La solució està en la nostra mà. Com reivindicava un parell d'hores abans de l'atac Manuel Tapia des d'un dels vaixells.
El "poble elegit" de déu, igual que "la raça ària superior" fa 70 anys, segueix demostrant impunement la seva clara voluntat per imposar el Reich sionista a la "Terra Promesa" sense contemplacions. Des del antisionisme més prosemita em cago en l'Antic Testament, la declaració de Balfour i l'últim "pla de pau" obamamaniaco-clintonriniano "vigent".
Des de 1948 són desenes els exemples de impune criminalitat sionista que han castigat consciències i rebentat cossos. Pur terrorisme d'estat, terrorisme amb T majúscula, Terrosionismo que massacra nenes, ancians, malalts, cooperants o solidaris.
I la criminalitat sionista és impune gràcies a nosaltres i nosaltres. Als milions de "bons" ciutadans formals que "triem" sense dir ni piu i financem amb els nostres impostos a tota la caterva política respectiva que legitima des de "la democràcia i el respecte als drets humans de la lluita antiterrorista" a l'terrosionismo israelià. Quina fàstic!
Ni abans ni després! Si Gaza 08 no va commoure, res commourà. Els solidaris assassinats aquesta nit són turcs, ciutadans de segona en aquest món de primera. No sabrem seus currículum ni veurem les seves fotos familiars. Potser si haguessin estat alemanys o britànics s'haguessin salvat, però probablement tampoc ... Massa humans, vermells, excessiva solidaritat. Són, serien, excedent ideològic per a aquest Sistema de feliços lobotomizados polítics. Superlativa consciència humana per un sistema tan inhumà, tan fals, hipòcrita i interessat.
Així va ser amb la nord-americana Rachel Corrie. Una "vermella" menys. Per què fins a la solidaritat ha de ser regulada en continguts i accions pel Sistema per a ser correcta i per tant inútil. "Solidaritat" de postal, d'aparador, transcrivint a La Polla. Aquesta és la que es protegeix, es fomenta. Per això, perquè era generosa i crítica amb el sistema, el 2003, Rachel va ser aixafada per la pala de la gegantina excavadora Caterpillar D9 de les IDF-Forces de Defensa Israelianes-que esventrat habitatges palestines a Rafah. Llavors els terrosionistas van demostrar que res ni ningú els anava a parar, ara en aigües internacionals encara més.
Israel ha demostrat una altra que va de debò, que segueix en la lògica genocida de Sabra i Chatilla que reivindica Sharon * ("viu" encara). Que els seus Einsatzgruppen actuen en terra conquerida, en aigües internacionals o en hotels estrangers. Que no va acceptar res que no sigui la seva pròpia full de ruta sionista. Que si cal no li tremolarà el pols a l'hora d'exterminar amb armes nuclears a l'Iran o allà on se'ls s'oposi un discurs històric que no acceptin, una veu política que els critiqui, un tros de pa solidari amb les seves víctimes, un arma que defensi la casa del pare.
Però també ha ensenyat el seu punt feble: la Solidaritat Internacional és la via per trencar la impunitat de la ghettización de Palestina, del genocidi per fam, del bombardeig indiscriminado.La solidaritat i la denúncia política. En aquestes les nostres societats tecnològiques de la "aInformació" és imprescindible la denúncia de la classe política, impertèrrita davant la barbàrie, buida de sentiments, aideológica en conviccions i valors.
La solució està en la nostra mà. Com reivindicava un parell d'hores abans de l'atac Manuel Tapia des d'un dels vaixells:
una immensa marea d'indignació popular ha obligar els governs occidentals a reaccionar davant el terrosionismo aplicant els seus milers de plans, discursos i hores de propaganda antiterrorista a aquest tracte que mai es mesura igual.
Perquè sinó, si mentre Gaza se segueix consumint en ple aniversari de la Nakba, els solidaris internacionals són metrallats i seguim debatent estupefactes sobre el xoc dels dos Red Bull de la cursa de F-1 d'ahir o l '"èxit" espanyol a Eurovisió , és que, com escrivia des de la mateixa ràbia i impotència el 2008 ... estem morts!
* El desembre de 1982 el periodista israelià Amos Oz va entrevistar per al diari Davar a Ariel Sharon, i aquest explicita una lògica de genocidi contra el poble palestí que s'aproxima en termes i pràctiques a la executada pel nazisme, règim pel qual l'actual primer ministre va mostrar oberta admiració. Les seves paraules expressen aquesta determinació d'aniquilació efectiva del poble palestí que en Sharon pot resultar extrema però que històricament és la pròpia del conjunt del moviment sionista, inclòs el Partit Laborista *.
Entrevista publicada al diari israelià Davar el 17 de desembre de 1982. El text va aparèixer el 1983 en una selecció en hebreu del mateix autor, traduïda aquest mateix any al francès per Clamann Lévy a París amb el títol: "Les veus d'Israel". Oz va titular aquesta entrevista "Tierno i delicat" (pàgines 79-91).
Solidaires du peuple Palestinian, abril de 2002
Traducció: Beatriz Morales, CSCAweb (www.nodo50.org/csca), 1902.05.17
El "poble elegit" de déu, igual que "la raça ària superior" fa 70 anys, segueix demostrant impunement la seva clara voluntat per imposar el Reich sionista a la "Terra Promesa" sense contemplacions. Des del antisionisme més prosemita em cago en l'Antic Testament, la declaració de Balfour i l'últim "pla de pau" obamamaniaco-clintonriniano "vigent".
Des de 1948 són desenes els exemples de impune criminalitat sionista que han castigat consciències i rebentat cossos. Pur terrorisme d'estat, terrorisme amb T majúscula, Terrosionismo que massacra nenes, ancians, malalts, cooperants o solidaris.
I la criminalitat sionista és impune gràcies a nosaltres i nosaltres. Als milions de "bons" ciutadans formals que "triem" sense dir ni piu i financem amb els nostres impostos a tota la caterva política respectiva que legitima des de "la democràcia i el respecte als drets humans de la lluita antiterrorista" a l'terrosionismo israelià. Quina fàstic!
Ni abans ni després! Si Gaza 08 no va commoure, res commourà. Els solidaris assassinats aquesta nit són turcs, ciutadans de segona en aquest món de primera. No sabrem seus currículum ni veurem les seves fotos familiars. Potser si haguessin estat alemanys o britànics s'haguessin salvat, però probablement tampoc ... Massa humans, vermells, excessiva solidaritat. Són, serien, excedent ideològic per a aquest Sistema de feliços lobotomizados polítics. Superlativa consciència humana per un sistema tan inhumà, tan fals, hipòcrita i interessat.
Així va ser amb la nord-americana Rachel Corrie. Una "vermella" menys. Per què fins a la solidaritat ha de ser regulada en continguts i accions pel Sistema per a ser correcta i per tant inútil. "Solidaritat" de postal, d'aparador, transcrivint a La Polla. Aquesta és la que es protegeix, es fomenta. Per això, perquè era generosa i crítica amb el sistema, el 2003, Rachel va ser aixafada per la pala de la gegantina excavadora Caterpillar D9 de les IDF-Forces de Defensa Israelianes-que esventrat habitatges palestines a Rafah. Llavors els terrosionistas van demostrar que res ni ningú els anava a parar, ara en aigües internacionals encara més.
Israel ha demostrat una altra que va de debò, que segueix en la lògica genocida de Sabra i Chatilla que reivindica Sharon * ("viu" encara). Que els seus Einsatzgruppen actuen en terra conquerida, en aigües internacionals o en hotels estrangers. Que no va acceptar res que no sigui la seva pròpia full de ruta sionista. Que si cal no li tremolarà el pols a l'hora d'exterminar amb armes nuclears a l'Iran o allà on se'ls s'oposi un discurs històric que no acceptin, una veu política que els critiqui, un tros de pa solidari amb les seves víctimes, un arma que defensi la casa del pare.
Però també ha ensenyat el seu punt feble: la Solidaritat Internacional és la via per trencar la impunitat de la ghettización de Palestina, del genocidi per fam, del bombardeig indiscriminado.La solidaritat i la denúncia política. En aquestes les nostres societats tecnològiques de la "aInformació" és imprescindible la denúncia de la classe política, impertèrrita davant la barbàrie, buida de sentiments, aideológica en conviccions i valors.
La solució està en la nostra mà. Com reivindicava un parell d'hores abans de l'atac Manuel Tapia des d'un dels vaixells:
una immensa marea d'indignació popular ha obligar els governs occidentals a reaccionar davant el terrosionismo aplicant els seus milers de plans, discursos i hores de propaganda antiterrorista a aquest tracte que mai es mesura igual.
Perquè sinó, si mentre Gaza se segueix consumint en ple aniversari de la Nakba, els solidaris internacionals són metrallats i seguim debatent estupefactes sobre el xoc dels dos Red Bull de la cursa de F-1 d'ahir o l '"èxit" espanyol a Eurovisió , és que, com escrivia des de la mateixa ràbia i impotència el 2008 ... estem morts!
* El desembre de 1982 el periodista israelià Amos Oz va entrevistar per al diari Davar a Ariel Sharon, i aquest explicita una lògica de genocidi contra el poble palestí que s'aproxima en termes i pràctiques a la executada pel nazisme, règim pel qual l'actual primer ministre va mostrar oberta admiració. Les seves paraules expressen aquesta determinació d'aniquilació efectiva del poble palestí que en Sharon pot resultar extrema però que històricament és la pròpia del conjunt del moviment sionista, inclòs el Partit Laborista *.
Entrevista publicada al diari israelià Davar el 17 de desembre de 1982. El text va aparèixer el 1983 en una selecció en hebreu del mateix autor, traduïda aquest mateix any al francès per Clamann Lévy a París amb el títol: "Les veus d'Israel". Oz va titular aquesta entrevista "Tierno i delicat" (pàgines 79-91).
Solidaires du peuple Palestinian, abril de 2002
Traducció: Beatriz Morales, CSCAweb (www.nodo50.org/csca), 1902.05.17