x Vicenç Navarro
Si vostès llegixen la premsa o escolten la ràdio o veuen la televisió s'adonaran que termes com burgesia, petita burgesia, classe treballadora o lluita de classes (termes tots ells utilitzats àmpliament per les dues tradicions sociològiques més importants del món occidental, tant la weberiana com la marxista durant la major part del segle XX) han desaparegut pràcticament de la narrativa mediàtica i política del país. Aquelles veus aïllades que utilitzen aquests termes són immediatament acusades d'”antiquades” o el que és pitjor, són marginades, mantingudes en quarentena per a impedir el contagi a la població.
Com a resultat d'aquesta discriminació d'aquests termes del llenguatge hem vist la seva substitució per altres termes, agrupant la ciutadania de l'estat espanyol en tres classes socials: els rics, els pobres i la classe mitjana, que està entre els dos pols, el de dalt -els rics- i el de baix –els pobres-. En aquesta nova tipologia, la majoria de la ciutadania està i es defineix com classe mitja. A les altres dues classes se les anomena classe alta (als rics) i classe baixa (als pobres). Per aquest motiu la nova estructura social agrupa als ciutadans en classe alta, classe mitjana i classe baixa.
En les enquestes sobre l'estructura social, se li demana a la població, com a conseqüència d'aquest enteniment de la nova estructura social de l'estat espanyol, que es defineixi, preguntant-li, és vostè de la classe alta, de la classe mitjana o de la classe baixa? I com és predictible, la majoria de la població es defineix com classe mitjana. Per aquest motiu la gran majoria dels mitjans d'informació i persuasió prenen aquestes enquestes com mostra que som un país de classes mitjanes. He de reconèixer que si un enquestador em para en el carrer i, com part de l'enquesta, em demana, “és vostè de classe baixa?”, li contestaré mirant-li fixament a la cara “i la seva mare també”, doncs tal categorització és un insult, independentment de la voluntat de l'enquestador que sens dubte no intenta insultar. Però la pregunta és insultant. I no obstant això es fa constantment. En realitat, en estadístiques de l'estat espanyol aquesta definició es fa fins i tot més detallada, amb la qual cosa als habitants de l'estat se'ns cataloga de classe alta, classe mitjana alta, classe mitjana baixa i classe baixa. Jo vaig suggerir irònicament que s'afegís altra categoria, la de baixa baixa. L'estat espanyol, amb aquesta nova tipologia es transforma en una societat de castes, amb la casta superior, la casta mitjana i la casta baixa.
Un exemple recent de tal manera d'analitzar l'estructura social va ser una enquesta que es va publicar en El Periódico sobre la classe social de les audiències televisives. En tal enquesta s'avaluava l'audiència no només per la seva grandària, sinó també per la seva classe social, és a dir, seguint la nova terminologia, classe alta, classe mitjana i classe baixa. Com que l'enquesta de l'audiència valorava més l'audiència de classe alta que la de classe baixa, tinc curiositat per saber quants televidents del programa de classe baixa equivalien a un de classe alta. En aquesta visió, ens van agrupar en sectes (perdó, classes socials) en la qual uns estan en la classe alta i altres en la classe baixa, amb la classe mitjana enmig.
Aquest tipus de llenguatge ja s'ha generalitzat i suposa un insult als grans sectors de la població treballadora no qualificada i que queda agrupada sota la categoria de classe baixa. Em recorda a aquella expressió utilitzada per l'oligarquia que governava L'Estat espanyol durant la dictadura, que es referia a les persones de classes treballadores com “pertanyents a les classes humils”. No era infreqüent que s'utilitzés el terme “pobre però honrat”, assumint implícitament que la majoria no eren honrats, doncs en cas de ser-ho no hi hauria necessitat d'aclarir-ho. Aquesta expressió, per cert, continua utilitzant-se. Així, en La Vanguardia, propietat de la família burgesa Godó a Catalunya, es va publicar recentment un article sobre el molt popular entrenador del Barça, Pep Guardiola, els pares del qual són obrers, als quals l'article es referia com de “família humil però honrada”. Això està escrit en l'any 2009, any que ha vist un enorme nombre de casos de llatrocini i corrupció en la burgesia catalana, la qual cosa semblaria justificar que s'utilitzés l'expressió per a definir a una persona de classe alta, com “un burgès però honrat”, categoria que comença a ser una excepció.
Em sembla correcta l'expressió de persona de renda alta, mitjana i baixa. Però em sembla insultant que es parli de classe alta, mitjana i baixa. En realitat els termes burgesia, petita burgesia, classe mitja i classe treballadora (a la qual pertany la majoria de ciutadans de l'estat espanyol) són termes científics i per tant vàlids tant en el segle XIX com en el XX i XXI. La llei de gravetat és molt antiga però no és antiquada. Si no ho creu, salti d'un quart pis i ho veurà. Naturalment que la composició de cada classe ha anat variant. Així per exemple, la classe treballadora en la majoria de països desenvolupats està constituïda per treballadors de serveis, en lloc de com abans, de treballadors de la manufactura. Però classes existeixen i això és fàcil de demostrar. Les xifres de mortalitat ho confirmen. En general, hi ha una relació entre com la gent mor i com viu. A l'estat espanyol un burgès viu dos anys més que un petit burgès, el qual viu dos anys més que un professional de classe mitja, el qual viu dos anys més que un treballador qualificat, el qual viu dos anys més que un treballador no qualificat, el qual viu dos anys més que un treballador no qualificat amb més de cinc anys a l'atur. La diferència entre l'últim i el primer són deu anys (repeteixo, deu anys. En la UE-15 són set anys). Les distàncies d'anys de vida són termes mitjans i en general són menors entre les classes de renda superior que no entre les classes populars. Simplificar aquesta realitat i posar-nos a tots en un sistema de castes que la majoria estem en la mitjana és una política de les “classes altes” per a fer-li oblidar a vostè i a mi que hi ha classes socials a l'estat espanyol, ocultant també que hi ha una lluita de classes que la classe alta guanya gairebé cada dia, fins i tot configurant el llenguatge que s'utilitza en la cultura mediàtica i política del país.
Una última observació. Li prego al lector que, si està d'acord amb aquest article, ho enviï a qualsevol periodista, tertulià o polític que utilitzi tals termes, exigint-li que no insulti a la classe treballadora d'aquest país, que encara quan la seva renda és baixa, la classe no és una casta baixa.
Article Publicat el diari digital El Plural el 5 d'octubre de 2009, i reproduït en nombrosos llocs web. Traduït per la Fàbrica .