Els Països Catalans s’instal·len en la inflació negativa, a causa del baix poder adquisitiu i les rebaixes d’estiu

Segons dades publicades avui per l’Instituto Nacional de Estadística, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses segueixen presentant, un mes més, dades d’inflació negativa. Aquesta és una tendència que arrosseguen totes tres comunitats des del mes de maig (fins i tot, des del mes anterior, en el cas del País Valencià i les Illes) i que sembla que es manté constant i sense perspectives de variar.

Així, aquest mes la taxa mensual també s’ha situat en xifres negatives, sobretot a causa de l’inici de la temporada de rebaixes d’estiu, que ha fet reduir els preus de partides com la del vestit i calçat. En xifres interanuals, però, la reducció més elevada se situa en els transports, a causa del baix cost dels carburants (encara que actualment marca un màxim anual, amb el barril de Brent al voltant dels 76€, aquest és encara un preu molt inferior als 145€ que se’n pagava fa un any).Quant a províncies, totes les catalanes sota administració espanyola presenten una inflació negativa, arribant a reduccions de preus de fins al 2% en el cas de Girona i Castelló, a l’1,8% a Tarragona, a l’1,7% a Lleida i a l’1,5% a Alacant. On la baixada de preus és més moderada és a Barcelona, amb una reducció del 0,5%.

En el següent requadre, s’hi poden veure les evolucions dels preus a les tres comunitats catalanes d’algunes de les partides que més ens afecten com a classes treballadores (excepte el primer apartat, les variacions són interanuals):

*fa referència a aliments i begudes no alcohòliques

Davant la situació d’increment exagerat de l’atur i de reducció de la capacitat adquisitiva de bona part de les famílies, aquestes xifres suposen una vegada més un alleujament que facilita l’accés al consum. Tanmateix, com la Intersindical-CSC porta denunciant des de fa mesos, un dels principals causants d’aquest IPC negatiu i del conjunt de la crisi és precisament la reducció endèmica de la capacitat adquisitiva de les classes treballadores, incapaces de mantenir sense la necessitat del crèdit un mercat intern mínim i sostenible.

El causant d’aquest desajust, per tant, ha estat la reducció continuada dels salaris de les classes treballadores, enfront els elevats guanys d’empreses i gran capital, agreujant-se la situació per l’augment de l’atur i la reducció dels crèdits de les entitats financeres.Per aquest motiu, doncs, des de la Intersindical-CSC es reclama que, més enllà de qüestions internacionals (com el preu del petroli) o conjunturals (com les rebaixes), aquestes xifres s’analitzin com una evidència que ara cal enterrar totes aquelles exigències de moderació salarial (que encara ara defensa la CEOE i alguns ministres espanyols) i avançar cap a una millora de la capacitat adquisitiva de les classes treballadores, aplicant creixements salarials per sobre de l’IPC, incrementant el salari mínim fins els 1.200 €, creant un nou subsidi d’atur permanent que garanteixi unes condicions de vida mínimes i adequant totes aquestes mesures a les necessitats i característiques de cada territori, en especial fent referència al seu cost de vida associat.