Secretariat de l'Estat Major Central de les FARC-EP
diumenge, 25 de maig de 2008
Fa 60 anys, l'oligarquia va desencadenar la guerra fratricida al nostre país a través del terrorisme oficial i els odis partidistes buscant canvis en la tinença de la terra i la recomposició del poder polític, va desestimar l'enorme capacitat de resistència del nostre poble i les colossals dimensions de la seva dignitat.
Igual com centenars de milers de camperols, Pedro Antonio Marín va ser perseguit des de llavors pel govern i els sicaris paramilitars de l'època, obligat a abandonar el seu assossec, treball i pertinences i després, a defensar-se per sobreviure a la barbàrie oficial en atziac episodi de la nostra història nacional que va costar la vida a prop de 300 mil compatriotes i va propiciar el desallotjament impune de milions d'hectàrees de terres fèrtils que van passar a les mans de poderosos caps liberals i conservadors de tot el país. Des de llavors, a mercè del seu lideratge i enormes capacitats polític-militars, qui després es cridaria Manuel Marulanda Vélez en homenatge al líder sindical assassinat, va anar assimilant la seva experiència militar i desenvolupant una visió del món revolucionària i comunista que li va permetre comprendre justament les profundes causes econòmiques, socials i polítiques no sol de la seva pròpia situació personal sinó dels profunds desequilibris, violències i injustícies de la nostra societat.
Quan en 1964, l'oligarquia llança al Sud del Tolima una nova i criminal ofensiva militar contra la pagesia denominada Pla Las, sota l'oberta direcció|adreça del pentàgon nord-americà, Manuel Marulanda Vélez al costat de 47 camperols, després d'innombrables gestions polítiques per la pau que no van ser ateses, s'aixeca en armes per enfrontar l'agressió i anar al fons de la solució: lluitar pel poder polític i establir les bases d'una societat amb justícia social en marxa al socialisme. Si Washington i l'oligarquia no permeten la lluita revolucionària per les vies democràtiques llavors optem per aquesta única opció possible i neixen les FARC!
Inigualable estratega, conductor genial, guerrer invencible, líder invicte de mil batalles polítiques i militars deslliurades durant 60 anys de brega reivindicant els drets dels pobres i enfrontant les violències dels poderosos, revolucionari integral que va assimilar la teoria dels grans pensadors fonent-la amb les veritats que va extreure a la vida en la seva pràctica diària, forjant-se com un dels dirigents més destacats revolucionaris de tots els temps.
La humanitat no té antecedents d'un líder de les condicions de Manuel Marulanda Vélez que hagi lluitat ininterrompudament 60 anys, des de l'oposició armada, i sortit indemne i enfortit després d'immensos operatius militars d'arrasament com el Pla Las a Marquetalia, l'operació Sonora a la Serralada Central, l'operació Casa Verd, operació Destructor 1 i Destructor 2, Pla Patriota, Pla Colòmbia, i indemne i enfortida, també després de confrontacions polítiques de caràcter estratègic com les desenvolupades en els processos de converses amb l'Estat colombià a Casa Verda, Caracas, Mèxic i en el Yarí que van pretendre la submissió de la voluntat política i de lluita de les FARC sense cap canvi en les estructures de la societat ni en les correlacions del poder polític.
En unes i en altres confrontacions el nostre comandant va evidenciar la seva saviesa i la seva capacitat per sortir sempre airós per molt adverses i difícils que fossin les tempestes i els perills i ens va senyalitzar la ruta.
Amb immens pesar informem que el nostre comandant a cap Manuel Marulanda Vélez, va morir el passat 26 de març com a conseqüència d'un infart cardíac, en braços de la seva companya i envoltat del seu guàrdia personal i de totes les unitats que conformaven la seva seguretat, després d'una breu malaltia. Li hem retut els honors que mereix un conductor de la seva dimensió i dau honrosa sepultura. L'acomiadem físicament en nom dels milers i milers de guerrillers farianos i milicians bolivarianos i dels milions de colombians i ciutadans del món que el valoren, admiren i estimen per sobre de la fastigosa campanya mediàtica contra les FARC.
A tots ells i als seus familiars els fem arribar la nostra solidaritat i la nostra veu de condolença.
Ha marxat el gran líder i dels seus inesgotables ensenyaments que ens van madurar en tots aquests anys en el seu costat, avui, al mig del nostre dolor, volem ressaltar per la seva vigència i gran valor la seva profunda confiança en els nostres principis revolucionaris, plans, proposades i en la victòria de la causa popular; la temprança per enfrontar les dificultats; i l'essencial importància que significa la sòlida unitat interna que ens ha permès desenvolupar-nos amb vigor en tots els moments de la nostra existència.
Al mig de la més gran ofensiva reaccionària contra cap organització revolucionària en la història de Llatinoamèrica, continuarem les nostres tasques concorde amb els plans aprovats, sòlidament units i profundament optimistes de sortir avante malgrat l'adversitat.
Amb les banderes de Bolívar, de Jacobo i de Manuel molt en alt, prosseguirem sense parar la nostra lluita fins a aconseguir l'objectiu de la Nova Colòmbia, la Pàtria Gran llatinoamericana i el socialisme. Ho jurem davant de la tomba del nostre comandant!
La confrontació ni dóna respir i la lluita prossegueix. Acordem unànimement que al capdavant del Secretariat i com a nou comandant de l'EMC hi hagi el camarada Alfonso Cano. Com integrant ple del Secretariat ingressi el camarada Pablo Catatumbo i suplents els camarades Bertulfo Álvarez i Pastor Alape. Continuarem encoratjant la lluita popular, la conformació del Moviment Bolivariano per la nova Colòmbia i del Partit Comunista Clandestí, així com la convergència amb tots aquells que lluitin per la justícia social, la sobirania nacional i la democràcia verdadera.
Tota la força fariana continuarà profundament compromesa en cada àrea i a tot el país a tirar endavant els plans, estretament vinculada a la població civil com a garantia de l'èxit.
Les nostres propostes al voltant dels acords humanitaris i les sortides polítiques continuen vigents tal qual l'hem reiterat en múltiples ocasions així com aquelles exposades tant en el Manifest com en La Plataforma Bolivariana llançades des d'aquestes serralades seran confluència i generaran esforç mancomunat per aconseguir la pau democràtica i l'assossec que ens va robar l'oligarquia des de fa 60 anys.
En commemorar el 44 aniversari de les FARC, li retem sentit homenatge al nostre comandant Manuel Marulanda Vélez, a Jacobo, a Raúl, a Iván Ríos, Efraín Guzmán i a tots aquells que generosament van dedicar i van ofrenar la seva vida a la causa dels pobres, sense demanar gens a canvi, tan sol per la seva intima convicció de buscar el bé comú com a característica del seu compromís revolucionari.
Comandant Manuel Marulanda Vélez: morir pel poble, és viure per sempre!
Davant de l'altar de la pàtria: jurem vèncer!
Secretariat de l'Estat Major Central de les FARC-EP
Muntanyes de Colòmbia, Maig 27 del 2008.
diumenge, 25 de maig de 2008
Fa 60 anys, l'oligarquia va desencadenar la guerra fratricida al nostre país a través del terrorisme oficial i els odis partidistes buscant canvis en la tinença de la terra i la recomposició del poder polític, va desestimar l'enorme capacitat de resistència del nostre poble i les colossals dimensions de la seva dignitat.
Igual com centenars de milers de camperols, Pedro Antonio Marín va ser perseguit des de llavors pel govern i els sicaris paramilitars de l'època, obligat a abandonar el seu assossec, treball i pertinences i després, a defensar-se per sobreviure a la barbàrie oficial en atziac episodi de la nostra història nacional que va costar la vida a prop de 300 mil compatriotes i va propiciar el desallotjament impune de milions d'hectàrees de terres fèrtils que van passar a les mans de poderosos caps liberals i conservadors de tot el país. Des de llavors, a mercè del seu lideratge i enormes capacitats polític-militars, qui després es cridaria Manuel Marulanda Vélez en homenatge al líder sindical assassinat, va anar assimilant la seva experiència militar i desenvolupant una visió del món revolucionària i comunista que li va permetre comprendre justament les profundes causes econòmiques, socials i polítiques no sol de la seva pròpia situació personal sinó dels profunds desequilibris, violències i injustícies de la nostra societat.
Quan en 1964, l'oligarquia llança al Sud del Tolima una nova i criminal ofensiva militar contra la pagesia denominada Pla Las, sota l'oberta direcció|adreça del pentàgon nord-americà, Manuel Marulanda Vélez al costat de 47 camperols, després d'innombrables gestions polítiques per la pau que no van ser ateses, s'aixeca en armes per enfrontar l'agressió i anar al fons de la solució: lluitar pel poder polític i establir les bases d'una societat amb justícia social en marxa al socialisme. Si Washington i l'oligarquia no permeten la lluita revolucionària per les vies democràtiques llavors optem per aquesta única opció possible i neixen les FARC!
Inigualable estratega, conductor genial, guerrer invencible, líder invicte de mil batalles polítiques i militars deslliurades durant 60 anys de brega reivindicant els drets dels pobres i enfrontant les violències dels poderosos, revolucionari integral que va assimilar la teoria dels grans pensadors fonent-la amb les veritats que va extreure a la vida en la seva pràctica diària, forjant-se com un dels dirigents més destacats revolucionaris de tots els temps.
La humanitat no té antecedents d'un líder de les condicions de Manuel Marulanda Vélez que hagi lluitat ininterrompudament 60 anys, des de l'oposició armada, i sortit indemne i enfortit després d'immensos operatius militars d'arrasament com el Pla Las a Marquetalia, l'operació Sonora a la Serralada Central, l'operació Casa Verd, operació Destructor 1 i Destructor 2, Pla Patriota, Pla Colòmbia, i indemne i enfortida, també després de confrontacions polítiques de caràcter estratègic com les desenvolupades en els processos de converses amb l'Estat colombià a Casa Verda, Caracas, Mèxic i en el Yarí que van pretendre la submissió de la voluntat política i de lluita de les FARC sense cap canvi en les estructures de la societat ni en les correlacions del poder polític.
En unes i en altres confrontacions el nostre comandant va evidenciar la seva saviesa i la seva capacitat per sortir sempre airós per molt adverses i difícils que fossin les tempestes i els perills i ens va senyalitzar la ruta.
Amb immens pesar informem que el nostre comandant a cap Manuel Marulanda Vélez, va morir el passat 26 de març com a conseqüència d'un infart cardíac, en braços de la seva companya i envoltat del seu guàrdia personal i de totes les unitats que conformaven la seva seguretat, després d'una breu malaltia. Li hem retut els honors que mereix un conductor de la seva dimensió i dau honrosa sepultura. L'acomiadem físicament en nom dels milers i milers de guerrillers farianos i milicians bolivarianos i dels milions de colombians i ciutadans del món que el valoren, admiren i estimen per sobre de la fastigosa campanya mediàtica contra les FARC.
A tots ells i als seus familiars els fem arribar la nostra solidaritat i la nostra veu de condolença.
Ha marxat el gran líder i dels seus inesgotables ensenyaments que ens van madurar en tots aquests anys en el seu costat, avui, al mig del nostre dolor, volem ressaltar per la seva vigència i gran valor la seva profunda confiança en els nostres principis revolucionaris, plans, proposades i en la victòria de la causa popular; la temprança per enfrontar les dificultats; i l'essencial importància que significa la sòlida unitat interna que ens ha permès desenvolupar-nos amb vigor en tots els moments de la nostra existència.
Al mig de la més gran ofensiva reaccionària contra cap organització revolucionària en la història de Llatinoamèrica, continuarem les nostres tasques concorde amb els plans aprovats, sòlidament units i profundament optimistes de sortir avante malgrat l'adversitat.
Amb les banderes de Bolívar, de Jacobo i de Manuel molt en alt, prosseguirem sense parar la nostra lluita fins a aconseguir l'objectiu de la Nova Colòmbia, la Pàtria Gran llatinoamericana i el socialisme. Ho jurem davant de la tomba del nostre comandant!
La confrontació ni dóna respir i la lluita prossegueix. Acordem unànimement que al capdavant del Secretariat i com a nou comandant de l'EMC hi hagi el camarada Alfonso Cano. Com integrant ple del Secretariat ingressi el camarada Pablo Catatumbo i suplents els camarades Bertulfo Álvarez i Pastor Alape. Continuarem encoratjant la lluita popular, la conformació del Moviment Bolivariano per la nova Colòmbia i del Partit Comunista Clandestí, així com la convergència amb tots aquells que lluitin per la justícia social, la sobirania nacional i la democràcia verdadera.
Tota la força fariana continuarà profundament compromesa en cada àrea i a tot el país a tirar endavant els plans, estretament vinculada a la població civil com a garantia de l'èxit.
Les nostres propostes al voltant dels acords humanitaris i les sortides polítiques continuen vigents tal qual l'hem reiterat en múltiples ocasions així com aquelles exposades tant en el Manifest com en La Plataforma Bolivariana llançades des d'aquestes serralades seran confluència i generaran esforç mancomunat per aconseguir la pau democràtica i l'assossec que ens va robar l'oligarquia des de fa 60 anys.
En commemorar el 44 aniversari de les FARC, li retem sentit homenatge al nostre comandant Manuel Marulanda Vélez, a Jacobo, a Raúl, a Iván Ríos, Efraín Guzmán i a tots aquells que generosament van dedicar i van ofrenar la seva vida a la causa dels pobres, sense demanar gens a canvi, tan sol per la seva intima convicció de buscar el bé comú com a característica del seu compromís revolucionari.
Comandant Manuel Marulanda Vélez: morir pel poble, és viure per sempre!
Davant de l'altar de la pàtria: jurem vèncer!
Secretariat de l'Estat Major Central de les FARC-EP
Muntanyes de Colòmbia, Maig 27 del 2008.