25/9/11

Alemanys van emprar a un criminal nazi per a espiar a Fidel

Els serveis secrets de l'Alemanya occidental -el BND- van emprar entre 1958 i 1962 a un criminal nazi, Walther Rauff, en aquells dies resident a Xile, per a espiar al líder cubà Fidel Castro, revela avui el setmanari “Der Spiegel“. Rauff, qui després de la derrota del Tercer Reich va fugir d'un camp de presoners aliat cap a Síria, primer, i Llatinoamèrica, després, va ser requerit, quan ja es trobava a Xile, per altre exnazi, llavors agent del BND, per a filtrar-los informació de Fidel.

Tant l'espionatge occidental alemany com el seu emissari coneixien perfectament el paper ocupat per Rauff durant el nazisme, va ser coordinador i responsable d'unitats mòbils de càmeres de gas, desenvolupades per ell mateix. Rauff va dirigir una unitat especial de les SS, que va arribar a disposar de 20 camions equipats per càmeres de 1,7 metres d'ample per sis metres de llarg, que estaven connectades al tub d'escapi del vehicle de manera que els presos morien per emanacions de gas. Aquestes càmeres van ser utilitzades tant en camps de concentració al costat de Berlín com en la Polònia ocupada i Ucraïna, prossegueix el setmanari.

Tot i això, el BND va contactar amb el criminal nazi, amb la comesa de subministrar als serveis d'espionatge informació sobre Fidel Castro. A canvi d'aquests serveis, Rauff va rebre 70.000 marcs alemanys i a més se li va avisar a temps per a que destruís tots els seus documents quan la policia va anar a detenir-lo a Puente Arenas en 1962. “Der Spiegel” remet aquestes informacions a documents recentment desclassificats del BND. Rauff va ser capturat en 1945 per tropes nord-americanes, però va escapar d'un camp de presoners italià un any després i, després va passar una temporada a Síria i més tard a Equador, va arribar a Xile a mitjans dels anys 50, on es va establir com home de negocis a Punta Arenas.

En 1962 va ser detingut i se li va obrir judici en virtut a una sol·licitud de la justícia alemanya, que li reclamava per les mort d'uns 98.000 presoners durant el nazisme. El procés va acabar sobresegut, perquè la justícia xilena va considerar que els seus crims havien prescrit a l'haver transcorregut més de quinze anys d'aquests. Va morir en 1984 a Xile, on havien transcorregut els últims 26 anys de la seva vida, part dels quals protegit pel règim d'Augusto Pinochet.

Llegeix l´article en alemany