici del seu discurs, que eludeix tots els problemes espinosos, va fonamentant pedra sobre pedra les bases d'aquesta suposada llibertat i prosperitat, sense fer la més mínima referència als militars nord-americans que han mort o han estat mutilats per la guerra.Havia començat el discurs assenyalant que “la majoria dels nord-americans pensa que els impostos són ja molt alts…” Amenaça al Congrés: “Ha de saber que si algun tipus de projecte de llei que augmenti els impostos arriba al meu escriptori, vaig a vetar-lo.”


“La pròxima setmana els remetré un pressupost que elimina o reduïx considerablement 151 programes despilfarradores o inflats, que ascendeixen a més de 18 mil milions. El pressupost que presentaré mantindrà a Estats Units camí a superàvit en el 2012.”O es va equivocar de xifra, o la recaptació de 18 mil milions no significa gens en un pressupost que ascendeix a 2,8 milions de milions.El més important és distingir entre el dèficit del pressupost de l'Estat, que va ascendir a 163 mil milions, i el dèficit del compte corrent de la balança de pagaments, que va totalitzar 811 mil milions en el 2006, i el deute públic es calcula en 9,1 milions de milions.


La seva despesa militar s'eleva a més del 60 per cent del total que s'inverteix en el món per aquest concepte. La unça troy d'or, avui dia 29 va arribar el rècord de 933 dòlars. El desordre és conseqüència de l'emissió de dòlars sense límit algun en un país la població del qual gasta més del que estalvia i en un món on la capacitat adquisitiva de la moneda d'Estats Units s'ha reduït extraordinàriament. La recepta que sol aplicar el seu govern és expressar confiança i seguretat en l'economia, baixar les taxes d'interès bancari, injectar més bitllets en circulació, aprofundir el problema i dilatar les conseqüències. Què significa en l'actualitat el preu del sucre, que avui estava a 12,27 centaus de dòlar la lliura?


A la seva producció i exportació es dediquen avui desenes de països pobres. Aquest exemple ho esmento solament per a il·lustrar que Bush deliberatament ho embulla i ho barreja tot.El President d'Estats Units prossegueix així amb el seu passeig olímpic sobre els problemes d'un planeta als seus peus.“Vull que aprovin reformes dels programes Fanie Mae i Freddie Mac, modernitzar l'Adreça Federal de l'Habitatge i permetre que els propietaris tornin a finançar les seves hipoteques a través de bons lliures d'impostos...”“Tenim un objectiu comú: fer que la cura mèdica sigui més accessible a tots els nord-americans.”


Per a això, hem d'augmentar les opcions dels consumidors, no el control del govern…”“Hem de confiar que els estudiants van a aprendre si se'ls dóna l'oportunitat, i als pares més poder per a exigir més resultats de les nostres escoles…“Els estudiants afroestadounidenses i hispans han arribat a tenir notes màximes… Ara hem de treballar junts perquè hagi més flexibilitat per als estats i els districtes i reduir el nombre d'estudiants que deixen l'escola abans d'acabar la secundària…“Gràcies a les beques que vostès van aprovar, més de 2,600 dels nens més pobres de la capital han trobat nova esperança en una escola religiosa o privada d'altre tipus. Lamentablement, aquestes escoles estan desapareixent a un ritme alarmant en molts dels barris urbans pobres d'Estats Units…


Per tant, els he demanat el seu respatller per a un nou programa de 300 milions de dòlars…“Depenem cada vegada més de la capacitat de vendre productes, collites i serveis a tot el món. Per tant, volem acabar amb les barreres al comerç i a la inversió. Volem una Ronda de Doha que tingui èxit, i volem aconseguir un acord aquest any.“Vull agrair al Congrés haver aprovat l'acord amb Perú. I ara els demano que aprovin els acords amb Colòmbia, Panamà i Corea del Sud.“Molts productes d'aquests països entren aquí sense aranzels; no obstant això, molts dels nostres productes enfronten aranzels alts en els seus mercats. Hem d'aparellar la situació.


Això ens donaria accés a més de 100 milions de clients i protegiria bons treballs per als millors treballadors del món: aquells els productes dels quals estiguin fets en Estats Units.“Aquests acords també promouen els interessos estratègics d'Estats Units.“La nostra seguretat, la nostra prosperitat, el nostre medi ambient, requereixen reduir la nostra dependència del petroli. Busquem energia a partir del carbó…“Anem a crear un fons internacional de tecnologia neta per a reduir i potser revertir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.“Per a seguir sent competitius en el futur, hem de confiar en els nostres científics i tècnics i donar-los més poder perquè arribin als descobriments del futur.


Els demano el suport federal… perquè Estats Units segueixi sent la nació més dinàmica del planeta.”Sempre apel·lant al chovinismo, prossegueix el seu vol imaginari cap a altres temes:“Avui en la costa del Golf volem retre homenatge a la resistència dels habitants d'aquesta regió; volem que puguin reconstruir-la millor, més forta que abans. I em plau anunciar que anem a realitzar el Cim nord-americà d'Estats Units, Mèxic i Canadà en la gran ciutat de Nova Orleáns.“Altre repte important és la immigració. Estats Units necessita assegurar les seves fronteres i, amb la seva ajuda, el meu govern està prenent mesures per a fer-lo, incrementant el control en els llocs de treball, col·locant barreres i noves tecnologies per a impedir creus il·legals… Aquest any pensem duplicar el nombre d'agents de la Patrulla Fronterera.”


Es tracta d'una de les fonts d'ocupació ben remunerada que Bush cerca.No desitja recordar que a Mèxic li va ser arravassat més del 50 per cent del seu territori en una guerra de conquesta, i pretén que ningú recordi que en el mur de Berlín, durant els seus gairebé 30 anys d'existència, van morir menys persones tractant d'ingressar a el “món lliure” que els llatinoamericans que estan morint ja ―no menys de 500 cada any― al tractar de creuar la frontera a la recerca de treball, sense Llei d'Ajustament que els privilegiï i estimuli, com fan amb els ciutadans de Cuba. La xifra d'immigrants il·legals arrestats i retornats traumàticament cada any ascendeix a centenars de milers.Immediatament, el discurs salta al Mig Orient, d'on acaba de regressar després d'un veni, vidi, vici diplomàtic.


Després d'esmentar el Líban, L'Iraq, Afganistan i Pakistan, afirma: “La seguretat d'Estats Units i la pau del món depenen que propaguem l'esperança de la llibertat en ell. En Afganistan, Estats Units, els nostres aliats de l'OTAN i 15 països associats estan ajudant al poble afganès a defensar la seva llibertat i a reconstruir el seu país.”No esmenta en absolut que això mateix va ser el que va voler fer la URSS, a l'ocupar el país amb les seves poderoses Forces Armades, que van acabar derrotades al xocar amb els seus costums, religió i cultura diferents, independentment que els soviètics no van ser allí a conquistar matèries primeres per al gran cabdal, i que una organització socialista que mai va fer mal algun a Estats Units va intentar canviar revolucionàriament el curs de la nació.Immediatament, Bush salta a L'Iraq, que no va tenir gens que veure amb els atemptats del 11 de setembre de 2001, i va ser envaït perquè així ho va decidir Bush com President d'Estats Units i els seus més propers col·laboradors, sense que ningú dubti en el món que l'objectiu era ocupar els seus jaciments de petroli, el que ha costat a aquest poble centenars de milers de morts i milions de desplaçats de les seves llars, o s'han vist obligats a emigrar.“El poble de L'Iraq ràpidament es va adonar que una mica dramàtic estava ocorrent.


Els quals temien que Estats Units estigués preparant-se per a abandonar-los, van veure com desenes de milers de soldats arribaven al país, van veure a les nostres forces traslladar-se als veïnats, desallotjar als terroristes i quedar-se per a assegurar que l'enemic no regressés… Els nostres soldats i civils a L'Iraq estan ocupant-se amb coratge i distinció, i conten amb la gratitud de tot el país…“En l'últim any, hem capturat o matat a milers d'extremistes a L'Iraq; els nostres enemics han estat durament copejats, però no han estat derrotats.


I podem esperar encara que hagi lluites més difícils.“L'objectiu l'any que ve és mantenir i edificar sobre els assoliments del 2007 passant a la següent fase de la nostra estratègia. Les tropes nord-americanes estan passant, d'encapçalar operacions, a ser sòcies de les forces iraquianes i eventualment a tenir una missió de supervisió…


“Això significa que més de 20 mil dels nostres soldats estan regressant.“Qualsevol reducció futura de tropes es basarà en les condicions a L'Iraq i en les recomanacions dels nostres comandants.“El progrés en les províncies ha de ser equiparat amb el progrés a Bagdad.


“Encara falta molt, però després de dècades de dictadura i el dolor de violències sectarias, la reconciliació està tirant arrels, i els iraquians estan assumint el control del seu futur.“La missió a L'Iraq ha estat difícil, però és un interès vital d'Estats Units que tinguem èxit. “També ens enfrontem a forces extremistes en la Terra Santa…


Els palestins han triat a un President que reconeix que plantar-li cara al terrorisme és essencial per a assolir un Estat on el seu poble pugui viure amb dignitat i en pau amb Israel.”Bush no diu una paraula dels milions de palestins despullats de les seves terres o expulsats d'elles, sotmesos a un sistema de apartheid.La fórmula de Bush és coneguda: 50 mil milions de dòlars en armes per als àrabs, procedents del complex militar-industrial, i 60 mil milions per a Israel en deu anys. Es tracta de dòlars que mantinguin un valor real.


Algú paga: centenars de milions de treballadors produint amb les seves mans mercaderies barates i salaris mínims, i altres centenars de milions de persones subalimentadas.Però no conclou aquí el discurs: “Iran està donant-los fons i entrenament a grups milicians a L'Iraq, donant suport als terroristes de Hezbollah en el Líban i protegint els esforços de Hamas para soscavar la pau en la Terra Santa.


Teheran també està desenvolupant míssils balístics d'abast cada vegada major i continua desenvolupant la seva capacitat per a enriquir urani, el que pogués servir per a crear un arma nuclear.“El nostre missatge als líders d'Iran és clar: suspenguin de forma verificable l'enriquiment nuclear per a poder negociar.“Estats Units li plantarà cara als quals amenacin a les nostres tropes. Estarem al costat dels nostres aliats i anem a defensar els nostres interessos vitals en el Golf.”No es refereix això al Golf de Mèxic, sinó al Golf Pèrsic en aigües no més llunyanes de 12 milles d'Iran.Hi ha un fet històric: en època del Sha, Iran era la potència millor armada de la regió. AL triomfar la Revolució en aquest país, dirigida per l'imant Khomeini, Estats Units va encoratjar a L'Iraq i li va donar suport per a envair-lo.


D'aquí va sorgir un conflicte que va costar centenars de milers de milions i incomptables morts i mutilats, i que avui es justifica com una mica propi de la guerra freda.En realitat, no fa mancada que altres òrgans de divulgació informin sobre el discurs del President d'Estats Units; cal deixar que el propi Bush parli. Per a un poble que sap llegir, escriure i que pensa, ningú pot fer una crítica més eloqüent de l'imperi que el propi Bush.


A títol de país al·ludit, li responc.


He treballat dur.Espero haver escrit amb freda imparcialitat.


Fidel Castro Ruz

29 de gener de 2008