Val la pena investigar i escriure en una època en què la paraula està tan devaluada i el pensament social tan quantificat, domesticat i serialitzat? Com sobreposar-se a les trituradores institucionals del pensament crític? Quin sentit té dedicar tant temps a furgar amb una lupa en els racons més amagats de l'obra de Marx si gairebé ningú llegirà aquesta investigació?
Ens queda el dubte. Però de tota manera creiem que cal seguir batallant contra la mediocritat, el pensament únic, la crueltat sistemàtica, la legitimació de l'ordre establert, l'aixafament de tota dissidència radical, l'explotació i la dominació de l'ésser humà sobre l'ésser humà. Encara que el mccarthysme estigui a l'ordre del dia, no podem ni hem de permetre que la por disminueixi la nostra capacitat de pensar, com alguna vegada alertés Horkheimer. Cal seguir resistint fins al final, qüestionant i lluitant, com en altres èpoques van fer els guerrillers del gueto de Varsòvia, completament tancats pels nazis, com va fer el Che Guevara fins a l'últim minut, com avui fa la insurrecció del segle XXI envoltada de bases militars nord-americanes. Cal seguir remant. No s'ha de donar el braç a torçar. Tampoc cal autocensurar.