"Un fantasma" recorre Alemanya, el fantasma vermell intens, que omple d'expectatives als nous electors alemanys. Es planteja la lluita per una nova idea social, precisament davant les amenaces que implica l'actual crisi socioeconòmica (una de les més agudes de postguerra) ia 20 anys de la caiguda del mur de Berlín.
És la nova esquerra alemanya, el Partit L'Esquerra (Die Linke) resultat d'una unió orgànica entre la força política de l'antiga República Federal Alemanya, l'Alternativa Electoral pel Treball i Justícia Social (WASG) i el Partit del Socialisme Democràtic (PDS) amb la seva clientela política en el territori del que fou fins al 1989 la República Democràtica Alemanya.Aquesta "ombra vermella", l'Esquerra, que des dels temps del terror nazi no existia, està produint canvis polítics importants i compta actualment amb presència a tot el territori federal.
Avui, novament, ressorgeix una esquerra robusta, de cobertura nacional i amb presència parlamentària. La seva existència és garantia per a que els temes socials es converteixin en prioritaris i facin part de l'ordre del dia en els debats públics.Aquest espectre acaba d'anotar una victòria contundent. Ha dividit l'actual conjuntura electoral en dos: un abans i un després dels comicis electorals de Saarland, Turíngia i Saxònia del passat 30 d'agost del 2009, realitzats en un clima atipar avorrit i sense debat polític. El trenqui el determina l'èxit electoral de l'esquerra, que va superar totes les expectatives dels enquestadors. Es genera així una nova situació, tensa, que afecta les diverses col.lectivitats polítiques en el truc final de la supercampaña per a les eleccions al Bundestag que tindran lloc el 27 de setembre del 2009.
Tot s'ha tornat imprevisible per a la construcció d'una majoria parlamentària que serà l'encarregada d'elegir el nou govern a Alemanya.L'Esquerra (Die Linke) s'ha convertit, indiscutiblement, en la segona força política a l'est. I a l'occident alemany, podria arribar fins a governar un estat federat en coalició, el Sarre.Segons les últimes enquestes de Infratest DIMAP, que van ser publicades abans de la victòria electoral de l'Esquerra, és a dir abans del 30 d'agost, la Unió Democràtica Cristiana (CDU - Conservadors) té una simpatia del 35% de l'electorat, La Socialdemocràcia (SPD ) del 23%; Els Liberals (FDP - Centre dreta) del 15%, els Verds del 13%; el partit L'Esquerra (Die Linke) del 10% i altres del 4%.
En aquesta última enquesta s'observa una tendència a l'augment en la simpatia de l'electorat davant el partit L'Esquerra i un descens per al CDU: L'Esquerra guanya un punt, mentre que el CDU perd un punt.Fins aquell moment, els comptes estaven relativament clares. La reelecció de la cancellera Angela Merkel (CDU) no corria perill, comptava amb els vots per a un govern bipartit de centre dreta amb el FDP o un govern continuista en coalició amb el SPD. Després dels comicis regionals les estratègies estan abocades a posar en marxa un Pla B, perquè amb l'enfortiment del partit L'Esquerra, el procés de construcció de majories per elegir el nou canceller, s'ha tornat bastant complex.
És molt probable que faltin els vots necessaris en la equacions dels partits que obtingui major suport electoral.Això és degut a que s'ha constituït un sistema de cinc partits a Alemanya (Conservadors / Social-democràtic tics / Liberals / Verds i l'Esquerra). Igualment, a la manca de definicions ideològiques clares dels dos partits més nombrosos (CDU i SPD) que governen en coalició, la qual cosa permet que els partits petits es tornin determinants.El engranant del partit Die Linke (l'Esquerra) en l'estructura de partits a Alemanya obliga els partits, en especial a l'SPD i els Verds, a redefinir les seves relacions amb L'Esquerra.
L'SPD i els Verds no podran veure realitzada cap de les seves aspiracions, si no tenen en compte les noves realitats polítiques. Fins ara han estat reticents a considerar L'Esquerra com a soci per a un govern de coalició federal. Igualment, a nivell regional, l'SPD (socialdemòcrates) rebutja la possibilitat d'un govern bipartit a Turíngia, on L'Esquerra és el partit majoritari, ja que no volen reconèixer com a socis minoritaris.Alguns anys enrere, ningú no s'hauria imaginat l'existència d'una esquerra d'aquestes dimensions a Alemanya.
Qualsevol politòleg explicaria aquest procés com a resultat de molts fenòmens a la vegada: la desocialdemocratiza ció de l'SPD, l'evolució cap al centre dels Verds, les mesures neoliberals dels últims governs, els temes militars en les relacions internacionals d'Alemanya, l'agudització de la crisi financera i econòmica, entre d'altres factors.
Això ha conduït a generar un espai perquè es generin exigències pacifistes contra la presència de tropes alemanyes a l'Afganistan i per a les reinvidica d'una esquerra social amb demandes per major control del sistema bancari, les nacionalitzacions i la lluita per la defensa del sistema social.Els temors davant del "fantasma" no paren, és la por al canvi, a una govern de coalició amb un caràcter social. Alemanya es polaritza i es polititza en la recta final a les eleccions federals.