Per la Intersindical-CSC
Les dades de l’atur dels tres primers mesos de 2008 ens mostren altre cop com la classe treballadora catalana és la que més està patint la crisi econòmica, la pèrdua de poder adquisitiu, els acomiadaments i els tancaments d’empreses. Catalunya compta ara amb 39.000 aturats més. La taxa d’atur a l’Estat espanyol durant el primer trimestre de 2008 ha arribat al 9,63 per cent i, dins d’aquestes dades, el Principat torna a ser el més perjudicat, amb unes xifres que volten les 300.000 aturats.
A Catalunya ja se’ns ha dit repetidament que el tema de la construcció deixarà persones a l’atur, cosa que és evident i palpable. Però el que no sabem és quines estratègies s’emprendran per crear ocupació. Des de la Intersindical-CSC sabem que cal plantejar una intensa batalla en el tema del dèficit fiscal, ja que dificilment es poden plantejar estratègies econòmiques si tenim els nostres diners hipotecats a Madrid i, a més, com sempre, continuem depenent del “retorn” d’aquests per dur a terme iniciatives com la creació d’ocupació de qualitat, iniciativa que a hores d’ara ja és urgent.
A més, des de la Intersindical-CSC creiem que el tipus de contractació que es fa a Catalunya és “un focus que genera precarietat”. Per Marc Faustino, de la Secretaria d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC, “la contractació temporal genera atur, ja que quan una persona deixa d’estar aturada troba una feina precària o de caràcter temporal”. Per Faustino aquesta situació crea un “cercle viciós entre contractació precària i atur que amaga una realitat que es basa en la no renovació dels contractes temporals i que fa que no augmenti l’índex de contractació indefinida”.
Davant de tot aquest panorama la Intersindical-CSC creu que són un altre cop les persones treballadores les que carreguen amb tot el pes d’una situació econòmica que només ens depara inflacció, atur, acomiadaments i deslocalitzacions d’empreses. Tot això es reflexa totalment en el lema que la Intersindical-CSC defensarà en motiu del Primer de Maig… i és que La seva riquesa és la nostra pobresa.
Les dades de l’atur dels tres primers mesos de 2008 ens mostren altre cop com la classe treballadora catalana és la que més està patint la crisi econòmica, la pèrdua de poder adquisitiu, els acomiadaments i els tancaments d’empreses. Catalunya compta ara amb 39.000 aturats més. La taxa d’atur a l’Estat espanyol durant el primer trimestre de 2008 ha arribat al 9,63 per cent i, dins d’aquestes dades, el Principat torna a ser el més perjudicat, amb unes xifres que volten les 300.000 aturats.
A Catalunya ja se’ns ha dit repetidament que el tema de la construcció deixarà persones a l’atur, cosa que és evident i palpable. Però el que no sabem és quines estratègies s’emprendran per crear ocupació. Des de la Intersindical-CSC sabem que cal plantejar una intensa batalla en el tema del dèficit fiscal, ja que dificilment es poden plantejar estratègies econòmiques si tenim els nostres diners hipotecats a Madrid i, a més, com sempre, continuem depenent del “retorn” d’aquests per dur a terme iniciatives com la creació d’ocupació de qualitat, iniciativa que a hores d’ara ja és urgent.
A més, des de la Intersindical-CSC creiem que el tipus de contractació que es fa a Catalunya és “un focus que genera precarietat”. Per Marc Faustino, de la Secretaria d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC, “la contractació temporal genera atur, ja que quan una persona deixa d’estar aturada troba una feina precària o de caràcter temporal”. Per Faustino aquesta situació crea un “cercle viciós entre contractació precària i atur que amaga una realitat que es basa en la no renovació dels contractes temporals i que fa que no augmenti l’índex de contractació indefinida”.
Davant de tot aquest panorama la Intersindical-CSC creu que són un altre cop les persones treballadores les que carreguen amb tot el pes d’una situació econòmica que només ens depara inflacció, atur, acomiadaments i deslocalitzacions d’empreses. Tot això es reflexa totalment en el lema que la Intersindical-CSC defensarà en motiu del Primer de Maig… i és que La seva riquesa és la nostra pobresa.