L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) va pensar a organitzar un cop d'estat en italia en 1976 per a evitar que el Partit Comunista Italià (PCI) arribés al poder, segons documents de l'Oficina per a l'Exterior (Foreign Office) britànica.
Els documents, fets públics després de trenta anys, van ser desenterrats per un investigador italià en els arxius governamentals en Kew, Surrey. En 1976, la Guerra Freda estava en el seu apogeu, Henry Kissinger era Secretari d'Estat d'Estats Units i la situació política italiana era un desastre. Després de trenta anys de domini del corrupte partit de la Democràcia Cristiana, el país estava llest per a un canvi. El PCI, liderat pel moderat Enrico Berlinguer, era l'única força política que semblava capaç d'oferir-lo.
En una elecció planejada per al 20 de juny de 1976, havia una gran oportunitat que derrotés als demòcrata cristians i liderés una coalició.Un memoràndum secret del Foreign Office datat el 6 de maig de 1976, titulat “Itàlia i els comunistes: Opcions per a Occident”, usava eufemismes sobre una possible tàctica referint-se a ella com “acció en suport d'un cop d'estat o altres accions subversives”.
Els autors admetien que, “per la seva naturalesa, un cop d'estat duria a conseqüències impredictibles”, però afegien que, almenys en teoria, “podria promoure's. D'una manera o d'una altra, es pot contar amb les forces de dreta, amb el suport de la policia i l'exèrcit”.
La idea d'un cop per a enderrocar al PCI o per a evitar que arribés al poder “podria considerar-se atractiva”, però la idea va ser rebutjada com “poc realista”.El creixement del comunisme italià havia preocupat als polítics a Occident tot aquest any. Al gener, Kissinger li va dir a Willy Brandt, el ex canceller d'Alemanya Occidental i capdavanter de la Internacional Socialista, sobre la seva “forta ansietat” per la situació que tenia lloc.
La “naturalesa política” de l'OTAN, va dir Kissinger, cambaría si els comunistes es feien amb el poder en un país de l'Organització.La resta de l'aliança compartia les seves preocupacions. Amb tot i el seu reformismo, el PCI de Berlinguer seguia sent proper a Moscou. El seu major temor era sobre què ocorreria amb la seguretat nuclear de l'OTAN si el PCI arribava al poder.
“Per a posar-lo de forma crua”, com va fer el Ministeri de Defensa britànic, “documents sensibles acabarien a Moscou”. Per al cas, el PCI va acabar segon en l'elecció, amb el 34.3 per cent dels vots enfront del 38.7% de la Democràcia Cristiana.