El 28 de novembre, les catalanes i catalans del Principat estem cridats a les urnes per escollir un nou Parlament autonòmic. Seran uns comicis un pèl diferents dels anteriors, ja que es duran a terme en uns moments en què l’autonomisme ha perdut tota credibilitat davant les persones que volem un futur de justícia i llibertat per al nostre poble.
El fracàs del procés estatutari, les consultes populars per la independència i les mobilitzacions sobiranistes han acabat de sentenciar allò que des de l’independentisme hem vingut denunciant des del 1979: que l’autonomisme és un carreró sense sortida i que el nostre futur com a poble només és possible assolint la plena independència nacional.
Malauradament, però, les opcions polítiques del país no responen encara a aquesta realitat, sinó que en alguns casos per immobilisme (PSC, CiU i ICV) i en altres per inoperància o manca de perspectiva estratègica, segueixen sense oferir al poble català una alternativa electoral que es proposi enfilar amb garanties el camí de la llibertat.
Des de l’MDT volem recordar un cop més que la independència és un procés de Ruptura Democràtica respecte uns estats ocupants i que aquest en cap cas ha estat ni serà possible utilitzant tan sols vies parlamentàries; ans el contrari: la conquesta de la llibertat requereix d’elevats nivells de conscienciació i mobilització populars que forcin o acompanyin, de facto, la ruptura institucional.
Precisament per això volem deixar ben clar que, en aquests moments, les tasques primordials en la preparació del terreny per a la Ruptura són d’una banda l’articulació d’un veritable moviment popular per la independència que, recollint l’experiència de les consultes, arreli en el territori i a través de la conscienciació i la mobilització faci possible l’hegemonia social de les tesis independentistes; i de l’altra anar construint un eix de ruptura institucional (com podria ser una assemblea de representants electes dels Països Catalans) que, juntament amb el moviment popular iniciï un procés constituent i internacionalitzi les nostres reivindicacions.
Ara bé, cap d’aquests dos eixos difícilment reeixirà sense un motor que els dinamitzi i els orienti. Anem a pams:
- El projecte polític independentista només serà hegemònic quan la majoria de les classes populars l’identifiquin com un projecte propi, al servei dels seus interessos, com un projecte transformador que millorarà significativament les condicions de vida del conjunt del nostre poble.
- D’altra banda, fora il·lús pensar que l’enemic romandrà passiu en aquest procés. Des de les diferents pràctiques de repressió judicial, fins a les aliances (o compres) de sectors socials susceptibles d’abandonar l’independentisme i retornar a negociar noves formes de submissió i subordinació, l’estat espanyol té molts instruments per obstaculitzar el procés de ruptura.
Per aquests dos motius, desplegar un procés de ruptura democràtica amb possibilitats reals d’èxit implica necessàriament articular políticament i social els sectors més conscients del nostre poble; dit d’una altra manera, articular l’espai d’ Unitat Popular com a garantia de la orientació correcta del procés.
Ara més que mai, doncs, és hora de treballar perquè la CUP assumeixi desacomplexadament el seu paper de referent polític dels sectors més conscients del nostre poble, per fer-la arrelar arreu del territori i per reforçar els seus vincles amb les persones i organitzacions que treballen dia a dia en diferents moviments populars i reivindicatius.
En aquest sentit, els cants de sirena desafinats, orquestrats per ERC, per intentar evitar el desastre a què a què els han abocat els seus errors polítics, no trobaran cap mena de ressò més enllà del conformisme i l’interès particular més curt de vista. No es poden emprendre nous viatges amb naus antigues, i ERC ha demostrat sobradament el seu allunyament de qualsevol estratègia independentista real, més enllà de les declaracions grandiloqüents. Només després d’una hipotètica desfeta electoral, els militants honestos d’ERC podrien estar en condicions de corregir el rumb imposat els darrers anys per uns dirigents que han fet de la política el seu modus vivendi. Per tant, el vot a ERC no fa sinó endarrerir aquesta clarificació urgent i necessària.
Diguem-ho clar un cop més: les mancances, errors i/o desviacions d’alguns sectors aplegats dins el maremàgnum de l’Esquerra Independentista i en àmbits de la CUP ens han dut a una situació en què, malauradament, només podem contemplar el lamentable panorama electoral en comptes d’incidir-hi. Preparem-nos, doncs, per modificar aquesta situació i fer sortir la CUP del fora de joc en què es troba actualment.