per Adam Majó Garriga. CUP Manresa
A les darreres eleccions municipals, les més de 50 Candidatures d'Unitat Popular aconseguiren una trentena llarga de regidors, alguns d'ells en capitals de comarca i en ciutats mitjanes com Vilanova, Manresa, Vic, Vilafranca o Mataró. D'aquesta manera, les CUP es visualitzaren com un espai polític diferenciat -amb una columneta pròpia al programa de seguiment electoral de TV3, al costat dels cinc partits amb representació habitual. Aquest relatiu salt qualitatiu esperonà un debat intern que, de fet, ja feia uns anys que existia.
Un debat que, a vegades, es presenta de manera excessivament esquemàtica. Com si només hi hagués dues opcions, dos camins divergents. O som tant sols una coordinadora de col·lectius locals que es dediquen exclusivament al treball municipalista; o ens hem convertit en l'embrió, ja madur, d'una nova força política que tindria característiques organitzatives i de funcionament semblants a les de qualsevol partit convencional. Es tractaria, segons aquesta visió reductivista del debat plantejat, de convertir-nos, o no, en un mena de germà petit d'ERC, més radicalment independentista i més obertament d'esquerres.
Doncs bé, qui plantegi el debat en aquests termes, s'equivoca. Hores d'ara, no hi ha, a les diferents CUP, cap partidari del blanc o el negre sinó, fent servir el tòpic, de diferents tonalitats del gris. No hi ha ningú, ningú, que no cregui que l'objectiu fonamental de les CUP sigui el treball local i municipalista, ja sigui amb representació institucional o no, i que aquest és el marc que ens permet lligar els plantejaments polítics generals de l'Esquerra Independentista amb els problemes concrets que les persones que vivim en aquest país tenim plantejats col·lectivament. I és evident per tothom, també, que aquesta visió local de l'acció política demana un grau molt alt d'autonomia de cada Candidatura.
Ara bé, de la mateixa manera que tothom està d'acord en mantenir el caràcter federatiu de les CUP, tampoc a ningú se li escapa que la utilització de l'estelada i d'unes sigles comunes, no són cap casualitat, i que ens uneixen determinats referents polítics que són clarament extramunicipals, des del rebuig al marc constitucional, fins a l'aposta per la independència i el referent de Països Catalans, així com l'actitud decidida al servei a les classes populars i en defensa del territori. Com que el què compartim va més enllà dels límits estrictes del municipi, i com que massa dels problemes que pateixen els veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats són comuns -el transport públic, per exemple- cal que la CUP tingui, també, veu en qüestions d'àmbit nacional o, fins i tot, global (estava pensant en determinats conflictes internacionals vinculats al dret a l'autodeterminació dels pobles, les guerres imperialistes o a la desigualtat Nord-Sud, per exemple).
En definitiva, que a la CUP hi ha unanimitat en entendre què som: més que una coordinadora, però menys que un partit. Tot i que, això és cert, el que hem d'acabar de consensuar és en quin punt de l'espai entre aquests dos models conceptuals ens trobem. No hauria de ser tant difícil.