El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat l'aplicació de la Llei de Partits realitzada per l'Estat espanyol contra Herri Batasuna, Batasuna, Euskal Herritarrok, Herritarren Zerrenda i diverses candidatures. Si bé, atès que es tracta d'una llei ad hoc per a il·legalitzar a aquestes formacions polítiques, era d'esperar que Estrasburg no trobés defectes de forma o de fonaments jurídics en aquest cas.
Altra cosa és que aquesta mateixa Cort assumeixi també la lectura expansiva que s'ha fet d'aquesta llei una vegada que, precisament després d'aquestes il·legalitzacions, l'esquerra abertzale renova la seva aposta per les vies democràtiques i pacífiques i rebutja sumar-se a la lluita clandestina. Conceptes com la «contaminació» haurien de resultar excessius fins i tot per a aquest tribunal.
Els termes de la sentència, que liquida les qüestions jurídiques de manera succinta i que, per contra, s'estén en fets i valoracions històriques alienes a la causa, resulten sorprenents al tractar-se d'un tribunal que ha de vetllar pels drets humans a nivell europeu. Era d'esperar que el Tribunal assumís la jurisdicció estatal i que basés aquesta postura en la Constitució espanyola i en la seva condició d'estat de dret.
Però sorprèn que doni rang poc menys que de llei a la «llista negra» europea, àmpliament criticada per diversos juristes.Aquesta sentència tanca espais a la resolució del conflicte i obre la porta a més i majors vulneracions de drets civils, polítics i humans. Legitima la segregació ideològica tant d'aquestes formacions com dels seus votants, en el que suposa una forma encoberta d'apartheid polític que a més té una perillosa vessant ètnica en aplicar-se només a organitzacions basques.
Suposa una victòria diplomàtica i encoratja als securòcrates que avui dia dirigeixen el que ells anomenen la «lluita antiterrorista». Dita això, també convé ressaltar que la sentència no canvia en l'essencial els paràmetres del conflicte. Però potser no sigui això el que es busca, sinó alterar els paràmetres de la resolució del mateix. Es fa urgent que les persones preocupades per la democràcia i les forces soberanistes reflexionin referent a això i actuïn en conseqüència.
Editorial del diari GARA , 1 de juliol de 2009