Pagar la seva crisi amb la nostra salut? No, gracies!
(Manifest de la Intersindical-CSC en motiu del 28 d'abril, Dia internacional de la seguretat i la salut a la feina)Els treballadors i les treballadores d'aquest país estem assistint, com a convidats de pedra, a una gestió de la crisi nefasta per part de les administracions públiques i els organismes internacionals. Mentre amb una mà injecten quantitats ingents de diners públics als agents financers que han provocat l'actual crisi econòmica, amb l'altra mà es flexibilitza encara més el mercat de treball, es destrueix ocupació a tots els sectors econòmics i s'escampa la incertesa i la por en el futur entre les classes populars.
A nosaltres, treballadors i treballadores, ens toca pagar els plats trencats. I ho fem amb la nostra força de treball, salut i qualitat de vida.
Sota l'empara de la crisi es "retallen" despeses en equips de protecció individual (EPI). Tot s'hi val per a continuar acumulant capital; la nostra salut és un actiu del qual es pot prescindir per a fer quadrar el balanç, som fàcilment reemplaçables.
D'altra banda, l'estrès i l'angoixa colpegen aquelles persones afectades pels Expedients de Regulació d'Ocupació i a les persones aturades. El xantatge empresarial s'exerceix sota l'amenaça de la no renovació del contracte. Les amenaces patronals són afavorides pels models de contractació vigents, de baixa qualitat. La temporalitat, la contractació d'obra i servei, esdevenen factors de pressió que generen incertesa, por i manlleven la salut mental de bona part de la classe treballadora.
Cal fer esment del conjunt de treballadores i treballadors que pateixen la xacra de l'economia submergida. Conformen un col·lectiu especialment desprotegit el qual és colpejat constantment per la sinistralitat laboral i la pèrdua de salut a causa de l'exercici de la feina. Immigrants, dones, joves i persones majors de 45 anys integren la franja de població abocada a l'economia submergida.
Davant d'aquest escenari, des de la Intersindical-CSC reclamem:
- L'establiment d'un Marc de Relacions Laborals per al conjunt dels Països Catalans. Dins d'aquest, considerem com a imprescindible la constitució d'una inspecció de Treball i Salut Laboral pròpia i al servei dels interessos de la classe treballadora. En aquest sentit som especialment crítics amb el traspàs parcial de competències executives -sense capacitat legisladora- de la Inspecció de Treball cap a la Generalitat del Principat de Catalunya. Manquen efectius humans i materials. I pel que fa als subinspectors de Salut laboral, aquests ni tan sols disposen de capacitat sancionadora. Aquest model és, per a nosaltres, inacceptable.
- L'aplicació estricta de les mesures de protecció de la salut laboral i la implementació de plans de prevenció de riscos laborals a tots i cadascun dels centres de treball dels Països Catalans.
- El desenvolupament d'un model econòmic i social al qual se situï els treballadors i treballadores com a eix de la gestió del mode de producció. Un model al qual la classe treballadora sigui objecte i subjecte de la gestió i control del procés productiu.
- Una reducció radical de les subcontractes i l'aplicació del control i seguiment necessaris per a assegurar la correcta aplicació de les mesures de prevenció de riscos laborals.
- La participació dels treballadors i les treballadores en la gestió de la salut laboral que es fa des de les mútues de treball, tendint a l'aplicació exclusiva d'un Model Públic de Salut Laboral que eradiqui la ingerència privada a la diagnosi i cura de les malalties i accidents de caràcter laboral. Un sistema públic que tingui cura de tots aquells aspectes que incideixen en la salut i benestar del conjunt de la classe treballadora.
- L'aplicació estricta de les mesures punitives que siguin necessàries per a eradicar la sinistralitat laboral provocada per manca d'equipament, gestió empresarial o pràctiques contractuals que atemptin contra els principis de desenvolupament, salut i benestar integrals de la classe treballadora.