Els sindicats bascos ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i Hiru, que representen a la majoria de la classe treballadora d'Euskal Herria, han convocat una vaga general el pròxim 21 de maig, amb l'objectiu de denunciar "la destrucció d'ocupació i el xantatge patronal" derivat de la crisi econòmica, i per a exigir instruments per a abordar la situació a Euskal Herria.
Reproduïm la seva crida a la vaga.
Crida al conjunt de la societat basca a la vaga
La majoria sindical basca representada per ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i HIRU ha decidit convocar una vaga general per al pròxim dia 21 de maig en el conjunt de Hego Euskal Herria (el País Basc del sud). Les organitzacions consideren que la situació de crisi exigeix una resposta contundent per part del món del treball, principal víctima d'una situació social i econòmica que no ha provocat.
La jornada ha de traduir-se així mateix en una àmplia mobilització de solidaritat amb els treballadors i treballadores que han perdut la seva ocupació, o que mai ho han tingut, amb els treballadors i treballadores que estan veient com les diverses patronals, amb l'ajuda inestimable de les administracions, conculquen reiteradament els seus drets i degraden les condicions laborals i d'accés a un lloc de treball; una jornada de denúncia d'un sistema econòmic i social que no té en compte a la classe treballadora.La societat en general està patint les conseqüències de la crisi, pel que entenem que la resposta a donar ha d'aglutinar a tots els sectors populars.
Plantar cara a la destrucció d'ocupació i el xantatge patronal
Les decisions empresarials i administratives en el context de la crisi estan provocant una important destrucció de llocs de treball. La meitat de les persones que han passat a engrossir les llistes de l'atur en l'últim any són eventual a qui no se'ls ha renovat el contracte. Més d'un terç ho han fet per acomiadament i 4 de cada 100 ho estan fent per mitjà d'un expedient de regulació. Aquesta situació s'està donant fins i tot en empreses amb beneficis.
A més, s'està provocant intencionadament un desequilibri cada vegada més aguditzat en el model de relacions laborals a favor de la patronal. Més enllà de les dificultats objectives, l'empresariat està aprofitant la situació i ha decidit que la resultant de la crisi ha de ser un ajustament estructural de les plantilles que asseguri en el present i en el futur els seus beneficis. Un ajustament que es tradueixi en plantilles menors, més atomitzades i més vulnerables, incrementant per a això la temporalitat, la subcontractació i la participació de les empreses de treball temporal, així com un ampli ventall de mesures i flexibilizadores.
Al mateix temps, la patronal pressiona políticament perquè s'abarateixi l'acomiadament, es rebaixin les cotitzacions socials i s'utilitzin per a subvencionar a l'empresariat o s'impedeixi la participació de l'administració en l'aprovació dels EROs.
Finalment, l'empresariat està tractant d'utilitzar el xantatge i la incertesa en la negociació dels convenis, culpant als salaris de la crisi i pretenent fer creure que el manteniment de l'ocupació passa inexorablement per la moderació. Es tracta d'una amenaça inacceptable per a acoquinar i disciplinar a la classe treballadora, per a reforçar la seva situació de privilegi i incrementar els seus beneficis.Impulsar el canvi de les polítiques públiquesLa vaga té també entre els seus objectius la denúncia de l'actuació dels governs i institucions públiques. Les administracions públiques de la CAPV i Navarroa vénen desenvolupant una política ultraliberal clarament favorable alsinteressos econòmics i empresarials en perjudici de les necessitats i prioritats de les classes més desfavorides (fiscalitat favorable a les rendes més altes, rebaixa dels impostos, permissivitat amb el frau fiscal... i disminució de les despeses socials, renunciant a l'enfortiment dels serveis públics). Hego Euskal Herria està a la cua d'Europa en pressió fiscal i despesa social i els governs i diputacions han tancat a més els seus últims exercicis amb superàvit. AL mateix temps, milers de ciutadanes i ciutadans i famílies no tenen cobertes necessitats bàsiques i veuen incrementar-se el seu endeutament. Així mateix, les polítiques públiques que s'estan desenvolupant tant en el sector donis transport com en el sector primari, estan contribuint a la disminució del nombre de persones que exerceixen aquestes activitats, posant de debò en perill el manteniment de les mateixes.
Des de l'àmbit estatal, s'ha desregularitzat àmpliament el mercat laboral (precaritzat els contractes, permetent la flexibilidad, abaratint l'acomiadament) i s'han rebaixat contínuament les cotitzacions i prestacions socials. La conseqüència és una desprotecció i una vulnerabilitat enorme, tant de les treballadores i treballadors actius com dels desocupats, molts dels quals no tenen dret ni a prestació ni a subsidi.
Quan parlem de crisi, és el model econòmic i social el que posem en entredit; el model econòmic imperant és el qual ens ha portat a l'actual situació. Els que estan gestionant aquesta crisi sol·licitant el suport i acord del conjunt de la classe treballadora, només busquen repetir i perpetuar el model, en cap moment ho posen en qüestió, no volen crear alternatives al mateix, sinóreproduir-lo. És per això que el model és el que ha de canviar per a poder plantar caraals veritables problemes socials i econòmics.
La falta de capacitat de decisió a l'hora d'abordar temàtiques econòmiques i socialsés fonamental perquè es mantingui l'actual model i continuïn prevalent els interessos empresarials d'uns pocs enfront dels de la classe treballadora. És per això que exigim que les polítiques econòmiques, socials i laborals es decideixin a Euskal Herria i estiguin al servei dels interessos de la classe treballadora.
ELA LAB ESK STEE-EILAS EHNE HIRU