En la visita de José Montilla al Japó per tal de mantenir els llocs de treball de les empreses nipones a Catalunya, el missatge del personal directiu de Nissan està essent clar: les fàbriques es quedaran a canvi de flexibilitat laboral. Així, després d’anys en què l’empresa ha rebut desenes de milions d’euros en concepte d’ajudes de les administracions, ara no en tenen prou amb el diner directe, sinó que pretenen fer-se a mida una normativa laboral pròpia, per tal que les fàbriques catalanes passin a ser “competitives”.
Aquest és un exemple més de la perversió d’un sistema en el que les multinacionals engreixen permanentment els seus beneficis en base a subvencions pagades amb els impostos d’aquelles i aquells a qui donen treball i amb terrenys cedits a preus irrisoris per establir-hi les fàbriques (que després són venuts a preus desorbitats per finançar les deslocalitzacions) i que, ara, més enllà de les ajudes financeres, s’atreveixen (com ja fa molts anys que fan als països en vies de desenvolupament) a exigir modificacions en la legislació i la reducció dels drets laborals, per tal de mantenir la producció.
Tanmateix, des del sindicalisme nacional i de classe, tenim clar que la precarietat no pot ser una moneda de canvi per tal de garantir els llocs de treball, i és que, per molta flexibilització que s’introdueixi, el nostre país mai podrà (ni ha de) competir en liberalització de les condicions laborals, socials i mediambientals amb els països en vies de desenvolupament. Més val, doncs, que se les hi doni un altre ús a aquestes ajudes que inflen els comptes d’una empresa que, tot i haver obtingut més de 140 milions d’euros de beneficis en les nostres plantes, els dos darrers anys, s’atreveix a titllar aquestes de “poc productives” i pretén tancar-les.
Cal, doncs, usar els nostres recursos per edificar un model basat en l’economia productiva i social, la recerca i la innovació i un consum intern garantit per uns salaris dignes, enlloc de cedir als xantatges d’unes empreses multinacionals que, amb la seu ben lluny d’aquí, estaran permanentment exigint més i més facilitats per tal de no deslocalitzar-se.