El passat mes d´octubre es compliren vint-i-quatre anys de l´empresonament del militant comunista libanès Georges Ibrahim Abdallah a les presons de l´Etat francès. D´ençà de l´any 2003, quan li fou inicialment concedida la llibertat condicional, continua empresonat en base tot un cúmul d´irregularitats jurídiques producte de la maquinària política judicial francesa i de les pressions israelianes i nord-americanes per impossibilitar el seu alliberament.El 1984 fou detingut a Lió Georges Ibrahim Abdallah acusat de portar documentació falsa i de tinença d´armes i explosius.
Libanès de família cristiana maronita, comunista, antisionista i antiimperialista, Georges Ibrahim formà part del Front Popular d´Alliberament de Palestina, participant en la resistència a l´ocupació israeliana del sud del Líban el 1978, fins que el 1979 fou un dels principals impulsors de la creació de les Fraccions Armades Revolucionàries Libaneses (FARL).
Les FARL, com a organització armada marxista revolucionària i arabista, focalitzà la seua activitat en l´atac a la presència colonial israeliana, nord-americana i francesa al Líban i en col·laborar amb la resistència palestina en la seua lluita per la consecució de l´Estat palestí. Fou, sobretot, a partir del 1982 quan Israel, amb la complicitat de les potències occidentals, inicià l´operació "Pau per a Galilea" d´invasió del Líban, que provocà més de 30.000 morts, uns 45.000 ferits i el genocidi de Sabra i Shatila a mans de la Falange Libanesa, quan les FARL desplegaren una major activitat armada estenent la seua lluita al continent europeu. D´aquesta manera, les FARL executaren el gener de 1982 a Ray Charles, agregat militar de l´ambaixada nord-americana a l´Estat francès, i uns mesos després al segon secretari de l´ambaixada israeliana a París i cap del Mossad en territori francès Yakov Marsimantov.
El cas d´Ibrahim Addallah qüestió d´Estat
Després de la detenció de Georges Ibrahim el 1984, el Govern algerià intercedí per ell davant l´executiu francès i els companys d´organització d´Ibrahim Abdallah realitzaren un segrest per intercanviar l´ostatge i alliberar el comunista libanès. L´executiu francès acceptà, l´ostatge fou alliberat però l´Estat francès no complí l´acord. Dos anys després, Abdallah fou condemnat a quatre anys de presó tot i les pressions nord-americanes i israelianes perquè ho fos a perpetuïtat. L´ocasió per allargar-li la condemna arribà arran d´una sèrie d´atemptats a París reivindicats pel Comitè de Solidaritat amb els Presos Polítics Àrabs i que foren utilitzats per involucrar a Abdallah en la mort de Charles Ray i Yakov Barsimantov, tot i la manca de proves de la seua participació en aquestes dues accions.
El 1987 Georges Ibrahim Abdallah fou condemnat a cadena perpètua amb un mínim de quinze anys d´empresonament, i sembla que en aquesta condemna hi jugaren un paper fonamental les pressions personals fetes per Ronald Reagan i el president d´aleshores de l´executiu francès François Mitterrand.Des de 1999 Ibrahim Abdallah podria estar en llibertat amb la simple aplicació del codi penal francès però, després d´haver presentat la setena demanda de llibertat condicional, es troba encara empresonat al Centre Nacional d´Observació de Fresnes. De fet tot el calvari jurídic patit per Abdallah només ha fet que evidenciar, un altre cop, el caràcter estrictament polític del seu empresonament.
L´any 2003 se li concedí la llibertat condicional, poc després el ministre de Justícia francès, Dominique Perben, ordenà al fiscal general de Pau que presentés un recurs d´apel·lació contra aquesta decisió i com a conseqüència Abdallah continuà empresonat. L´argument per mantenir a la presó Georges Abdallah fou "l´impacte susceptible de provocar-se a França, Israel i els Estat Units amb el seu alliberament". Poc després, una modificació legislativa significà que la posada en llibertat dels presos polítics passava a dependre d´un Tribunal Especial més estretament relacionat amb el poder executiu, i precisament a aquest es dirigiren els serveis de contraespionatge francesos, la DST, alertant en el sentit de que per "la seva personalitat emblemàtica en la lluita antisionista, el seu alliberament constituiria, sens dubte, al Líban un esdeveniment.
Probablement, serà rebut com un heroi quan torni al seu país, però també pels moviments que participen de la lluita revolucionària".El febrer de 2007 Abdallah sol·licità per setè cop la llibertat condicional i el 10 d´octubre d´aquest mateix any la demanda fou refusada. Poc desprès, se li aplicà amb caràcter retroactiu la llei Dati, de febrer de 2008, que permet, pel manteniment de la "seguretat", l´empresonament en institucions especials d´aquelles persones que, tot hi haver complert la condemna, continuïn tenint una "especial perillositat".
Així doncs, George Ibrahim Abdallah continua privat de llibertat a Fresnes a l´espera que el gener de l´any que ve novament un tribunal francès resolgui el seu recurs a la negativa de concedir-li la llibertat condicional. Independentment d´aquesta decisió, el futur de George Ibrahim dependrà de les pressions israelianes i nord-americanes i del grau de submissió, que en vista els antecedents serà ben alt, de la justícia i l´executiu francès. Pres per tres estats, Ibrahim Abdallah ha mantingut sempre a la presó el seu compromís amb els pobles oprimits i amb la revolució social.
Com expressava un comunicat conjunt amb J. Marc Rouillan fet fa uns anys des de la presó "ja no són a les nostres organitzacions combatents les que persegueixen, ja no existeixen, és a la nostra memòria col·lectiva i una part del patrimoni de l´esquerra revolucionària internacionalista. El nostre combat té arrels profundes i antigues". De ben segur que aquesta declaració d´intencions és la que fonamenta la seua "especial perillositat".
MANEL LOPEZ I ESTEVE, LLEIDA