Les decisions de la CUP de no concórrer a les eleccions al Parlament i de no donar cap suport a la Crida a la Unitat Popular -que volia bastir una candidatura independentista i revolucionària conjuntament amb Revolta Global- ha generat un debat d'allò més intens en el si de l'esquerra independentista. Entre d'altres veus, sobresurt la del soci del Casal Independentista de Sants i membre del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària Martí Majoral publicada a llibertat.cat. Majoral 'acata' que la prioritat de la CUP han de ser les municipals del 2011, però apunta: 'No hi ha cap senyal que passades les municipals del 2011 no ens trobem un cop més en la inacció del 2007. Llavors, passat el relatiu èxit electoral, no varem ser capaces d'aprofitar l'oportunitat, l'empenta del moment, per definir el salt quantitatiu i qualitatiu que moltes trobem a faltar'. Veus de l'esquerra independentista demanen a Endavant que desencalli la situació d''impasse' en què es troba la CUP
Per a evitar que no es torni a repetir la situació del 2007, afirma: 'Confio que sabrem aprendre la lliçó i començarem a treballar des d'ara mateix, o com a molt tard, però amb fermesa i determinació, just després de les municipals del 2011.' I per a desencallar la situació, demana a MDT i Endavant 'un acord de mínims' que faci possible 'definir eines i camins per arribar a les eleccions del 2014 amb garanties'.
Segons Majoral, la CUP és la proposta de l'MDT per a 'encarar polítiques regionals en escenaris electorals i institucionals', opinió que Endavant no comparteix i que és en bona mesura la causa de l'impasse que viu actualment l'independentisme revolucionari català: 'Assenyalen un seguit de riscos que poden dur la CUP (o l'eina creada per a concórrer al Parlament) a generar una inversió de l’ordre de presa de decisions que no s'adequa amb l'assemblearisme del nostre moviment. Aquesta situació vindria donada per una acceleració del ritme de treball i presa de decisions a què l’ens parlamentari es veuria avocat a adoptar. En definitiva tot un llistat de riscos potencials que amaguen un greu perill cap al projecte de canvi que representa l’Esquerra Independentista.'
Però Majoral reclama que Endavant faci un pas més en aquest posicionament i defineixi 'el model alternatiu d’estructura política que ha de treure l’Esquerra Independentista del voral en el que s’ha volgut aturar', i l'exhorta a 'definir el model d’estructuració electoral i, fins i tot, de manera indestriable, l’estructuració global del moviment que ha de guiar l’Esquerra Independentista els propers anys. De no fer-ho, la inèrcia ens podrà'.
I acaba afirmant: 'El que hi trobo a faltar és el mea culpa d’Endavant, i de l’MDT també, per tenir-nos a totes, sense més propostes d’avançar cap a la unitat d’acció que la inexistència de propostes. On és fàcil deixar anar ràpid el desqualificatiu cap als qui es surten de les línies del moviment sense voler recordar els centenars de persones vàlides i “nostres” que hem perdut pel camí, que ja no militen. On la manca de línies de treball concretes permeten que altres, amb les nostres sigles, s’atreveixin a fer el que nosaltres no hem sabut, no per no voler-ho fer, sinó perquè no hem estat capaces de trobar la fórmula per fer-ho, amb prou temps, amb prou sinceritat i claredat'.
Endavant i Iniciativa Internacionalista
L'escepticisme d'Endavant respecte que la CUP faci el salt nacional contrasta amb el suport entusiasta que la formació va donar a Iniciativa Internacionalista (II) a les eleccions europees de l'any passat, essent la principal formació de l'esquerra independentista catalana que hi va donar suport explícit.
Però just l'endemà de les eleccions, quan II va sumar només 16.575 vots a Catalunya, Endavant va considerar que el resultat s'havia de prendre com una 'lliçó d'humilitat' davant la possibilitat que la CUP 'presenti batalla en convocatòries supramunicipals'.